Batalla de Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
Guerra civil espanyola | |||
---|---|---|---|
Soldats franquistes asaltant un barri, Març 1937 | |||
Tipus | setge i batalla | ||
Data | 8 de novembre a 23 de novembre del 1936 | ||
Coordenades | 40° 24′ N, 3° 42′ O / 40.4°N,3.7°O | ||
Lloc | Madrid | ||
Estat | zona republicà | ||
Resultat | Victòria republicana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
Les condecoracions militars més importants de la República Espanyola, la Placa Laureada de Madrid i el Distintiu de Madrid (Distintivo de Madrid),[1] varen rebre el nom de la capital d'Espanya que durant la guerra civil va simbolitzar valor i resistència antifeixista a causa del llarg assetjament.[2]
Antecedents
modificaLa insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars però a Madrid la conspiració va estar força desorganitzada i els insurrectes es van quedar als seus quarters, i finalment van quedar bloquejats per les forces fidels a la República i les milícies populars.
Batalla
modificaEl mes d'octubre, el general Franco inicia l'assalt a Madrid des de Toledo, a 70 km. Les forces colonials compten amb vuit columnes, combinant l'acció amb la cavalleria de Mola i carros de combat alemanys. Madrid, plena de refugiats que plantegen un problema logístic d'abastament alimentari, és bombardejat durament i regularment mentre les milícies, sense experiència s'estructuren sota el comandament dels generals Miaja i Rojo. Les tropes franquistes arriben a Móstoles, Leganés i Getafe el 4 de novembre. En aquest context de tensió es va produir l'assetjament del Cuartel de la Montaña i les matances de Paracuellos en les quals milers de militars, falangistes, militants de dretes i religiosos són assassinats. La ciutat és assaltada pel sud i per l'oest. El 6 de novembre el govern va fugir fora de la zona de combat, a València. L'atac dels nacionals contra la capital va ser rebutjat en una ferotge batalla que es lliuraria a l'entorn de la Casa de Campo i la Ciudad Universitaria, entre els dies 8 i 23 de novembre gràcies a la resistència de xoc de les milícies i els sindicats,[3] l'arribada de 3.000 membres de les Brigades Internacionals, els primers avions «Mosques» soviètics, i el suport de tanquistes experimentats.[4] Madrid es convertia en el símbol mundial de la lluita contra el feixisme. El 23 de novembre Franco renuncia a la conquesta ràpida de Madrid i decideix allargar la guerra guanyant-la per esgotament del bàndol republicà.
Conseqüències
modificaLa batalla acabà amb la victòria republicana, els quals es feren forts a la ciutat i aconseguiren mantenir la comunicació per via terrestre amb els territoris que encara es mantenien lleials al govern democràtic, bàsicament Catalunya i la zona oriental de la península. Aquesta situació perdurà i donà lloc a l'anomenat setge de Madrid, situació de bloqueig sota la pressió militar, que durà fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el 28 de març del 1939,[5] pocs dies abans de la caiguda de la República Espanyola i el final de la guerra.
Només durant els bombardejos de Madrid del 1936, els primers bombardejos urbans sistemàtics de la història de l'aviació, van morir unes 2000 persones, segons Hugh Thomas.[6]
Literatura i cançons
modificaLa defensa de Madrid esdevingué un tema quasi mític a la imaginació popular durant la Guerra Civil. La capital assetjada, amb l'enemic tan a prop però incapaç de conquerir-la, va inspirar cançons, com "Los Emboscados: (una de les versions de "Si me quieres escribir")[7] i poemes com aquest de Rafael Alberti, "Madrid, corazón de España" que comença així:
|
|
Referències
modifica- ↑ Legislacíón sobre la Placa Laureada de Madrid y Distintivo de Madrid, Revista de historia militar, ISSN 0482-5748, Nº Extra 2, 2011, pp. 299-316
- ↑ República Espanyola, Decret del 23 de Gener de 1938
- ↑ Peirats, 1988, p. 13-23, Volum II.
- ↑ Vilar, 1986, p. 74-76.
- ↑ Montoliú Camps, Pedro. Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión (en castellà). Silex Ediciones, 2005, p. 13. ISBN 8477371598.
- ↑ "Chewed Up" Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine. - Time, Monday, 5 April 1937
- ↑ «Si me quieres escribir - Ya sabes mi paradero - El Frente de Gandesa - Los emboscados». Arxivat de l'original el 2017-12-07. [Consulta: 27 gener 2016].
- ↑ Romance de la defensa de Madrid - Poesía española
Bibliografia
modifica- Peirats, José. La CNT en la Revolución Española. 2a ed.. Cali (Colòmbia): La Cuchilla, 1988.
- Preston, Paul. La Guerra Civil espanyola. 1a ed.. Barcelona: Ed. Base, 2006. ISBN 84-85031-61-X.