Bartomeu Calatayud Cerdà

Bartomeu Calatayud Cerdà
Biografia
Naixement	8 setembre 1882 ; Palma (Mallorca)
Mort	11 abril 1973 (90 anys); Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació	compositor, guitarrista, guitarrista clàssic
Instrument	Guitarra

Bartomeu Calatayud Cerdà (Palma, 8 de setembre de 1882 - 11 d'abril de 1973) fou compositor i guitarrista mallorquí. Fou especialment conegut per la seva tasca de difusió de la música tradicional de les Illes Balears.

Biografia

Calatayud nasqué el 8 de setembre de 1882 a Palma. Des de la seva joventut, ja mostrà gran interès per la guitarra i la composició. Els seus primers mestres foren Antoni Mestres i Antoni Noguera,^[1] amb els quals es formà en harmonia adaptada a la guitarra. Més endavant, es desplaçà a València per estudiar amb Francesc Tàrrega, de qui havia estat gran admirador.^[2]

Durant la seva vida, també mantingué una estreta relació amb altres guitarristes com Emili Pujol,^[1] Miquel Llobet o Andrés Segovia, amb qui coincidí durant les seves visites mútues entre Mallorca i Barcelona. El contacte amb aquests fou clau per al desenvolupament de Calatayud i la seva inserció dins dels cercles nacionals i europeus de la guitarra.

A banda de la seva carrera concertística a les Illes Balears i les seves gires especialment per França, Suïssa, Portugal i Algèria, Calatayud també fou gran defensor de la cultura i la música popular mallorquina mitjançant la fundació agrupacions com el Trio Majorica i l’Orquestina Mallorca. El 1940 fou nomenat director dels Cors i Danses de la Secció Femenina de Palma, amb qui també realitzà gires internacionals, sobretot per diversos països sud-americans.^[2] A més a més, treballà en la recopilació de la música tradicional mallorquina i creà quaderns amb arranjaments per a rondalla encara conservats a arxius històrics.^[1]

Al llarg de la seva vida, Calatayud també dedicà més de 50 anys a la docència i tingué una profunda influència en la formació de guitarristes mallorquins com ara Gabriel Estarellas i José Sbert. De tota manera, destacà per la creació del Mètode per a Guitarra, publicat el 1996 juntament amb un dels seus alumnes, Tomeu Quetglas.^[2]

Bartomeu Calatayud rebé a títol pòstum, l'any 1985, la Medalla d'Or del Consell de Mallorca, i un carrer de Palma duu el seu nom.

Obra

Com a compositor, tot i haver escrit obres per a piano o cor, destacà la seva extensa producció per a guitarra, la majoria publicada en la Unió Musical Espanyola.^[1] El seu estil fou marcat per la connexió amb les tradicions musicals mallorquines, fusionades amb una profunda comprensió de la tècnica guitarrística clàssica.^[2] Tot i que el seu llenguatge fou accessible i basat en formes senzilles, també reflectí una tendència neorromàntica i melancòlica igualment influenciada per la música popular i la tradició oral.

En qualsevol cas, l’obra de Bartomeu Calatayud es pot classificar en quatre grans categories:^[1]^[2]

Composicions cultes: Obres com danses, sonatines, estudis, valsos i masurques de diversos nivells de dificultat. Exemples representatius inclouen Sonada típica de Mallorca (1961) o Quatre peces fàcils (1962), entre altres.
Arranjaments i adaptacions: Realitzà arranjaments d’obres de compositors clàssics com Mozart, Bach, Chopin i Albéniz, amb un total de 18 peces per a guitarra les quals posaren en manifest la seva capacitat per adaptar obres complexes a la guitarra.
Música popular espanyola i internacional: També creà composicions basades en ritmes com la jota, el tango o la buleria, amb peces com Jota aragonesa (1964) o Tango argentino (1972).
Música tradicional mallorquina: Fou un recopilador de la música popular de la seva terra, amb nombroses peces per a guitarra, piano i rondalla, com ara Danses típiques de Mallorca (1975) i el Parado de Valldemossa, gràcies a les quals internacionalitzà els aires tradicionals mallorquins.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 COMPANY FLORIT, Joan. «Calatayud Cerdá, Bartolomé», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 907-908.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 CAPRILES GONZÁLEZ, Irina; MIR MARQUÉS, Antoni. «Semblanza de Bartolomé Calatayud (1882-1973), discografía y catálogo de obras». Roseta, 2014, no. 8, p. 46-63.

Bibliografia

MIR i MARQUÈS, Antoni; SOLASCASAS i SIERRA, Trinidad. Records de Bartomeu Calatayud Cerdà (1882-1973). Palma: Imprenta Homar, 2000.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 COMPANY FLORIT, Joan. «Calatayud Cerdá, Bartolomé», Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 907-908.

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 CAPRILES GONZÁLEZ, Irina; MIR MARQUÉS, Antoni. «Semblanza de Bartolomé Calatayud (1882-1973), discografía y catálogo de obras». Roseta, 2014, no. 8, p. 46-63.

[1]

[2]