Obre el menú principal

La batalla de Koregaon (també Korigaum) es va lliurar l'1 de gener de 1818 entre les forces britàniques manades pel capità Stanton i el peshwa Baji Rao a la vila de Korigaum.[1] Fou una de les tres batalles que van posar fi a l'Imperi Maratha.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Koregaon
Guerra Pindari
Batalla de Koregaon (India)
Batalla de Koregaon
Batalla de Koregaon
Batalla de Koregaon
Coord.: 17° 45′ 0″ N, 74° 6′ 0″ E / 17.75000°N,74.10000°E / 17.75000; 74.10000
Bhima Koregaon Victory Pillar.jpg
Pilar de la victòria de Bhima Koregaon
Tipus batalla
Data 1 de gener de 1818
Coordenades 18° 38′ 44″ N, 74° 03′ 33″ E / 18.64555556°N,74.05916667°E / 18.64555556; 74.05916667
Lloc Korigaum, prop de Pune, Maharashtra, Índia
Resultat Decisiva victòria britànica
Bàndols
Companyia Britànica de les Índies Orientals Companyia Britànica de les Índies Orientals Imperi Maratha Imperi Maratha
Comandants en cap
Capt. F. F. Staunton Peshwa Baji Rao II
Forces
500 soldats d'infanteria del 2n Batalló, 1r Regiment de la Infanteira Nativa Lleugera de Bombai, juntament amb 250 soldats de cavallerai i 24 canons. 20.000 soldats de cavalleria i 8.000 soldats de l'Exèrcit Maratha
Baixes
22 morts Desconegut
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El 1817 va esclatar la Guerra Pindari i Thomas Hislop rebé el comandament de la força principal britànica, de 5.500 homes, que el 10 de novembre va derrotar als 35.000 homes de Malhar III Rao Holkar a la batalla de Mahidpur el 21 de desembre i va aconseguir la caiguda de les fortaleses frontereres i la rendició de Holkar, però els Peshwa van continuar la guerra.[1]

La batallaModifica

Stanton, per reforçar al coronel Burr, va arribar a Korigaum el matí després d'una marxa nocturna amb un destacament de 500 infants natius, 300 cavallers irregulars i 24 artillers europeus amb dos canons. Es va trobar amb tot l'exèrcit del peshwa acampat al riu Bhima. Els marathes van atacar tot seguit als exhausts soldats que arribaven i no tenien ni aigua ni menjar; però els britànics, després de lluitar tot el dia, els van rebutjar. Dels 24 europeus 20 van morir o van ser ferits; els indis es van portar de manera valenta i professional. Dels set oficials 4 van morir i 1 fou ferit; en total els britànics van tenir 276 baixes entre morts, ferits i desapareguts.

ConseqüènciesModifica

El maratha fou finalment derrotat a la Batalla d'Ashta i el raja Satara va quedar alliberat de la tutela dels marathes.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Tarique, Mohammad. Modern Indian History (en anglès). Tata McGraw-Hill Education, 2008, p. 1.16. ISBN 0070660301. 
  2. THE GENTLEMAN'S MAGAZINE: AND HISTORICAL CHRONICLE. FROM JULY TO DECEMBER,1818 (en anglès), 1818, p. 72. 

BibliografiaModifica