Batalla de Castelló d'Empúries
La Batalla de Castelló d'Empúries va ser una emboscada contra un destacament imperial francès al comandament del general Honoré-Charles de Reille durant la guerra del francès.
| Guerra del Francès | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Castelló d'Empúries Batalla de Castelló d'Empúries (Catalunya 1802-1812) | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 27 de desembre al 2 de gener de 1809 | ||
| Coordenades | 42° 18′ N, 3° 06′ E / 42.3°N,3.1°E | ||
| Lloc | Castelló d'Empúries | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria espanyola | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents modifica
Un cop trencat el bloqueig de Barcelona el 17 de desembre de 1808 pel 7é cos d'exèrcit napoleònic del general Laurent Gouvion Saint-Cyr, aquest decidí atacar de nou les tropes espanyoles que es van reagrupar en l'anomenada línia del Llobregat, i els espanyols foren derrotats a la Batalla de Molins de Rei.
El general Luis Rebolledo de Palafox y Melci, marquès de Lazán, que va seguir als francesos fins a Hostalric, va rebre ordres de tornar a Girona, encara en mans espanyoles, i sabent que hi havia pocs enemics l'Empordà es decidí a atacar Castelló d'Empúries, on només hi havia un batalló del general Honoré-Charles de Reille amb 200 o 300 homes, i després atacar Roses.[1]
Batalla modifica
El marquès de Lazán va sortir el 27 de desembre de Girona amb les seves tropes i part de la guarnició, i després d'haver dut la seva força al llarg del marge dret del Fluvià va establir la seva caserna general a L'Armentera, i atès que les males carreteres van impedir un atac nocturn, va atacar a primera hora del matí del 28 de desembre, obligant a la retirada dels francesos de la serralada.[2] i retirar-se en combat de manera disciplinada cap a Roses i Figueres, però els caçadors de Joan Pau Clarós (Juan Clarós), avantguarda de la divisió del general Mariano Álvarez de Castro, van encerclar-los pel seu camí de retirada i van establir una posició en un bosc al costat de la carretera principal, preparats per bloquejar el pas del francès. Atrapats, els francesos van ser derrotats i només van escapar il·lesos 80 homes, i 90 es van rendir,[2] i Lazán va ocupar Castelló l'1 de gener.[1]
Quan Honoré-Charles de Reille, establert a Figueres, es va assabentar l'endemà de la derrota dels seus homes, es va posar en marxa contra els espanyols amb 4.000 soldats d'infanteria, 150 de cavalleria, 4 canons i dos obusos,[3] amb l'objectiu de tallar les seves comunicacions amb Girona. Malgrat el ràpid moviment, Reille va ser incapaç d'aconseguir la sorpresa, i Lazán esperava amb els seus homes sòlidament atrinxerats a Castelló, i en veure els seus atacs rebutjats a tota la línia i sense prendre el pont, després de sis hores de batalla,[3] Reille va decidir no atacar i retirar-se a Figueres, i Lazán va tornar a Girona seguit per la cavalleria i infanteria lleugera francesa sense ser molestat.[1]
Conseqüències modifica
El 2 de maig de 1809, l'exèrcit francès liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr inicià el setge de la plaça militar de Girona, i finalment caigué l'11 de desembre del 1809.
Commemoracions modifica
Ferran VII d'Espanya va concedir una medalla commemorativa que distingia els participants en la batalla.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Minali, Guillelmo. Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809 (en castellà). A. Figaró, 1840, p.59-60.
- ↑ 2,0 2,1 «1-1-1809 Sorpresa de Castellón» (en castellà). www.1808-1814.org. Arxivat de l'original el 2005-02-11. [Consulta: 16 agost 2011].
- ↑ 3,0 3,1 Ferrer, Raymundo. Barcelona cautiva, ó sea Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los Franceses, esto es, desde el 13 de Febrero de 1808 hasta el 28 de Mayo de 1814 Acompañta a los principios de cada mes una Idea del estado religiosa-politico-militar de Barcelona y Cataluña (en castellà). Brusi, 1816, p. vol.3, p.94.
- ↑ Crusafont i Sabater, Miquel. Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la Corona catalano-aragonesa: (S. XV-XX). Institut d'Estudis Catalans, 2006, p.152. ISBN 8472838641.