Bartomeu Calatayud Cerdà

compositor i guitarrista mallorquí

Bartomeu Calatayud Cerdà (Palma, 8 de setembre de 1882 - 11 d'abril de 1973) fou compositor i guitarrista mallorquí. Fou especialment conegut per la seva tasca de difusió de la música tradicional de les Illes Balears.

Plantilla:Infotaula personaBartomeu Calatayud Cerdà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1973 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, guitarrista, guitarrista clàssic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: c5deedc9-5c79-4399-a3bd-b54470f5789b Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Calatayud nasqué el 8 de setembre de 1882 a Palma. Des de la seva joventut, ja mostrà gran interès per la guitarra i la composició. Els seus primers mestres foren Antoni Mestres i Antoni Noguera,[1]  amb els quals es formà en harmonia adaptada a la guitarra. Més endavant, es desplaçà a València per estudiar amb Francesc Tàrrega, de qui havia estat gran admirador.[2]

Durant la seva vida, també mantingué una estreta relació amb altres guitarristes com Emili Pujol,[1] Miquel Llobet o Andrés Segovia, amb qui coincidí durant les seves visites mútues entre Mallorca i Barcelona. El contacte amb aquests fou clau per al desenvolupament de Calatayud i la seva inserció dins dels cercles nacionals i europeus de la guitarra.

A banda de la seva carrera concertística a les Illes Balears i les seves gires especialment per França, Suïssa, Portugal i Algèria, Calatayud també fou gran defensor de la cultura i la música popular mallorquina mitjançant la fundació agrupacions com el Trio Majorica i l’Orquestina Mallorca. El 1940 fou nomenat director dels Cors i Danses de la Secció Femenina de Palma, amb qui també realitzà gires internacionals, sobretot per diversos països sud-americans.[2] A més a més, treballà en la recopilació de la música tradicional mallorquina i creà quaderns amb arranjaments per a rondalla encara conservats a arxius històrics.[1]

Al llarg de la seva vida, Calatayud també dedicà més de 50 anys a la docència i tingué una profunda influència en la formació de guitarristes mallorquins com ara Gabriel Estarellas i José Sbert. De tota manera, destacà per la creació del Mètode per a Guitarra, publicat el 1996 juntament amb un dels seus alumnes, Tomeu Quetglas.[2]

Bartomeu Calatayud rebé a títol pòstum, l'any 1985, la Medalla d'Or del Consell de Mallorca, i un carrer de Palma duu el seu nom.

Com a compositor, tot i haver escrit obres per a piano o cor, destacà la seva extensa producció per a guitarra, la majoria publicada en la Unió Musical Espanyola.[1] El seu estil fou marcat per la connexió amb les tradicions musicals mallorquines, fusionades amb una profunda comprensió de la tècnica guitarrística clàssica.[2] Tot i que el seu llenguatge fou accessible i basat en formes senzilles, també reflectí una tendència neorromàntica i melancòlica igualment influenciada per la música popular i la tradició oral.

En qualsevol cas, l’obra de Bartomeu Calatayud es pot classificar en quatre grans categories:[1][2]

  1. Composicions cultes: Obres com danses, sonatines, estudis, valsos i masurques de diversos nivells de dificultat. Exemples representatius inclouen Sonada típica de Mallorca (1961) o Quatre peces fàcils (1962), entre altres.
  2. Arranjaments i adaptacions: Realitzà arranjaments d’obres de compositors clàssics com Mozart, Bach, Chopin i Albéniz, amb un total de 18 peces per a guitarra les quals posaren en manifest la seva capacitat per adaptar obres complexes a la guitarra.
  3. Música popular espanyola i internacional: També creà composicions basades en ritmes com la jota, el tango o la buleria, amb peces com Jota aragonesa (1964) o Tango argentino (1972).
  4. Música tradicional mallorquina: Fou un recopilador de la música popular de la seva terra, amb nombroses peces per a guitarra, piano i rondalla, com ara Danses típiques de Mallorca (1975) i el Parado de Valldemossa, gràcies a les quals internacionalitzà els aires tradicionals mallorquins.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 COMPANY FLORIT, Joan. «Calatayud Cerdá, Bartolomé», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 907-908.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 CAPRILES GONZÁLEZ, Irina; MIR MARQUÉS, Antoni. «Semblanza de Bartolomé Calatayud (1882-1973), discografía y catálogo de obras». Roseta, 2014, no. 8, p. 46-63.

Bibliografia

modifica
  • MIR i MARQUÈS, Antoni; SOLASCASAS i SIERRA, Trinidad. Records de Bartomeu Calatayud Cerdà (1882-1973). Palma: Imprenta Homar, 2000.