Batalla d'Otumba

La batalla de Otumba va ser un enfrontament entre les forces mexiques i aliades encapçalades pel cihuacóatl Matlatzincátzin i les d'Hernán Cortés conformades pels conqueridors espanyols i aliats tlaxcalteques, que es va dur a terme el 7 de juliol de 1520 aTemalcatitlán[3] —una plana pròxima a Otumba— durant el desenvolupament de la Conquesta de Mèxic.[1] El resultat de la batalla va ser una victòria per als espanyols, la qual va permetre a Cortés tornar a reorganitzar el seu exèrcit, el qual havia sofert baixes uns dies abans en l'episodi conegut com la Nit Trista. Un any més tard, mitjançant el reforç del seu exèrcit amb nous homes i pertrets, i la creació d'aliances amb els pobles indígenes que havien estat subjugats pels mexiques, Cortés va aconseguir assetjar i conquistar Mèxic-Tenochtitlan.

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Otumba
conquesta espanyola de l'Imperi asteca Modifica el valor a Wikidata
The battle of Otumba.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data7 juliol 1520 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coordenades19° 41′ 49″ N, 98° 45′ 17″ O / 19.6969°N,98.7547°O / 19.6969; -98.7547
LlocOtumba Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata

La victòria de l'exèrcit de Cortés, en extrema inferioritat numèrica, va canviar el rumb de la conquesta de Mesoamèrica i ha estat reconeguda com una de les més grans gestes bèl·liques en la història de l'Imperi Espanyol.[2]

Ruta de fuita dels espanyols cap a Tlaxcala després de la Nit Trista.
Aychqualco en el Llenç de Tlaxcala. S'observa un grup d'espanyols i tlaxcalteques descansant i un altre muntant guàrdia.

AvaluacióModifica

Segons l'historiador mexicà Juan Miralles: "Otumba va significar una batalla d'unes repercussions polítiques immenses. Allí es va revertir la marea. Els espanyols, que fins al moment eren una partida de fugitius, van passar a ser els vencedors de la més gran batalla, en nombre de participants, mai lliurada en sòl mexicà. I això es va aconseguir sense les armes de foc i sense experimentar la pèrdua d'un sol home. Sobre Otumba, pràcticament tots, fins als més acèrrims enemics de Cortés, estan d'acord a afirmar que el cop d'audàcia d'aquest va resultar definitiu per al desenllaç de la batalla."[3]

ReferènciesModifica

  1. Cortés señaló en su segunda carta de relación que llegaron al territorio de los tlaxcaltecas el 8 de julio de 1520, un día después de haber combatido a los mexicas en las cercanías de Otumba. De esta forma, los historiadores Chavero, Orozco y Pereyra señalaron el día 7 como día de la batalla. Sin embargo los historiadores Martínez, Prescott y Thomas señalan el día 8. Por otra parte, Díaz del Castillo señaló el 14 de julio; de acuerdo a un análisis de Orozco el error pudo haberse generado por los copistas de López de Gómara al transcribir la fecha de la Noche Triste como el día 10 de julio confundiendo la escritura de la fecha señalada como 1.° de julio, quedando en evidencia que Díaz del Castillo tomó como referencia a López de Gómara.
  2. «La batalla de Otumba en la Historia de Antonio de Solís y Rivadeneyra» (en castellà). www.noticonquista.unam.mx. [Consulta: 28 agost 2021].
  3. «Hernán Cortés, inventor de México - Juan Miralles». www.librosmaravillosos.com. [Consulta: 28 agost 2021].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica