Obre el menú principal

La batalla de Camprodon va tenir lloc el 4 de maig de 1658, quan els exèrcits hispànics van prendre Camprodon del control francès. Aquest fet comportà la reacció dels francesos els quals, sota el comandament de Saint-Aunais, posaren setge a la vila el 29 de juliol. A mitjans d'agost la guarnició de Camprodon havia esgotat la pólvora i amb la trinxera oberta la seva caiguda en dos o tres dies era més que previsible.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Camprodon
Guerra dels Segadors
Batalla de Camprodon (Catalunya)
Batalla de Camprodon
Batalla de Camprodon
Batalla de Camprodon (Catalunya)
Coord.: 42° 18′ 54″ N, 2° 22′ 0″ E / 42.31500°N,2.36667°E / 42.31500; 2.36667
Tipus batalla
Data 15 d'agost de 1658
Coordenades 42° 18′ 54″ N, 2° 22′ 00″ E / 42.315°N,2.36666667°E / 42.315; 2.36666667
Lloc Camprodon, el Ripollès
Resultat Victòria castellana
Bàndols
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Bandera de Catalunya Catalunya
Regne de França Regne de França
Comandants en cap
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Marquès de Olías y de Mortara Regne de França Marquès de Saint-Aunais
Forces
3.000 infanteria
2.000 cavalleria
4.000 infanteria
2.300 cavalleria
Baixes
50 morts i 200 ferits 1.000 morts o ferits 1.400 presoners
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

El 15 d'agost de 1658 va tenir lloc la batalla de Camprodon entre els exèrcits de la Monarquia hispànica i el francès. L'exèrcit francès que assetjava Camprodon va ser derrotat pels socors del Marquès Olías y de Mortara. Els francesos hi deixaren l'artilleria, el bagatge i uns 1.400 presoners. L'exèrcit hispànic tingué uns 100 morts.

A finals d'agost, el duc de Mercoeur arribà com a responsable de l'exèrcit recollint les restes de les tropes. Aquesta batalla fou la darrera d'importància de la Guerra dels Segadors.

Composició de l'exèrcit hispànicModifica

L'exèrcit hispànic es componia de:

  • Guarnició de Camprodon, sota el comandament del Sargent Major Josep Tàpia.
  • L'exèrcit de socors, encapçalat pel governador de Vic amb el Terç de la Diputació de Francisco Ludice, el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, i el terç de Sebastian Duran,[1] contant 2.000 cavallers, 400 desmuntats de cavalleria,
  • 600 miquelets i sometents de les Vegueries de Girona i Vic i uns 1.000? (la lectura és poc clara) infants
  • Companyia d'arcabussers de la Guàrdia del Virrei (Capità Alonso Vique? (per Vic en català?))
  • Companyia de cavalls del Baró de Santa Cristina
  • Regiment de la Guàrdia (Format en aquest Regiment estava el Mestre de Camp del Terç de València Nicolàs Ferrer - mort en la batalla)
  • Terç del Mestre de Camp Juan de Salamanques

Composició de l'exèrcit francèsModifica

Aquest sota el comandament de Saint-Aunais tenia uns 4.000 infants i 2.300 cavallers, formats en 11 esquadrons d'infanteria i unes 40 companyies de cavalleria.

El combatModifica

En un primer moment, la infanteria hispànica va combatre amb la francesa i fou derrotada per aquesta. Malgrat tot les tropes franceses desordenades van ser carregades per la cavalleria hispànica i al seu cap la companyia del Baró de Santa Cristina. Amb les seves formacions trencades l'exèrcit francès es retiraria derrotat.

ReferènciesModifica

  1. De la Peña y Farell, Narciso Feliu. Anales de Cataluña y Epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la Nacion Catalana...desde la primera Poblacion de España...hasta el presente de 1709 (en castellà). Joseph Llopis-Jayme Surià-Juan Pablo Martí, 1709, p. 342. 

BibliografiaModifica

  • (castellà) Felicísima victoria que han tenido las católicas armas de su Magestad, governadas por el Señor Marqués de Olías y Mortara, sobre el Castillo de Camprodon, en la Montaña del Principado de Cataluña, que tenia sitiado, monsieur de Santoné, General de las Armas de Francia, con numeroso Exercito de Infanteria y Cavalleria. Sucedida Iueves 15 de Agosto deste año de 1658. Imprenta de Juan Gómez de Blas, Sevilla, 1658.
  • (francès) Mémoires du Marquis de Montglat, p. 335 Nouvelle collection de Mémoires à l'Histoire de France, Tom V, Guyot frères Imprimeurs-Libraires, Paris i Lió, 1853.