Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
| Segona fitna | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Karbala Batalla de Karbala | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 9 a 10 d'octubre de 680 | ||
| Coordenades | 32° 36′ N, 44° 00′ E / 32.6°N,44°E | ||
| Lloc | Karbala | ||
| Resultat | victòria califal | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Antecedents Modifica
El 680 Muawiya I es mor a Damasc i deixa oberta la qüestió de la successió al califat, ja que encara no s'havia establert que la dignitat de califa hauria de ser hereditària, i tant els omeies com els alides ho buscaven, i de fet, Muawiya abans de morir va proclamar hereu el seu fill Yazid
Al-Hàssan ibn Alí, fill gran d'Alí ibn Abi-Tàlib, havia mort uns anys abans, deixant Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib com a cap dels alides i probable candidat al títol de califa per la dignitat que li conferia el ser fill de califa i net de Mahoma. En ser nomenat Yazid com a nou califa a Damasc, això és contestat en bona part de l'imperi islàmic, especialment pels alides, qui conviden al-Hussayn, que es troba a La Meca, a acudir a Kufa per liderar una rebel·lió contra Yazid, a què accedeix. Yazid, assabentat de la rebel·lió, demanà a Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, governador de Bàssora que menés un exèrcit contra al-Hussayn.
Batalla Modifica
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib i els 72 guerrers que l'acompanyaven foren sorpresos a dos dies de camí de Kufa per l'avantguarda de l'exèrcit d'Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, d'uns mil homes comandats per Hurr ibn Yazid al-Riyahi, que després d'una conversa no els va permetre tornar a Medina, i van haver d'acampar a Karbala, sense accés a aigua, i a prop d'al-Riyahi.
Ubayd-Allah ibn Ziyad va ordenar a Úmar ibn Sad que tallés tot l'accés a l'aigua, i que ataqués immediatament, cosa que va succeir el 9 d'octubre al vespre, però es va donar una treva fins l'endemà perquè els seguidors d'al-Hussayn poguessin resar tota la nit. Al-Hussayn, durant la nit, va donar permís als seus seguidors per marxar en la foscor, però tots es van quedar, a més d'unir-se'ls Hurr ibn Yazid i el seu fill, penedits, per defensar la família de Mahoma. S'entaulà al matí una batalla desigual que va acabar el 10 d'octubre, i en la qual els supervivents, entre ells al-Hussayn, van ser torturats i assassinats.
Conseqüències Modifica
Es va perdonar la vida al fill menor d'Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Alí Zayn-al-Abidín, i a les dones de la caravana, que van ser conduïdes a Damasc per a ser venudes com a esclaves. El cos de Hussayn va ser enterrat a Karbala, i el seu cap dut també a Damasc per lliurar-lo al califa.
Aquesta batalla és sovint esmentada com la ruptura definitiva entre els xiïtes i els sunnites, les sectes de l'islam, i fins ara ha estat commemorada cada any pels musulmans xiïtes en el dia de l'Aixura.
Referències Modifica
- ↑ (anglès) Enciclopèdia Britànica, Battle of Karbala
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Karbala |
- (anglès) Musharraf Hussain al-Azhari, The tragedy of Karbala Arxivat 2009-03-06 a Wayback Machine.