Obre el menú principal

Batalla de Cornualla

La batalla de Cornualla formà part de la Guerra angloespanyola de 1585–1604

Infotaula de conflicte militarBatalla de Cornualla
Guerra angloespanyola de 1585–1604
Batalla de Cornualla (França)
Batalla de Cornualla
Batalla de Cornualla
Batalla de Cornualla (França)
Coord.: 50° 5′ 0″ N, 5° 32′ 0″ O / 50.08333°N,5.53333°O / 50.08333; -5.53333
Spanish attack on Penzance.jpg
Tipus batalla
Data 2 d'agost de 1595
Coordenades 50° 06′ 09″ N, 5° 31′ 41″ O / 50.1025°N,5.52818056°O / 50.1025; -5.52818056
Lloc Mount's Bay Tradueix
Estat Regne Unit
Resultat Victòria hispànica
Bàndols
Anglaterra Regne d'Anglaterra Monarquia hispànica Monarquia Hispànica
Comandants en cap
Anglaterra Francis Godolphin
Anglaterra Francis Drake
Monarquia hispànica Carlos de Amésquita
Forces
10 homes
2 arcabussers
4 galeres
200 arcabussers
200 piquers
Baixes
3 morts[1] Sense baixes
Modifica les dades a Wikidata


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

AntecedentsModifica

Un exèrcit espanyol estava estacionat a finals del segle XVI a Blavet, a la Bretanya en suport d'Enric IV de França en la Guerra dels tres Enrics.

La batallaModifica

El 2 d'agost de 1595, una flota composta per les galeres espanyoles Capitana, Patrona, Peregrina, i Bazana[2] al comandament de Carlos de Amésquita, que patrullava en aigües angleses, després d'intentar-ho uns dies abans a Saint Eval,[3] van desembarcar a Mousehole, a la badia de Mount, a la península de Cornualles per aprovisionar-se[4] amb uns dos-cents piquers i cremant la vila, on va morir la primera víctima de l'acció, Jenkin Keigwin,[5] i van embarcar de nou.

Uns 400 soldats en total, incloent els 200 homes de les tres companyies d'arcabussers dels terços, van desembarcar a Newlyn, des d'on es va enviar una avançada d'uns 50 homes al turó que domina el poble, des d'on es van poder veure les escenes de confusió i la manca de preparació a Penzance. Coberts pel foc de les armes de foc a bord de les galeres, els espanyols avançaren al llarg de la costa cap a la ciutat, que cremaren, mentre les tropes locals, encapçalades per Francis Godolphin,[6] que comptava amb una dotzena d'homes i dues armes de foc,[1] es van retirar a corre-cuita al voltant de la badia 2 milles cap a l'est, fins al poble de Marazion, amb la intenció de defensar la calçada que porta a Saint Michael's Mount,[7] i va enviar ràpidament una correu a cavall a Francis Drake, qui estava organitzant a Plymouth una flota amb destinació a les Índies Occidentals.[6]

Els espanyols, que havien celebrat una tradicional missa catòlica a terra anglesa, van embarcar de nou i van desembarcar tots els presoners.[4]

ConseqüènciesModifica

El tercer dia de la batuda, en vista de la flota de Francis Drake, Carlos de Amésquita va embarcar els canons del fort de Penzance, es va retirar en direcció a Port-Louis, atacant una flota mercant holandesa i enfonsant un dels vaixells enemics,[8] però perdent una de les galeres i 140 homes.[9]

Després de la marxa dels espanyols, la reina va ordenar la construcció de nous murs de defensa que es van construir al llarg de la costa de Cornualla, i la instal·lació de canons als forts construïts als cims dels penya-segats amb vista a l'Atlàntic.[6]

Drake va continuar la guerra a alta mar amb Espanya fins que va morir el 28 de gener de disenteria al seu vaixell. En 1604, el Tractat de Londres va marcar la pau entre Anglaterra i Espanya.

ReferènciesModifica