Batalla de Torà

La batalla de Torà fou una batalla lliurada el 1006 a Torà entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del Califat de Còrdova.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Torà
Reconquesta
Batalla de Torà (PI 1000)
Batalla de Torà
Batalla de Torà
Batalla de Torà
Coord.: 41° 48′ 0″ N, 1° 24′ 0″ E / 41.80000°N,1.40000°E / 41.80000; 1.40000
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1006
Coordenades41° 48′ 41″ N, 1° 24′ 14″ O / 41.811403°N,1.403856°O / 41.811403; -1.403856
LlocTorà
Resultatvictòria comtal
Bàndols
Islam Califat de Còrdova Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Urgell Comtat d'Urgell
Comtat de Besalú
Comtat de Cerdanya
Comandants en cap
Islam Abd-al-Màlik al-Mudhàffar Corona d'Aragó Ramon Borrell
Urgell Ermengol I d'Urgell
Bernat Tallaferro de Besalú,
Guifré II de Cerdanya

Les fontsModifica

La font principal per a la batalla és Andreu de Fleury, qui probablement va rebre la informació, detallada i precisa, durant un viatge a Catalunya. La va incorporar al seu Miracula Sancti Benedicti[1] al voltant de 1043.[2] La batalla no hi és datada amb precisió, però els noms dels comtes que hi participaren i que Andreu indica, permeten situar-la entre els anys 992 i 1010. Andreu afirma que el califa Hixam II va morir en l'enfrontament, però això és una llegenda.

AntecedentsModifica

Ramon Borrell va dirigir el 1003 una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill del recentment mort hàjib Almansor, Abd-al-Malik al-Mudhàffar,[2] que va devastar amb un exèrcit andalusí de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, tot destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell.

El 1006,[3] Abd-al-Màlik al-Mudhàffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint totes les seves esglésies, com ara la catedral de Roda d'Isàvena.[4]

La batallaModifica

Arran d'aquesta incursió, els comtes catalans Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van reunir les seves forces a «castrum Thoranum», castell o lloc fortificat que s'ha identificat amb Torà. Els seus contingents estarien formats, segons la crònica, per uns 500 cavallers, a més de la mainada. En veure l'exèrcit musulmà, Bernat Tallaferro va pronunciar un discurs per convèncer els altres comtes de sortir a trobar l'enemic a camp obert. A favor dels comtes jugava el factor sorpresa, ja que molt segurament els andalusins no esperaven trobar-se amb la host dels quatre comtes en un indret com aquell. Així, la càrrega dels cavallers comtals va trencar la línia d'avantguarda enemiga[5] i va provocar la desbandada general dels andalusins, que van patir unes 5.000 baixes.

La derrota obligà Abd-al-Màlik al-Mudhàffar a retirar-se a l'Àndalus.

ReferènciesModifica

  1. (llatí) Andreu de Fleury, Miracula Sancti Benedicti
  2. 2,0 2,1 Erdmann, Carl. Die Entstehung des Kreuzzugsgedankens. 1a ed. Stuttgart Kohl hammer, 1935, p.90. 
  3. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.164. ISBN 84-232-0639-4. 
  4. Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, p.53. ISBN 8472025551. 
  5. Vergés Pons, Oliver. Urgell Mil Anys Enrere (Tesi), 2017, pp.341-345.