Obre el menú principal

Basílica del Pilar

cocatedral i basílica menor de l'església catòlica romana a Saragossa, Espanya

El Pilar o la Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa. El temple, d'estil eminentment barroc, rep la consideració de basílica i de santuari. És considerat com el primer temple marià de la cristiandat, ja que en ell es conserva i venera el Pilar –formalment una columna de jaspi– que segons la tradició va ser posat per la Verge. Quan Maria encara vivia a Jerusalem, s'hauria aparegut en carn mortal a l'apòstol sant Jaume el dia 2 de gener de l'any 40. Documentalment no hi ha proves d'un culte marià fins que el 1297, en una butlla del papa Bonifaci VIII, i el 1299, en una declaració dels jurats de Saragossa, en què apareixen mencions que parlen per primera vegada de l'advocació del «Pilar».[1]

Infotaula d'edifici
Basílica del Pilar
Basilica del Pilar ZaragozaAragon(Spain).jpg
Epònim Mare de Déu del Pilar
Dades
Tipus cocatedral, monument, basílica menor, catedral catòlica, església parroquial catòlica i santuari marià
Part de Ruta mariana
Arquitecte José Felipe de Busiñac
Felipe Sánchez
Francisco de Herrera el Jove
Creació 1681
Dedicat a Mare de Déu del Pilar
Característiques
Estil arquitectònic barroc
neoclassicisme
rococó
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaSaragossa
MunicipiSaragossa
 41° 39′ 24″ N, 0° 52′ 43″ O / 41.65675°N,0.87856°O / 41.65675; -0.87856
Format per Santa Capella de Nostra Senyora del Pilar
cripta de la Catedral-Basílica del Pilar
Bé d'interès cultural
Data 22 juny 1904
Identificador RI-51-0000083
Bé d'interès cultural
Santa Capella de Nostra Senyora del Pilar
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Saragossa
Religió Església catòlica llatina
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

ArquitecturaModifica

El temple s'articula en tres naus, de la mateixa altura, cobertes amb voltes de canó, en les quals s'intercalen cúpules i voltes de plat, que descansen sobre pilars robustos. L'exterior és de maó d'obra vista, seguint la tradició de construcció en maó aragonès, i l'interior revocat en estuc. La nau central està dividida per la presència de l'altar major sota la cúpula central. L'altar està presidit pel gran retaule major de l'Assumpció, pertanyent a l'església anterior, realitzat per l'escultor Damià Forment al segle xvi, seguint els models imposats del retaule gòtic de la veïna catedral saragossana del Salvador (La Seu).

Sota les altres dues cúpules el·líptiques de la nau central, es va disposar la Santa Capella de la Mare de Déu del Pilar, i el cor i orgue, que també procedien de l'església gòtica predecessora. Actualment es troben desplaçats al tram dels peus del temple, per dotar de més espai als fidels que ocupen la nau des de l'altar major.

PelegrinsModifica

Juntament amb els santuaris de Torreciutat, Montserrat i Lourdes, des del 2010 forma part de la Ruta mariana, presentada el 2010 a la Fira de Turisme de Madrid (FITUR). El santuari del Pilar rep 7 milions de fidels l'any.[2]

ArxiuModifica

La Basílica del Pilar conserva un magnífic arxiu musical, amb moltes obres de compositors aragonesos, tant dels coneguts com dels no massa famosos com en Miguel Marqués, el qual també era organista.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica del Pilar  
  1. Ansón Navarro i Boloqui Larraya, loc. cit., 1991, pàg. 301.
  2. Daniele, Laura «Ruta mariana, destino espiritual». ABC, 16-05-2010 [Consulta: 16 setembre 2013].