Bartomeu de Narbona

arquebisbe de Narbona (ciutat occitana) de l'Alta Edat Mitjana

Bartomeu fou arquebisbe de Narbona. És esmentat per primer cop a la capitular d'Aquisgrà del 828 on l'emperador ordenava a diversos arquebisbes convocar i presidir quatre congressos a celebrar a l'imperi, i hauria succeït poc abans, el 827 probablement, a Nebridi de Narbona. Va assistir al concili de Tolosa del 829. El 833 era a l'assemblea de Compiègne. Lluís el Pietós era al monestir de Saint-Médard de Soissons on va refusar abraçar la vida monàstica. Lotari per treure-li del cap al desig de retornar al poder (els que havien estat monjos no podien tornar a la milícia ni barrejar-se en afers públics segons els cànons) el va fer portar a l'esmentada assemblea i el va fer acusar pels seus principals partidaris de diversos crims i a demanar que fos condemnat a expiar les culpes per pública penitència. Els principals acusadors foren Bartomeu de Narbona, Ebó o Ebles de Reims, Agobard de Lió i Bernat de Vienne. Encara que fos injusta, la proposta fou adoptada per l'assemblea per àmplia majoria i l'emperador, per temor a ser pitjor tractat, es va declarar culpable i va acceptar la sentència, sent retornar a Saint-Médard on va entregar les armes i va rebre el cilici i l'hàbit de penitent de les mans dels bisbes, en presència de tota l'assemblea i de les relíquies dels sants, quedant tancar al monestir. Segurament hi estaven presents amb Bartomeu els bisbes Esteve de Besiers i Teugrí de Viviers doncs apareixen esmentats en un diploma que l'arquebisbe Alderic de Sens va obtenir en el temps d'aquesta assemble, poc abans o poc després (signada pels bisbes que reconeixien a Lotari com únic emperador que s'haurien reunit en anar o tornar de l'assemblea) en relació a l'abadia de Saint-Remi de Sens, que l'arquebisbe havia traslladat a Vareilles, a uns 15 km de la ciutat obtenint l'autorització dels altres bisbes.

Infotaula de personaBartomeu
Arquebisbe de Narbona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquebisbe Modifica el valor a Wikidata

El 840 Bartomeu es va declarar per Lotari però després es va reconciliar amb Carles. Després de la batalla de Fontenoy-en-Puisaye del 25 de juny del 841 Carles el va fer deposar el que fa pensar que Bartomeu tornava a estar al camp de Lotari. Florus, diaca de l'església de Lió esmenta la seva deposició, en fa l'elogi, i deixa entendre que no fou una deposició canònica, i afegeix que al poble de la diòcesi li va saber greu. Aquesta deposició s'hauria produït l'any 841. El seu successor Berari era al casament de Carles a Quierzy el desembre del 842.

Bartomeu es va sentir injustament deposat i va anar a Roma a apel·lar, el 844, intentant aconseguir del papa el restabliment; allí es va trobar amb Ebó o Ebles de Reims per una causa semblant. Es van dirigir al papa Sergi II que acabava de ser elegit el gener i li van demanar el pali, però per causes desconegudes el papa va refusar la seva demanda i els va reduir a la comunió laica. Tot i així va restar molt apreciat per molta gent i entre ells el seu amic Amoló de Lió (arquebisbe del 840 al 852) que va deixar una carta posterior a la deposició on l'elogia i fa esment del zel amb què mantenia la puresa de la disciplina a les esglésies de la seva província; segons la carta havia abolit les supersticions sorgides a Usès sobre la tomba de sant Firmí on alguns falsaris fabricaven fals miracles.

Bibliografia modifica