Bastien und Bastienne

Bastien und Bastienne (Bastià i Bastiana) és un singspiel en un acte, compost per Wolfgang Amadeus Mozart (1768), amb llibret de Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann Andreas Schachtner. Porta per número K. 50. En l'última edició del catàleg Köchel apareix com a K⁶ 46b.

Bastià i Bastiana

Títol original	Bastien und Bastienne
Forma musical	òpera
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llibretista	Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann Andreas Schachtner
Llengua del terme, de l'obra o del nom	alemany
Basat en	Les amours de Bastien et Bastienne de Favart i de Guerville (derivat de Le Devin du village de Jean-Jacques Rousseau)
Creació	1768
Data de publicació	segle XVIII
Gènere	singspiel
Parts	un
Catalogació	Köchel catalogue (1st edition) (en) 50 Köchel catalogue (3rd edition) (en) 46b
Part de	llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart
Estrena
Estrena	1768 (primera representació documentada: 1890, Berlín)
Escenari	Teatre privat de Franz Anton Mesmer,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	30 de gener de 1928, Associació de Música de Cambra (Barcelona), en francès Bastienne, una pastoreta (soprano) Bastien, el seu enamorat (tenor) Colas, un presumpte mag (baix) Pastors i pastores

Va ser un encàrrec de Franz Anton Mesmer, creador de la teoria del "magnetisme animal" (hipnotisme), per a representar al seu teatre a l'aire lliure. No s'ha pogut verificar documentalment la suposada estrena al teatre de Mesmer, a l'octubre de 1768 a Viena. La primera representació documentada és la de 1890 a Berlín.

El llibret d'aquesta opereta prové, indirectament, de l'opéra comique de Jean-Jacques Rousseau Le Devin du village, que s'havia presentat el 1752 a Fontainebleau i reposada un any després al Théâtre de l'Opéra, amb un gran èxit. El 1755 havia arribat a Viena una paròdia en dialecte d'aquesta opereta, rebent el nom de Les amours de Bastien et Bastienne; la paròdia era de Favart i Guerville. Una nova versió, en llengua alemanya, es va donar a Viena el 1764. A Mozart li van oferir musicar el llibret readaptat en alemany.

Sinopsi

La història té lloc en un llogaret de pastors, en un temps no determinat. La pastora Bastienne tem haver perdut l'amor de Bastien. Recorre a un bruixot, Colas, per a tornar a enamorar-lo. Colas considera que no es tracta que Bastien l'haja deixat d'estimar, sinó que ha sucumbit als encisos de certa "noble dama que viu al castell". Aconsella a Bastienne que fingisca estimar a un altre. Davant aquesta situació, el pastor Bastien tem perdre l'afecte de Bastiana i recorre al seu torn al mateix mag, qui li assegura l'amor de Bastiana amb una cerimònia màgica (Diggi, Daggi). Davant el comportament desapegat de Bastienne, Bastien amenaça suïcidar-se, però Bastienne li ho impedeix. Al final, els amants s'abracen i acaba l'òpera amb els preparatius de la boda, amb un petit i agradable trio final (Kinder! Kinder!)

Anàlisi

Instrumentació original

L'orquestra consisteix essencialment en instruments de corda i continu, amb l'afegit de trompes i oboès.

Llibret

Està basat en Les amours de Bastien und Bastienne, paròdia escrita per Marie-Justine-Benoîte Favart i Harny de Guerville sobre una comèdia pastoral de J.J. Rousseau: Le Devin du village (L'endeví del llogaret), de 1752. Aquesta obra va arribar a Viena dos o tres anys després i va ser modificada pels actors Friedrich Wilhelm Weiskern i Johann H. F. Müller. També va contribuir a redactar el llibret Johann Andreas Schachtner, trompetista, membre de l'orquestra de Salzburg i amic de la família Mozart. El text és alemany.

Estructura musical

La partitures està formada per setze petits números musicals: una Intrada instrumental, un recitatiu, onze àries (totes de forma binària), dos duets i un tercet final. La Intrada instrumental, en sol, és semblant a un dels temes principals de la Simfonia Heroica de Beethoven, el que sembla una mera coincidència. De les peces vocals, destaquen:

Núm. 2 Ària: Ich geh' jetz auf die Weide (Bastienne)

Núm. 4 Ària: Befraget mich eet zartes Kind (Colas)

Núm. 6 Ària: Würd' ich auch, wie manche Buhlerinnen (Bastienne)

Núm. 9 Ària: Geh! Du sagst mir eine Fabel (Bastien)

Núm. 10 Ària: Diggi, daggi (Colas)

Núm. 14 Recitatiu: Dein Trotz vermehrt sich durch mein Leiden? (Bastien i Bastienne)

Núm. 16 Tercer final: Kinder! Kinder!

Estrena

No està documentat que s'arribara a estrenar en casa de Mesmer al setembre o l'octubre de 1768. Només ho indica G. N. Von Nissen en la seua Biografia de Mozart, publicada seixanta anys després (1828). El teatre a l'aire lliure en què se suposa que va tenir lloc, no existia l'any 1768. Els recitatius es van afegir després, per a una representació a Salzburg que mai no va tenir lloc.

La primera representació històricament comprovada es va produir el 2 d'octubre de 1890 a l'Architektenhaus de Berlín.

Valoració

Mozart tenia dotze anys quan la va compondre. Tanmateix, mostrava ja habilitat per a l'escriptura vocal i destresa per a la paròdia. La peça és de gran simplicitat, marcada per una unitat melòdica que s'estableix de manera natural. És possible identificar cada personatge, a través dels recursos musicals.

El seu estil senzill i ingenu es reforça sovint en interpretar-se per infants cantors en lloc de la soprano, el tenor i el baix originàriament indicats, o bé, com a espectacle de titelles per a xiquets.

«El càlid to pastoral, que crea l'atmosfera idònia per a la trama, es manté eficaçment fins al final. La forma de tots els fragments vocals –tant solistes com concertants- és la del lied» (Paumgartner, citat per Poggi, A.)

Discografia

N'hi ha un enregistrament amb direcció d'Uwe Christian Harrer, amb solistes del Cor d'Infants Cantors de Viena, en concret D. Orieschnig (Bastian), G. Nigl (Bastiana) i D. Busch (Colas) i l'Orquestra Simfònica de Viena (1986, Philips).

Referències

• Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivière, F., La discoteca ideal de la ópera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
• Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs, Penguin Group, 1988,
• Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones Cátedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
• Saak, S., "Operetta…in German" Mozart's First German Singspiel, Notes a l'enregistrament de Philips amb U.C.Harrer.
• Valentin, E., Guia de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
• La magia de la ópera (Catàleg Philips Classics), 1993
• OperaGlass

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Enllaços externs

• Llibret a OperaGlass
• Llibret a Karadar
• (anglès) article a Mozart Forum Arxivat 2006-10-22 a Wayback Machine., per Jan-Willem Besuijen
• (italià) Argument i altres informacions Arxivat 2005-01-26 a Wayback Machine. Bastien und Bastienne