La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Corbins
Guerra contra els almoràvits
Batalla de Corbins està situat en Aragó 1104
Osca
Osca
Montsó
Montsó
Barbastre
Barbastre
Qalat al-Ayyub
Qalat al-Ayyub
Tudela
Tudela
Albarrasí
Albarrasí
Saraqusta (1101,1118)
Saraqusta (1101,1118)
Bolea (1101)
Bolea (1101)
Fraga (1133-1134)
Fraga (1133-1134)
Cutanda (1120)
Cutanda (1120)
Valtierra (1110)
Valtierra (1110)
Morella (1117)
Morella (1117)
Larida (1123)
Larida (1123)
Corbins
Corbins
Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit
En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça
En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, comtats gascons.
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1126
Coordenades41° 42′ N, 0° 42′ E / 41.7°N,0.7°E / 41.7; 0.7
LlocCorbins
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria almoràvit
Bàndols
Imperi almoràvit imperi almoràvit Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Comte de Pallars Comtat de Pallars Jussà
Comandants
Imperi almoràvit Abd Al·làh ibn Iyad Corona d'Aragó Ramon Berenguer III
Comandants
Comte de Pallars Bernat Ramon I
Corona d'Aragó Arnau I d'Anglesola

Antecedents modifica

El 1117 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abd Al·làh ibn Iyad, qui, a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118, es compromet a ajudar-lo contra los musulmans de Turtuixa, cedint a més els castells de Gebut, Alfés i Castelldans. Els castells de Corbins i Alcoletge[1] foren encomanats a Arnau I d'Anglesola.

Després de l'atac aragonès d'Alfons el Bataller contra Larida, Abd Al·làh ibn Iyad[2] va trencar el pacte amb Ramon Berenguer i va envair el Segrià i amenaçant Albesa i les últimes conquestes del comtat d'Urgell, aprofitant-se de la rivalitat entre Ramon Berenguer III i Alfons el Bataller per apoderar-se de Larida,

Batalla modifica

El comte barceloní fou derrotat i perdé el castell de Corbins, porta de la ciutat de Lleida.[3] Els cristians van sofrir, segons el Chronicon Dertusense, moltes pèrdues d'homes,[4] entre ells Bernat Ramon I de Pallars Jussà, aliat del comte de Barcelona.

Conseqüències modifica

El castell fou reconquerit definitivament per Ermengol VI d'Urgell el 1147, quan fou cedit als templers, que establiren la Comanda de Corbins[5]

Referències modifica

  1. Enciclopèdia.cat, Corbins
  2. Cronologia d'una estada. La Lleida andalusina a la Marca Superior, De l'any 720 al 1149
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 89.
  4. Viure a Lleida, Corbins Arxivat 2007-11-29 a Wayback Machine.
  5. Corbins.cat, Presó del Castell Arxivat 2010-09-26 a Wayback Machine.