Basílica del Pilar

cocatedral i basílica menor de l'església catòlica romana a Saragossa, Espanya

El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa. El temple, d'estil eminentment barroc, rep la consideració de basílica i de santuari. És considerat el primer temple marià de la cristiandat, ja que s'hi conserva i venera el Pilar —formalment una columna de jaspi— que, segons la tradició, va ser posat per la Verge. Quan Maria encara vivia a Jerusalem, s'hauria aparegut en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el dia 2 de gener de l'any 40. Documentalment no hi ha proves d'un culte marià fins al 1297, en una butlla del papa Bonifaci VIII, i el 1299, en una declaració dels jurats de Saragossa, en què apareixen mencions que parlen per primera vegada de l'advocació del «Pilar».[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Basílica del Pilar
Imatge
Vista des del Pont de Pedra
EpònimMare de Déu del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCocatedral, monument històric, basílica menor, catedral catòlica, església parroquial catòlica, santuari marià i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deRuta mariana i European Marian Network (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosé Felipe de Busiñac
Felipe Sánchez
Francisco de Herrera el Jove Modifica el valor a Wikidata
Construcció1681 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMare de Déu del Pilar Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicbarroc
neoclassicisme
rococó Modifica el valor a Wikidata
Mesura67 (amplada) × 130 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSaragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCiutat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Banyat perEbre Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 39′ 25″ N, 0° 52′ 42″ O / 41.656882°N,0.878327°O / 41.656882; -0.878327
Format perSanta Capella de Nostra Senyora del Pilar
cripta de la Catedral-Basílica del Pilar
Saint Jude Thaddeus Chapel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Data22 juny 1904
IdentificadorRI-51-0000083
Codi SIPCA7-INM-ZAR-017-297-007 Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Santa Capella de Nostra Senyora del Pilar
Codi SIPCA7-INM-ZAR-017-297-007-1_1 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia catòlica llatina Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbasilicadelpilar.es… Modifica el valor a Wikidata

Arquitectura modifica

El temple s'articula en tres naus de la mateixa altura, cobertes amb voltes de canó, en les quals s'intercalen cúpules i voltes de plat, que descansen sobre pilars robustos. L'exterior és de maó d'obra vista, seguint la tradició de construcció en maó aragonès; i l'interior, revocat en estuc. La nau central està dividida per la presència de l'altar major sota la cúpula central. L'altar està presidit pel gran retaule major de l'Assumpció, que pertany a l'església anterior, realitzat per l'escultor Damià Forment al segle xvi, seguint els models imposats del retaule gòtic de la veïna catedral saragossana del Salvador (La Seu).

Sota les altres dues cúpules el·líptiques de la nau central, es van disposar la Santa Capella de la Mare de Déu del Pilar i el cor i l'orgue, que també procedien de l'església gòtica predecessora. Actualment es troben desplaçats al tram dels peus del temple, per dotar de més espai els fidels que ocupen la nau des de l'altar major.

Pelegrins modifica

Juntament amb els santuaris de Torreciutat, Montserrat i Lourdes, des del 2010 forma part de la Ruta mariana, presentada el 2010 a la Fira de Turisme de Madrid (FITUR). El santuari del Pilar rep 7 milions de fidels l'any.[2]

Arxiu modifica

La Basílica del Pilar conserva un magnífic arxiu musical, amb moltes obres de compositors aragonesos, tant dels coneguts com dels no gaire famosos com Miguel Marqués, el qual també era organista.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica del Pilar
  1. Ansón Navarro i Boloqui Larraya, loc. cit., 1991, pàg. 301.
  2. Daniele, Laura «Ruta mariana, destino espiritual». ABC, 16-05-2010 [Consulta: 16 setembre 2013].