Obre el menú principal

La Batalla de Skafida (en búlgar: Битка при Скафида) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozopol, Bulgària, i va enfrontar l'imperi Bizantí i el Segon Imperi Búlgar. La batalla fou guanyada pel Segon Imperi Búlgar, gràcies a la qual pogué superar la crisi del segle anterior, aconseguir estabilitat interna i aconseguir el control de la Tràcia, de manera que a partir d'aleshores l'imperi Bizantí deixà de ser una amenaça pels búlgars.[1]

Infotaula de conflicte militarBatalla de Skafida
guerres bulgarobizantines
Batalla de Skafida (Mediterrani oriental)
Batalla de Skafida
Batalla de Skafida
Batalla de Skafida
Coord.: 42° 25′ 4″ N, 27° 41′ 52″ E / 42.41778°N,27.69778°E / 42.41778; 27.69778
Battle of Skafida.png
Tipus batalla
Data 1304
Coordenades 42° 23′ 01″ N, 27° 38′ 48″ E / 42.38361111°N,27.64666667°E / 42.38361111; 27.64666667
Lloc riu Skafida, prop de Sozopol, Bulgària
Resultat victòria búlgara
Bàndols
Imperi Búlgar Segon Imperi Búlgar Bizanci Imperi Bizantí
Comandants en cap
Imperi Búlgar Todor Svetoslav I Terter Bizanci Xor Miquel Paleòleg
Forces
desconegudes desconegudes
Baixes
desconegudes altes
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Origen del conflicteModifica

El primer objectiu de Todor Svetoslav I Terter de Bulgària després d'ésser coronat tsar del Segon Imperi Búlgar el 1300, fou el revenjar-se pels atacs que durant els anteriors 20 anys els Mongols havien sostingut sobre Bulgària. Primerament, els traïdors foren castigats, inclòs el Patriarca Joakim III, qui fou trobat culpable d'ajudar els enemics de la corona. Després, el tsar es girà vers l'imperi Bizantí regit per Andrònic II Paleòleg, que havia col·laborat amb els atacs mongols aconseguint conquerir diverses fortaleses a la Tràcia. Així, a partir del 1303, el seu exèrcit marxà cap al sud i conquerí diverses ciutats bizantines frontereres. El següent any, el 1304, els bizantins es prepararen per contraatacar, de manera que ambdós exèrcits es trobaren prop del riu Skafida.

La batallaModifica

Aparentment els bizantins guanyaren tàcticament a l'inici, fent retrocedir els búlgars fins al riu i obligant-los a creuar-lo en retirada. Però les tropes bizantines, creient definitiva la victòria, avançaren sense ordre sobre el pont que creuava el riu, el qual havia estat sabotejat abans de la batalla pels búlgars. Amb el pes de les tropes bizantines, el pont col·lapsà, provocant el pànic entre els bizantins, que amb els línies totalment trencades, hagueren de fer front al contraatac búlgar. Totalment desbordats, els bizantins acabaren retirarant-se en desbandada i dels búlgars aconseguiren la victòria.

ConseqüènciesModifica

Durant la batalla els búlgars feren gran quantitat de presoners, en especial entre l'oficialitat, formada per l'aristocràcia bizantina. Després de la batalla, l'exèrcit búlgar continuà amb la seva ofensiva sense que l'imperi Bizantí els pogué aturar malgrat que l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg féu fondre l'or del seu tresor personal per poder reclutar més tropes. Finalment, el 1307, un tractat de pau se signà entre l'imperi Bizantí i el Segon Imperi Búlgar, que es va mantenir en vigot fins a la mort de Todor Svetoslav I Terter de Bulgària, el 1321.

ReferènciesModifica

  1. Speer, Andreas. 1308: Eine Topographie historischer Gleichzeitigkeit (en alemany). Berlin: De Gruyter, 2010, p.817. ISBN 978-3-11-021874-9.