Batalla de les illes Lerins (1637)


La batalla de les illes Lerins de 1637 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França

Infotaula de conflicte militarBatalla de les illes Lerins (1637)
Guerra dels Trenta Anys
Batalla de les illes Lerins (1637) (França)
Batalla de les illes Lerins (1637)
Batalla de les illes Lerins (1637)
Batalla de les illes Lerins (1637) (França)

Mapa de F. Cundier l'any 1639 de les illes de Lerins
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1637
Coordenades43° 30′ N, 7° 06′ E / 43.5°N,7.1°E / 43.5; 7.1
Llocilles Lerins
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria francesa
Bàndols
Regnes de les Espanyes Espanyes Regne de França Regne de França
Comandants
Regne de França Henri de Sourdis
Regne de França Henri Harcourt de Lorena

Antecedents

modifica

Dins del marc de la Guerra dels Trenta Anys entre la Monarquia Hispànica i França que havia començat l'any 1635 amb la batalla de Les Avins i la Batalla de les illes Lerins el 1635, que havien de servir com a base d'operacions per atacar la costa de Provença,[1] i començaren a fortificar les illes.[2]

La campanya naval francesa a la Mediterrània començà el 1637 amb la presa d'Oristany,[3]

Per recuperar les illes Lerins, el governador de Provença, el mariscal de Vitry, reuní milícies a la costa mentre que el Cardenal Richelieu envià la flota francesa de l'Oceà Atlàntic,[1] composta per 42 navilis,[4] als que a Ieras es van afegir les galeres que es va concentrar a Toló sota les ordres d'Henri d'Escoubleau de Sourdis, arquebisbe de Bordeus, i Henri Harcourt de Lorena.

Les tropes franceses estaven formades pels regiments d'infanteria de Castrevieille-les galères (20 companyies a 60 homes total 1200 homes), La Tour (20 companyies a 60 hommes total 1200 homes), Saint-André (12 companyies a 60 homes total 720 homes), Îles (6 companyies a 60 homes total 360 homes), Clermont-Versillac, Vaillac, Roussillon, Cornousson (suprimit e mateix any per reforçar Roussillon i Castrevieille), Languedoc, Vitry i les companyies de cavalleria Cheveaux-légers del Senyor de Vallavoire, de Boissac, de gardes de Monsieur Harcourt i el cos de la noblesa del Marquès de Janson (amb 150 homes).

Les tropes espanyoles eren formades per 20 companyies; 12 a Sainte Maguerite i 8 a Saint Honorat. A més a més un centenar de cavallers formava part de la guarnició de Sainte Marguerite.

Batalla

modifica

La guarnició espanyola fou reduïda i els francesos van atacar amb tota la força,[2] i les illes foren finalment represes al maig de 1637[5] i les banderes espanyoles foren agafades per ser exposades a Notre Dame de París on un Te Deum va celebrar la victòria francesa.

El 24 de març comença el setge de les illes Lerins.

Conseqüències

modifica

Les tropes d'Henri Harcourt de Lorena i l'estol sota les ordres d'Henri d'Escoubleau de Sourdis foren cridats el setembre per defensar Leucata, que havia estat atacada el 27 d'agost i es trobava assetjada.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Parrott, David. Richelieu's army: war, government, and society in France, 1624-1642 (en anglès). Cambridge University Press, 2001, p.117. ISBN 0521792096. 
  2. 2,0 2,1 Corbett, Julian Stafford. England in the Mediterranean: A Study of the Rise and Influence of British Power Within the Straits, 1603-1713 (en anglès). England in the Mediterranean: A Study of the Rise and Influence of British Power Within the Straits, 1603-1713, 2007, p.145-146. ISBN 1602062676. 
  3. Jordà i Fernández, Antoni. Església i poder a la Catalunya del segle XVII. 
  4. (anglès), John Knox Laughton, Studies in Naval History. Biographies, p.62
  5. (francès) Jacques Cru, Histoire des Gorges du Verdon jusqu’à la Révolution, co-édition Édisud et Parc naturel régional du Verdon, 2001, ISBN 2-7449-0139-3, p 220

Bibliografia

modifica
  • {fran} Correspondance de Henri Escoubleau de Sourdis Tom I. Publicat per Eugène Sue.