La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Rubinat
Guerra Civil Catalana
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data21 i 22 de juliol de 1462
Coordenades41° 37′ 27″ N, 1° 19′ 13″ E / 41.62404°N,1.32025°E / 41.62404; 1.32025
LlocRubinat, Ribera d'Ondara, la Segarra
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Gran Generalitat de Catalunya
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan d'Aragó Roger d'Erill
Jofre de Castre Pinós
Forces
2.000 1.800
Baixes
700
Cronologia

Antecedents modifica

El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre que els revoltats l'assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.[3]

El rei veient la situació va penetrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega.

Batalla modifica

La Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van reunir-se a Lleida per acudir a l'encontre de Joan el Gran, qui a la vegada va enviar el seu exèrcit a Balaguer,[4] comandat pel seu fill il·legítim Joan d'Aragó, l'arquebisbe de Saragossa.

Vuitanta genets de Joan van fer una ràtzia per Cervera enduent-se nombrosos animals i un nombrós contingent català els sortí a l'encontre, i aconseguiren refugiar-se al castell de Rubinat, on quedaren assetjats i acudiren més homes. Per salvar als assetjats Joan va enviar quatre-cents homes a cavall icinc-cents peons[4] combatent els exèrcits a Rubinat del 21 i el 22 de juliol de 1462.[5]

Joan Aimeric obrí les portes de la vila[6] i els reialistes van llançar-se sobre les forces del Principat. El rei Joan II capturà els principals caps de l'oposició, entre ells Roger d'Erill i Jofre de Castre Pinós, que morien executats el 1463.

Conseqüències modifica

Tàrrega caigué en mans reialistes a finals de juliol,[7] i el Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable,[8] comença a oferir el Principat a candidats que, 50 anys després del Compromís de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos, enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.

Referències modifica

  1. Francesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya
  2. «Batalla de Rubinat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462 «Enllaç».
  4. 4,0 4,1 Rovira i Virgili, 1931, p. 531.
  5. Dalmau, Rafael. Els castells catalans. vol.6. Rafael Dalmau Editor, 1979, p. 713. ISBN 8423201570. 
  6. Bach i Riu, Antoni. Bellpuig d'Urgell i la seva antiga Baronia al Pla d'Urgell. F.S.V.C., 1972, p. 85. 
  7. Costafreda i Puigpinós, Virgínia «Violant de Cabrera, senyora del castell de Concabella, una noble promotora artística al voltant de l’any 1500». Miscel·lània cerverina, 24, 2020, pàg. 38 [Consulta: 7 desembre 2022].
  8. (anglès) H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia «Enllaç».