Viquipèdia

Bartabas

Bartabas, és un genet, pedagog, coreògraf i escenògraf francès

Infotaula de personaBartabas

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementClément Marty
2 juny 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança Francesa
Activitat
Ocupaciócoreògraf, realitzador, escuder, escenògraf, director de cinema, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
ArtGenet, Coreògraf, Pedagog i Escenògraf
MovimentCirc eqüestre, Cinema
Esportesports eqüestres Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Cabaret équestre I-II-II (1984-1990), Opéra équestre (1991-1993), Chimère (1994-1996), Éclipse (1997-1999), Triptyk (2000-2002), Loungta (2003-2005), Voyage aux Indes Galantes (2005), Le Chevalier de St George: un Africain à la Cour (2004), Battuta (2006-2009), Les Juments de la nuit (2008), Darshan (2009-2010), Le Centaure et l'Animal (2010), Calacas (2011-2012), Golgota (2013-2014)
Premis
Lloc webWeb Oficial de Bartabas
Facebook de Bartabas
IMDB: nm0058388 Allocine: 16575 Allmovie: p166454 TMDB.org: 946687 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Clément Marty, amb nom artístic Bartabas, nascut el 2 de juny de 1957 a Courbevoie (Hauts-de-Seine),[1] és un genet, pedagog, coreògraf i escenògraf francès, fundador del Teatre eqüestre Zíngar i és des de 2003 responsable de l'Acadèmia de l'espectacle eqüestre de Versalles. Fill de pare arquitecte i de mare mèdic laboral, s'apassiona des de la seva infància amb els cavalls. Destaca el 1977 en el marc del festival d'Avignon i després com a cofundador del “Théâtre Emporté” i el del Circ Aligre.[2]

Teatre eqüestre i musical Zíngaro (Théâtre équestre et musical Zingaro) modifica

 
Entrada al Circ Zingaro en Aubervilliers

Creat el 1985, el Circ Zingaro comença el seu gira amb el “Cabaret équestre”. Zingaro (tsigane: gitano en italià) és el nom del cavall frisó emblema de la troupe, que va morir el 1998 en la gira de “Éclipse”. El 1986[3] la troupe canvia de nom i passa a ser el “Théâtre équestre et musical Zingaro”. Bartabas inventa una nova forma d'espectacle eqüestre afegint una dimensió onírica i estètica. La troupe composta d'artistes que combinen el teatre, l'art eqüestre, la dansa i la música s'instal·la en el fort d'Aubervilliers el 1989 i pasa a ser una de les companyies més importants d'Europa. Recorre el món de Nova York a Tòquio amb les seves creacions,[4] que acaben donant pas a l'aparició d'un teatre eqüestre de ple dret.

Espectacles modifica

  • "Cabaret Eqüestre I-II-III" (Cabaret équestre I-II-III) (1984-1990), aquesta sèrie d'espectacles obre l'era del teatre eqüestre en un ambient de cabaret i música d'inspiració gitana.[5][6]
  • "Òpera Eqüestre" (Opéra équestre) (1991-1993), sobre una música concebuda per Jean-Pierre Drouet, assistim a un debat cara a cara entre cantants caucasians i cantants berebers.[2]
  • "Quimera" (Chimère) (1994-1996), inspirat en l'Índia, aquest espectacle té la participació musical de Jean-Pierre Drouet i de músics cantants del Rajasthan.[2][7]
  • "Eclipsi" (Éclipse) (1997-1999), inspirat a Corea,[8] la música s'és encarregada una orquestra de música shinawi i una cantant de pansori: Sung-Sook Chung,[9] a tenir en compte també la participació de Quincella Swyningan (ballarina de Pina Bausch). Aquest espectacle és monocromàtic i juga sobre la dualitat a diversos nivells (home/dona; blanc/negre;...)[10]
  • "Triptyk" (2000-2002), espectacle concebut en tres parts amb ballarins kalaripayattu. Cada part es basa en una melodia: “La Consagració de la Primavera” (en la primera part) i la “Simfonia de salms” (en la tercera part), ambdues de Igor Stravinsky i el “Diàleg de l'ombra doble” (en la segona part) de Pierre Boulez que s'acompanya de les escultures de Jean-Louis Sauvat.[11]
  • "Loungta" (2003-2005), inspirat en el Tibet, els monjos del monestir de Gyuto posen la música.[12][13][14][15]
  • "Battuta" (2006-2009), espectacle d'inspiració gitana on la música és l'obra de la Fanfàrria Şukar (músics gitanos de Romania).[16][17]
  • "Darshan" (2009-2010) sobre una música concebuda per Jean Schwarz, l'escenografia és la d'un teatre d'ombres circular.[18] Es fa seure als espectadors en el centre de la pista sobre una tribuna circular que gira sobre si mateixa molt lentament.[19][20]
  • "Calacas" (2011-2012), inspirada a la Festa dels Morts de Mèxic.[21][22][23]
  • "Golgota" (2013-2014). Bartabas tria compartir l'escena amb Andrés Marín, un dels més talentós balladors de Flamenc contemporani. Aquest “mà a mà” està acompanyat de quatre cavalls i es realitza sobre els efluvis místics de les obres de Tomás Luis de Victoria en la seva profunda recerca sobre la música silenciosa.[24][25][26] Del 26 d'abril a l'11 de maig de 2014 actua a París, al Teatre del Rond-Point.[27][28][29][30][31]

Acadèmia de l'espectacle eqüestre de Versalles modifica

Fundada, en 2003, l'Acadèmia de l'Espectacle Eqüestre de Versalles en el “Gran Estable” (Gran Écurie) del palau de Versalles. L'originalitat d'aquesta acadèmia d'art eqüestre resideix en el fet d'associar el treball d'ensinistrament d'alta escola amb altres disciplines com l'esgrima, la dansa, el cant o ell Kyudo (tir a l'arc japonès). Els genets adquireixen així una sensibilitat artística. “La via del genet” (La voie de l'écuyer), espectacle amb la coreografia per Bartabas presentat en la sínia del Gran Estable del Castell de Versalles, el títol del qual es manlleva del llibre de Sophie Nauleau i Alfons Alt.

El 27 de desembre de 2007, Bartabas és posat en detenció preventiva després d'haver danyat una fotocopiadora i un convector de “Direcció regional dels Assumptes Culturals de França” (DRAC). Aquest incident va ser la causa més probable de l'anunci de la reducció de les subvencions assignades a “Acadèmia de l'espectacle eqüestre”. Ell va expressar més tard la seva opinió adduint “raons de la còlera”,[32] una carta oberta a l'atenció de la Sra. Christine Albanell del Ministeri de Cultura de França.

Creacions amb l'Acadèmia modifica

A la Font de Neptú. Les festes nocturnes del Castell de Versalles (amb la participació del Teatre Zingaro):

  • "El Cavaller de Sant Jordi: un Africà en la Cort"(Le Chevalier de St George: un Africain à la Cour') en 2004, obra inspirada de la vida de Joseph Bologne de Saint-George (25/12/1745 – 10/06/1799), violinista, compositor i genet en el regnat de Lluís XVI.[33]
  • "Viatge a les Índies Galants” (Voyage aux Indes Galantes) el 2005, obra inspirada de la vida de René Madec, que es basa sobre un fragment de l'òpera del mateix nom de Rameau.[34]
  • "Els Genets de la nit” (Les Juments de la nuit) el 2008, obra inspirada en l'obra Macbeth de Shakespeare i de la pel·lícula Tron de Sang de Akira Kurosawa (adaptació de l'obra Shakespeare). Amb la participació vocal de Bernard-Pierre Donnadieu i d'Ingrid Donnadieu així com dels ballarins Larrio Ekson i Miyoko Shida, baso una música concebuda per Jean Schwarz.[35][36]

Altres creacions modifica

  • "Recital eqüestre’’ (Récital équestre) el 2006, amb Alexandre Tharaud (pianista) i Bartabas. Presentat en les Nuits de Fourvière en Lió.
  • "Divisions eqüestres’’ (Partitions équestres') el 2008, sota la música de Philip Glass interpretada pel conjunt de saxofons Ossia. L'espectacle va ser presentat en el teatre franc-romà en les Nuits de Fourvière en Lió[37]
  • "Litúrgia eqüestre: sobre Sant Francesc d'Assís’’ (Liturgie équestre: autour de Saint François d'Assise) el 2009, representat a l'Abadia Saint-Ouen a Rouen, en el marc del festival Tardor a Normandia. Amb la participació de Beñat Achiary (cantant basc) i Vincent Dubois (orga).
  • "Xivarri eqüestre" (Charivari équestre) el 2010 en el marc de la pista de Salt d'Hermes en el Grand Palais, amb la participació del Teatre Zíngaro.
  • "Érem Cavalls" (We Were Horses) el 2011 en col·laboració amb Carolyn Carlson[38] con la música de Philip Glass.
  • "El Camí del Genet" (La Voie de l'écuyer), espectacle anual presentat en el circ del gran estable del Castell de Versalles.[39]
  • El 2013, amb motiu del desè aniversari de l'Acadèmia es va realitzar una gala commemorativa, només para convidats, en el Gran Hall de la Villette, de "We were horses", creada en 2011 conjuntament amb Carolyn Carlson.[40]

Pel·lícules i Obres Intimistes de Bartabas modifica

  • 1993 "Mazeppa" pel·lícula que explica la vida del pintor Théodore Géricault i del mestre d'equitació Antonio Franconi.[41]
  • 1996: "Chamane" pel·lícula que relata la llarga epopeia a cavall d'un escapolit del Gulag à travers la Taigà. És una adaptació d'un relat de Jean-Louis Gouraud: *Riboy: fugida per un violoncel. L'estranya peregrinació per la taiga d'un músic i el seu extraordinari petit cavall abigarrat. Aquest relat ell mateix s'inspira en una història veritable d'un cosac: Dimitri Nicolaïvitch Pechkov.[42][43]
  • "Entr'aperçu" (Entre Ressenya) en el Théâtre du Châtelet el 2004 basat en els textos de Victor Segalen, amb la participació de la ballarina Miyoko Shida i dels músics Jean-Pierre Drouet i Gaston Sylvestre.[44]
  • "Lever de soleil" (Sortida del Sol) creada el 2006 per al festival d'Avinyó posteriorment presentada al Marroc, París i a Montpeller. Desenrotllat a la sortida del sol, és una presentació de la relació íntima entre l'home i el cavall[45][46]
  • 2010: "Galop Arrière", pel·lícula introspectiva en l'univers del Teatre Zingaro[47][48][49]
  • "El Centaure i l'Animal" (Le Centaure et l'Animal) creat a Tolosa de Llenguadoc al setembre de 2010 amb Kô Murobushi coreografia de butô sobre Els cants de Maldoror del Comte de Lautréamont.[50][51][52][53][54][55][56]

Distincions modifica

Bartabas ha rebut les següents distincions:

Referències modifica

  1. ↑ Acta n° 1349/1957
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Judith Perrignon«Cavalier-Soleil». liberation.fr, 01-03-2003.
  3. ↑ Pascal Jacob, Le Cirque: du théâtre équestre aux arts de la piste, Paris: Larousse/ VUEF, coll. Comprendre et Reconnaître, 2002, p. 168
  4. ↑ Des de “Quimera” (Chimère), el nom dels espectacles de Zingaro tenen 7 lletres (com Zingaro)
  5. ↑ Eric Dumas«Cabaret équestre». ecranlarge.com, 30-08-2004.
  6. ↑ Olivier Schmitt«Cabaret équestre». lemonde.fr, 05-08-2010.
  7. ↑ France 2«Bartabas présente "Chimère" au festival d'Avignon». dailymotion.com, 18-07-1994.
  8. ↑ Didier Mereuze, «Éclipse (Théâtre Zingaro)» [en ligne], [s.l.]: Encyclopædia Universalis
  9. ↑ Véronique Jacob«"Zingaro entre yin et yang"». lexpress.fr, 10-07-1997.
  10. ↑ Homeric«Bartabas: «le cheval dicte son jeu»Le secret du patron de Zingaro, c'est d'abord l'écoute des chevaux. Récit de leurs échanges.». liberation.fr, 30-12-1997.
  11. ↑ Arte«Triptyk». arte.tv, 03-10-2001.
  12. ↑ Liban Laurence«Bartabas, Loungta, les chevaux de vent». lexpress.fr, 03-07-2003.
  13. ↑ Michel Temman«Bartabas fait un tabac au Japon malgré les pressions chinoises.». liberation.fr, 10-05-2005.
  14. ↑ Marcos Ordóñez«All the Tired Horses». elpais.com, 29-05-2004.
  15. ↑ Nuria Cuadrado«El circo de Bartabas». elcultural.es, 13-05-2004.
  16. ↑ Victor S. Stoichita, "De solides vérités. Ordre et approximation dans la pratique des musiciens tsiganes de Roumanie" in Études Tsiganes: Roms de Roumanie: la diversité méconnue, n°38, p. 161.
  17. ↑ Laurent Portes - Metrópolis/Arte«Bartabas - Battuta». arte.tv, 24-06-2006. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 10 octubre 2013].
  18. ↑ Constance Vargioni, Darshan, l'envers du décor [documental audiovisual], Barret and Co. [prod.], 2012, (52 min.)
  19. ↑ René Solis««Darshan», Bartabas à pas comptés». liberation.fr, 10-12-2009.
  20. ↑ Armelle Héliot«La fabuleuse lanterne magique de Bartabas». lefigaro.fr, 07-12-2009.
  21. ↑ Entrevista en France Inter«Calacas». franceinter.fr.
  22. ↑ Armelle Héliot«La danse macabre de Bartabas». lefigaro.fr, 31-10-2011.
  23. ↑ René Solis«Zingaro, debout les morts». liberation.fr, 04-11-2011.
  24. ↑ Liberation«Bartabas-Marín mano a mano». liberation.fr, 09-09-2013. Arxivat de l'original el 2015-06-11. [Consulta: 10 octubre 2013].
  25. ↑ Ariane Bavelier«Golgota, la Passion selon Bartabas». lefigaro.fr, 10-10-2013.
  26. ↑ Philippe Noisette«Golgota: La prière de Bartabas». lesechos.fr, 15-10-2013.
  27. ↑ María Luisa Gaspar«Golgota: Andrés Marín baila flamenco con Bartabas, sus caballos y el Renacimiento». lavanguardia.com, 27-04-2014.
  28. ↑ María Luisa Gaspar«Golgota: Andrés Marín baila flamenco con Bartabas, sus caballos y el Renacimiento». efe.com, 27-04-2014.
  29. ↑ Marie-Christine VERNAY««Golgota» La procession de foi». liberation.fr, 13-04-2014.
  30. ↑ María Carolina Piña«Caballos, flamenco y el Gólgota». rfi.fr, 28-04-2014.
  31. ↑ Miguel Mora«Cante gregoriano, caballos, flamenco y calvario». elpais.com, 05-05-2014.
  32. ↑ Les raons de la còlera«Les raons de la còlera». nouvelobs.com. Arxivat de l'original el 2008-07-09. [Consulta: 10 octubre 2013].
  33. ↑ Ariane Bavelier«À Versailles, l'effrayant théâtre d'images de Bartabas». lefigaro.fr, 01-09-2008.
  34. ↑ Yvelines«Bartabas et ses juments tirent leur révérence». leparisien.fr, 13-09-2008.
  35. ↑ Michel Viotte, Els Juments de la nuit: récit d'une création [documental audiovisual][2008], in Les Juments de la nuit [DVD], creació i posada en escena per Bartabas, Paris: MK2 éditions [éd.], TF1 [distrib.], 2009, 1 DVD zona 2 (53 min.).
  36. ↑ Fabienne Darge«Bartabas se perd dans Versailles». lemonde.fr, 01-09-2008.
  37. ↑ Audrey Chazelle«"Une relation intime spectaculaire"». lestroiscoups.com, 13-06-2008.
  38. ↑ Documental realizado por Laurent Portes«Carlson/Bartabas, We were horses.». Sombrero and Co.[prod.], France Télévisions [prod., éd., distrib.], 2011, (52 min. env.). Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 10 octubre 2013].
  39. ↑ Marion Cocquet«À Versailles, la Bartabas Académie». lepoint.fr, 13-03-2013.
  40. ↑ Rosita Boisseau«À Versailles, la Bartabas Académie». lemonde.fr, 07-06-2013.
  41. ↑ imdb«Mazeppa». imdb.com, 13-10-1993.
  42. ↑ Va ser publicat per: Dimitri Nicolaïvitch Pechkov i Thomas Steven, La Russie à cheval: Récits croisés d'un cosaque et d'un reporter (1889-1890), Paris: Payot et Rivages, coll. Petite Bibliothèques Payot/ Voyageurs, 2002, p. 33-145.
  43. ↑ Jean-Pierre Thibaudat«Bartabas, le facteur cheval en Sibérie. «Chamane», deuxième film du maître de Zingaro, galope en toute liberté». liberation.fr, 06-03-1996.
  44. ↑ René Solis«Le galop immobile de Bartabas». liberation.fr, 16-09-2004.
  45. ↑ Veure la Roda de Premsa del 19 de juliol de 2006 a Avinyó«Lever de soleil». theatre-video.net, 19-07-2006. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 10 octubre 2013].
  46. ↑ René Solis«5 heures du mat' et Bartabas». liberation.fr, 25-06-2006.
  47. ↑ Veure la Roda de Premsa del 15 juliol de 2010 a Avinyó«Galop Arrière». theatre-video.net, 15-07-2006. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 10 octubre 2013].
  48. ↑ Armelle Héliot«Bartabas à Aubervilliers avec un film et Le Rétif !». lefigaro.fr, 28-07-2010.
  49. ↑ Jordi Jané«La mística de Bartabas». elpuntavui.cat, 18-07-2011.
  50. ↑ René Solis«Bartabas touche au butô». liberation.fr, 10-12-2010.
  51. ↑ Rosita Boisseau«Le mariage envoûtant des chevaux de Bartabas et de la danse butô». lemonde.fr, 13-12-2010.
  52. ↑ Ariane Bavelier«Le Centaure et l'animal». lefigaro.fr, 07-12-2010.
  53. ↑ Jacinto Antón«Caballos y danza japonesa». elpais.com, 13-07-2011.
  54. ↑ Jordi Bordes«Ball interior». elpuntavui.cat, 13-07-2011.
  55. ↑ Imma Fernández«Los caballos de Bartabas danzan butó con Murobushi en el Grec». elperiodico.com, 13-07-2011.
  56. ↑ Vis Molina«Bartabas: "El caballo no acepta el dolor y bailar es doloroso"». elperiodico.com, 13-07-2011.

Bibliografia modifica

  • Bartabas, Conaco Claire, Habiter Zingaro: le fort d'Aubervilliers, Arles: Actes Sud, coll. L'impensé, 2010, 109 p.
  • Bartabas, Manifeste pour la vie d'artiste, 2012, Éditions Autrement.
  • Bartabas et Sauvat Jean-Louis, Les Chevaux de Sauvat, [s.l.]: editorial Ouest-France, col. Beaux livres, 2009, 142 p.
  • Garcin Jérôme, L'Étalon noir d'Aubervilliers, in La Chute de cheval [1998], Paris: Gallimard, col. Folio, 2008, p. 115-132.
  • Garcin Jérôme, Bartabas, roman [2004], Paris: Gallimard, col. Folio, 2007, 247 p.
  • Gayot Joëlle, « Changement de décor: Bartabas » [émission radio], France Culture, divulgación pública, Francia, Paris, 06/11/2011 à 23h, (28 min.).
  • Homéric, Zingaro, 25 ans libro coleccionista con 8 DVD, editado por Actes sud, en asociación con Mk2.
  • Jacob Pascal, Le Cirque: du théâtre équestre aux arts de la piste, Paris: Larousse/ VUEF, col. Comprendre et Reconnaître, 2002, 263 p. Bartabas et le Théâtre Zingaro sont cités.
  • Lahuerta Claire, « Zingaro virtuel, l'évanescence incarnée », in Lachaud Jean-Marc et Lussac Olivier (dirs.), Arts et nouvelles technologies, Paris: L'Harmattan, col. Ouverture philosophique, 2011, p. 211-221.
  • Nauleau Sophie, Un Verbe à cheval, la poésie équestre de André Velter dans le sillage de Bartabas, Atelier des Brisants, col. Chambres d'Echos, 2007. Reprise d'une partie de sa thèse de littérature française: André Velter troubadour au long: vers une nouvelle oralité poétique (soutenue en 2009 sous la direction de Pierre Brunel) portant sur l'œuvre d'André Velter en général.
  • Nauleau Sophie (texte) et Alt Alfons (photo), La Voie de l'écuyer, Arles: Actes Sud, 2008, 286 p. Dedicado a la Academia del espectáculo ecuestre de Versalles.
  • Rivoiron Christophe, Ma vie d'artiste: Bartabas [documental audiovisual], France 5, 2001, (25min. env.).
  • Velter André et Pignon-Ernest Ernest, Zingaro suite équestre et autres poèmes pour Bartabas, Paris: Gallimard, coll. Blanche, 2012, 368 p. (Existesn dos antiguas versones: Zingaro suite équestre publicada en Folio (1998) y Zingaro suite équestre et un piaffer de plus dans l'inconnu publicado en la colección Blanche (2005)).

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bartabas&oldid=30163587»