Bartomeu Robert i Yarzábal

metge i polític català
(S'ha redirigit des de: Bartomeu Robert)

Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com el doctor Robert, fou un metge i polític català.[1]

Plantilla:Infotaula personaBartomeu Robert i Yarzábal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Bartolomé Francisco Manuel Robert y Yarzábal Modifica el valor a Wikidata
20 octubre 1842 Modifica el valor a Wikidata
Tampico (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1902 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juny 1901 – 10 abril 1902
1r President Lliga Regionalista
1901 –
Batlle de Barcelona
14 març 1899 – octubre 1899
← Josep Griera i DulcetJosep Milà i Pi → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, catedràtic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (1875–)
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Cronologia
20 octubre 1899Tancament de Caixes Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica
 
El doctor Robert vist per Ramon Casas (MNAC
 
Monument a Bartomeu Robert a Sitges.
 
Monument al Doctor Robert a la Plaça de Tetuan de Barcelona.

El seu pare Francesc Robert i Batlle, era fill de Campeche (Mèxic) –descendent de sitgetans– i la mare Teodora Yarzábal i Ricardo era de Pasaia (Guipúscoa) i tots dos havien anat a viure al país americà.

El 1863 es llicencià en Medicina a Barcelona. El 1869 fou metge titular de l'Hospital de la Santa Creu i el 1875 guanyà la càtedra de Patologia Interna a la Facultat de Barcelona. Presidí l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques i intervingué en el trasllat de la Facultat de Medicina i de l'Hospital de Sant Pau. Va fer de Camprodon un centre d'estiueig de qualitat en recomanar-lo a molts dels seus pacients de la burgesia barcelonina pel seu clima agradable, passejades i fonts.

El 14 de març de 1899 és designat pel govern,[2] oficialment en nom del rei, batlle de la ciutat de Barcelona, càrrec amb què depurà el cens electoral, contra les pràctiques del caciquisme, i encapçalà el Tancament de Caixes,[3] nom amb què es conegué la protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde.

El 1899 va pronunciar una polèmica conferència a l'Ateneu Barcelonès anomenada «La raça catalana», en la qual presentava algunes teories racistes sobre la capacitat cranial i l'índex cefàlic dels catalans i, juntament amb altres factors, com ara el clima, l'idioma i l'educació, explicava les diferències amb altres pobles de la península ibèrica. Les seves paraules van ser tretes de context interessadament per part d'alguns parlamentaris de Madrid que van atacar el que en aquell moment era alcalde de Barcelona. Robert es va veure obligat a manifestar públicament que de la seva dissertació no se’n desprenia res d'ofensiu per a les altres regions espanyoles.[4] Les seves teories sobre els dolicocèfals catalans i els braquicèfals i mesocèfals de la resta de la península van generar una gran polèmica a tot Espanya.[5]

Presidí la Lliga Regionalista des de la seva formació el 1901 i fou elegit diputat a Corts Generals en les eleccions parlamentàries d'aquell mateix any dins de la candidatura coneguda com la dels "quatre presidents". Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

Com a wagnerià, va formar part de la delegació catalana del Patronatverein de Bayreuth, delegació presidida i representada per Joaquim Marsillach; aquest Patronat del Festival de Bayreuth havia estat creat per Richard Wagner per a sufragar el cost de l'estrena de Parsifal.[6]

Va estar casat amb la sitgetana Rosa Roig i Bofill, que va morir amb 55 anys el 18 de juny de 1896.[7] Van tenir sis fills, dels quals només en van viure tres (Dolors, Manuela i Roger) en morir la mare.[8] Bartomeu Robert va morir d'hemorràgia cerebral, segons el registre de defunció, el dia 10 d'abril de 1902.[9]

 
Placa a la casa de Barcelona on va viure, a la Gran Via de les Corts Catalanes núm. 622
 
Làpida de la tomba de Bartomeu Robert al Cementiri de Montjuïc

Referències

modifica
  1. «Bartomeu Robert i Yarzábal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Lo nou alcalde de Barcelona». La Veu de Catalunya, 14-03-1899, pàg. 1-2. Arxivat de l'original el 2019-02-16 [Consulta: 16 febrer 2019]. Arxivat 2019-02-16 a Wayback Machine.
  3. Tasis i Marca, Rafael. Els jocs florals de Barcelona en l'evolució del pensament de Catalunya (1859-1958). Diputació de Barcelona, 1997, p. 241. ISBN 8477945330. 
  4. Izquierdo Ballester, Santiago «Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort». Cercles: revista d'història cultural, 2002, pàg.120.
  5. Álvarez Chillida, Gonzalo. El antisemitismo en España: la imagen del judío, 1812-2002. Marcial Pons Ediciones de Historia, 2002, p. 243. ISBN 84-95379-44-9. 
  6. «La Delegación Española del Patronato del Festival de Bayreuth (1878-1882)». Filomúsica. [Consulta: 14 març 2014].
  7. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1896, número de registre 4983.
  8. «Esquela». La Dinastía, 18-06-1896, pàg. 1.
  9. Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1902, número de registre 4283.
  10. «Carrer del Doctor Robert». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 25 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
  11. «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 març 2014].
  12. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Bibliografia

modifica
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Griera i Dulcet
Alcalde de Barcelona
 

(març-octubre) 1899
Succeït per:
Josep Milà i Pi
Premis i fites
Precedit per:
Lluís Góngora i Joanicó
Salvador Cardenal Fernández
President de
l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears

1880-1884
1895-1897
Succeït per:
Pere Esquerdo Esquerdo
Miquel Arcàngel Fargas i Roca
Precedit per:
Joan de Rull i Xuriach
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1883-1890
Succeït per:
Emili Pi i Molist