Basílica de San Giorgio Maggiore

San Giorgio Maggiore és una església de culte catòlic, amb categoria de basílica, a la petita illa de San Giorgio Maggiore, a Venècia, Itàlia. Forma part del monestir homònim. Tots dos van ser construïts per l'arquitecte de Vicenza, Andrea Palladio, i són una de les seves obres més destacades.

Infotaula d'edifici
Basílica de San Giorgio Maggiore
Imatge
EpònimSant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor Modifica el valor a Wikidata
Part deMonestir de San Giorgio Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAndrea Palladio Modifica el valor a Wikidata
Construcció1566 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbres karstiques (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mesura0,32 (amplada) × 0,49 (longitud) km
Superfície0,0998 km² Modifica el valor a Wikidata
Campanile Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVenècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlacuna de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlacuna de Venècia Modifica el valor a Wikidata
 45° 25′ 45″ N, 12° 20′ 36″ E / 45.4293°N,12.3433°E / 45.4293; 12.3433Coord.: 45° 25′ 45″ N, 12° 20′ 36″ E / 45.4293°N,12.3433°E / 45.4293; 12.3433
Activitat
Període operatiu1610 Modifica el valor a Wikidata –
DiòcesiPatriarcat de Venècia Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webabbaziasangiorgio.it Modifica el valor a Wikidata

La façana presenta forma de temple clàssic, amb una sola entrada i quatre columnes compostes sobre alts plints i entaulament per damunt sostenint un timpà clàssic. La solució inventada per Palladio per a aquesta façana és fantasiosa i és una contribució original a la resolució d'un dels problemes més sentits pels arquitectes renaixentistes, això és, trobar la manera de dotar d'un aspecte inspirat en el temple clàssic a un edifici tripartit com l'església cristiana de tres naus. L'interior serè de proporcions perfectes també és típic de Palladio. L'edifici es va acabar l'any 1576, mentre que la façana es va completar l'any 1610 per Vincenzo Scamozzi, trenta anys després de la mort del mestre.

A l'església es conserven els últims quadres que va pintar Tintoretto: L'Últim sopar (1592-1594), La recollida del mannà (1594) i La deposició (1592-94). Les dues primeres es troben en els murs del presbiteri, i l'última a la Capella dels morts.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de San Giorgio Maggiore