Batalla de Gavinana

batalla que es va lliurar el 1530 a Italia

La Batalla de Gavinana es va lliurar el 3 d'agost de 1530, com a part del "Setge de Florència entre uns 3.500 mercenaris a sou dels Florentins comandats per Francesco Ferrucci i les forces imperials de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, amb més de 9000 homes armats sota el comandament de diferents condottieri (Maramaldo, Alessandro Vitelli, Niccolò Bracciolini) tots ells sota les ordres de Filibert de Chalons, príncep d'Orange.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Gavinana
Guerres d'Itàlia

Francesco Ferrucci (imatge de la Galeria dels Uffizi).
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data3 d'agost de 1530
Coordenades43° 56′ 00″ N, 10° 55′ 00″ E / 43.9333°N,10.9167°E / 43.9333; 10.9167
LlocFlorència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Florència República de Florència Carles V Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic *
Estats Pontificis Estats Pontificis
Forces
500 de cavalleria, 3.000 infants i 100 falcó x 1.000 de cavalleria i d'infanteria 3000 (Chalon) + 500 genets i 2.000 soldats de peu (i Maramaldo Vitellia)
Baixes
1.000 morts 1500 morts
Unió personal entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic

La batalla va ser la culminació d'un desesperat intent de trencar el setge per part de les tropes del fins llavors invicte Ferrucci. Tots dos van morir a la batalla dels comandants. La destrucció del contingent florentí va conduir pocs dies després a la capitulació de la República mitjançant el tractat de Florència i el retorn al poder dels Mèdici.

Es va fer cèlebre la mort de Francesco Ferrucci (ferit, capturat i desarmat) després de la batalla, a mans de Maramaldo, que volia venjar les moltes humiliacions patides durant el setge de Volterra. Tal va ser la ignomínia del "condottiero" amb aquest acte que el seu nom s'assenyala com insult encara avui dia.[1] L'episodi, normalment posat en dubte pels historiadors, va ser però, narrat en moltes versions de l'època, entre elles la de Guicciardini.[2]

Referències

modifica
  1. Entrada del diccionari Sabatini Coletti (http://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/M/maramaldo.shtml) maramaldo [ma-ra-màl-do] s.m.
    • Persona malvada i vil que se ceba sobre el vençut i el débil
  2. Història d'Itàlia, XX, Ferruccio 2 , que sent presoner va ser mort per Fabrizio Maramaus, per desacatament, segons es diu, concebut per ell quan en el setge de Volterra, va fer sonar una trompeta, un cop enviat per Fabrizio a Volterra amb una ambaixada.

Vegeu també

modifica