Basílica del Pilar
El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa. El temple, d'estil eminentment barroc, rep la consideració de basílica i de santuari. És considerat el primer temple marià de la cristiandat, ja que s'hi conserva i venera el Pilar —formalment una columna de jaspi— que, segons la tradició, va ser posat per la Verge. Quan Maria encara vivia a Jerusalem, s'hauria aparegut en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el dia 2 de gener de l'any 40. Documentalment no hi ha proves d'un culte marià fins al 1297, en una butlla del papa Bonifaci VIII, i el 1299, en una declaració dels jurats de Saragossa, en què apareixen mencions que parlen per primera vegada de l'advocació del «Pilar».[1]
Arquitectura
modificaEl temple s'articula en tres naus de la mateixa altura, cobertes amb voltes de canó, en les quals s'intercalen cúpules i voltes de plat, que descansen sobre pilars robustos. L'exterior és de maó d'obra vista, seguint la tradició de construcció en maó aragonès; i l'interior, revocat en estuc. La nau central està dividida per la presència de l'altar major sota la cúpula central. L'altar està presidit pel gran retaule major de l'Assumpció, que pertany a l'església anterior, realitzat per l'escultor Damià Forment al segle xvi, seguint els models imposats del retaule gòtic de la veïna catedral saragossana del Salvador (La Seu).
Sota les altres dues cúpules el·líptiques de la nau central, es van disposar la Santa Capella de la Mare de Déu del Pilar i el cor i l'orgue, que també procedien de l'església gòtica predecessora. Actualment es troben desplaçats al tram dels peus del temple, per dotar de més espai els fidels que ocupen la nau des de l'altar major.
Pelegrins
modificaJuntament amb els santuaris de Torreciutat, Montserrat i Lourdes, des del 2010 forma part de la Ruta mariana, presentada el 2010 a la Fira de Turisme de Madrid (FITUR). El santuari del Pilar rep 7 milions de fidels l'any.[2]
Arxiu
modificaLa Basílica del Pilar conserva un magnífic arxiu musical, amb moltes obres de compositors aragonesos, tant dels coneguts com dels no gaire famosos com Miguel Marqués, el qual també era organista.
Referències
modifica- ↑ Ansón Navarro i Boloqui Larraya, loc. cit., 1991, pàg. 301.
- ↑ Daniele, Laura «Ruta mariana, destino espiritual». ABC, 16-05-2010 [Consulta: 16 setembre 2013].