Bartolomé Ribelles Dalmau
Bartolomé Ribelles Dalmau (València, 11 de desembre de 1743 – 27 de febrer de 1795) fou arquitecte i enginyer neoclàssic valencià.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1713  València |
| Mort | 1795 (81/82 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació professional | Acadèmia de Sant Carles de València |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Neoclassicisme |
| Obra | |
| Projectes principals | Pont Nou de Vila-real. |
| Obres destacables | |
Vida i obra modifica
Incondicional de les idees acadèmiques, en l'Acadèmia de Sant Carles de València obtingué el títol d'arquitecte el 21 d'octubre de 1770, fou nomentat Acadèmic de Mèrit el 14 d'agost de 1773 i Tinent d'Arquitectura el 3 de febrer de 1788.[1][2] I En l'Acadèmia de Sant Ferran de Madrid fou nomentat Acadèmic de Mèrit el 14 de març de 1781, reconogut posteriorment en l'Acadèmia de Sant Carles.[3][4]
Fou l'enginyer encarregat de la direcció de les obres de la carretera de València a Molins de Rei, i en aquesta tasca cal destacar el pont Nou entre Vila-real i Almassora sobre el riu Millars, construït entre 1788 i 1790, amb 13 obertures construïdes amb carreus i arcs de mig punt. Dissenya, i en alguns casos també dirigeix, altres obres d'enginyeria, com ponts, camins, canals, pantans, ports i aqüeductes, dels quals destaquen: En 1788 projecta el recreixement de la presa del pantà d'Almansa,[5] i la millora dels camins que surten de Liétor cap a Madrid, Andalusia, Caravaca de la Cruz i Múrcia, amb dos ponts sobre el riu Mundo, en els camins d'Andalusia i Caravaca;[6] en 1790 modifica un projecte ja existent d'un pont sobre el riu Millars en Olba;[7] construeix un pont colgant en Atzeneta del Maestrat (1790-1791), sobre el riu Monlleó; dos ponts en Albacete, un prop d'Ontur i l'altre prop d'Hellín; en València projecta un aqüeducte i una dàrsena en el port, construeix un pont en Moixent, i dissenya la rehabilitació del port de Benigànim (1792).[8]
En arquitectura civil, cal destacar, els projectes d'una caserna i una presó en Requena.[9]
En l'àmbit de l'arquitectura religiosa destaca la seva participació en la capella de la Mare de Déu del Pópulo de l'església de la Puríssima de Quart de Poblet, el cambril del Crist en l'Església del Rosari del Canyamelar (València), el claustre i la façana del convent dominic de València i, el presbiteri i el cor de l'església de l'Assumpció d'Almansa (1789).[10][11] També projectà la renovació de l'església de l'Assumpció de les Coves de Vinromà (1784-1788), l'església de Sant Jaume de Vila-real (1785),[12] l'església de Sant Joan Baptista de Cabanes, i l'església de l'Assumpció d'Onda (1786).[13][9]
Referències i notes modifica
- ↑ Bautista i Garcia 1988: p. 114.
- ↑ Bautista i Garcia 2002: p. 91.
- ↑ Aldea Hernández 2003: pp. 684-685.
- ↑ Llaguno y Amírola 1829: p. 306.
- ↑ Pereda Hernández 2009: p. 268.
- ↑ Rodríguez de la Torre 2010: pp. 74-88.
- ↑ Martínez Verón 2001: p. 384.
- ↑ Aldea Hernández 2003: pp. 685-686.
- ↑ 9,0 9,1 Aldea Hernández 2003: p. 686.
- ↑ Piqueras García 2002.
- ↑ Pereda Hernández 2009: pp. 280-281.
- ↑ Bautista i Garcia 1996-1997.
- ↑ Cadiñanos Bardeci 2003-2005: pp. 70-72.
Bibliografia modifica
- Aldea Hernández, Ángela «El arquitecto Bartolomé Ribelles» (en castellà). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 79, 2003, pp. 683-694. ISSN: 0210-1475.
- Bautista i Garcia, Joan Damià «Arquitectura de l'academicisme a Vila-real». Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 64, 1988, pp. 109-148. ISSN: 0210-1475.
- Bautista i Garcia, Joan Damià «L'església parroquial nova de Vila-real i els seus arquitectes». Estudis Castellonencs, núm. 7, 1996-1997, pp. 137-158. ISSN: 1130-8788.
- Bautista i Garcia, Joan Damià. Esglésies-saló del segle xviii a les comarques valencianes. Castelló: Fundación Davalos-Fletcher, 2002. ISBN 84-688-0002-3.
- Cadiñanos Bardeci, Inocencio «Tres importantes parroquias castellonenses: Onda, Villahermosa del Río y Villarreal» (en castellà). Estudis Castellonencs, núm. 10, 2003-2005, pp. 67-76. ISSN: 1130-8788.
- Llaguno y Amírola, Eugenio. Noticias de los Arquitectos y Arquitectura de España desde su restauración (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta Real, 1829.
- Martínez Verón, Jesús. Arquitectos en Aragón: Diccionario histórico (en castellà). vol. 4. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2001. ISBN 84-7820-584-5.
- Pereda Hernández, Miguel Juan «De la villa a ciudad: la evolución histórica de Almansa a lo largo del siglo XVIII» (en castellà). Al-Basit : Revista de estudios albacetenses, núm. 53, 2009, pp. 237-286. ISSN: 0212-8632 [Consulta: 9 setembre 2015].
- Piqueras García, Rafael. «Aproximación a la arquitectura neoclásica en Almansa. La arquitectura académica». A: Santamaría Conde, Alfonso; García-Saúco Beléndez, Luis Guillermo; Sánchez Ferrer, José (coords.). II Congreso de Historia de Albacete (en castellà). vol. III. Edad Moderna. Albacete: Instituto de estudios albacetenses, 2002, pp. 351-373. ISBN 84-95394-42-1.
- Rodríguez de la Torre, Fernando. Expedientes sobre fomento (económico, social, cultural) de localidades albacetenses (1754-1819) (en castellà). Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses “Don Juan Manuel”, 2010. ISBN 978-84-86800-48-9 [Consulta: 9 setembre 2015].
- Sambricio, Carlos. La Arquitectura Española de la Iustración (en castellà). Madrid: Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, 1986. ISBN 84-7088-433-6 [Consulta: 9 setembre 2015].