Obre el menú principal

La Batalla del Berézina va tenir lloc durant la Invasió francesa de Rússia a les guerres napoleòniques, entre el 26 i el 29 de novembre del 1812, al riu Berézina, actualment a Bielorússia, entre l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte i els exèrcits russos de Mikhaïl Kutúzov, Peter Wittgenstein i Pàvel Txitxàgov.

Infotaula de conflicte militarBatalla del Berézina
Guerres Napoleòniques
Batalla del Berézina situat respecte Rússia
Batalla del Berézina
Moscou
Batalla del Berézina (Rússia)
Berezyna.jpg
La Grande Armée travessa el Berézina
Obra de January Suchodolski, 1866, Museu nacional de Poznań
Tipus batalla
Data 26 al 29 de novembre 1812
Coordenades 54° 19′ 29″ N, 28° 21′ 16″ E / 54.324788888889°N,28.354530555556°E / 54.324788888889; 28.354530555556
Lloc Baríssau
Resultat Victòria russa
Operació Invasió francesa de Rússia
Bàndols
França Imperi Francès Rússia Imperi rus
Comandants en cap
França Napoleó Bonaparte Rússia Mikhaïl Kutúzov
Rússia Pàvel Txitxàgov
Rússia Peter Wittgenstein
Modifica les dades a Wikidata

La batalla va tenir lloc en ple hivern rus, a prop del poble Studianka, on les tropes franceses van aprofitar un gual per a construir dos ponts provisionals sobre el Berézina.

AntecedentsModifica

El 14 de setembre (a les dues de la tarda), l’Emperador féu la seva entrada a l'antiga capital de Moscòvia, amb la seva guàrdia i el primer cos d'exèrcit. Napoleó entrà a una ciutat deserta, buidada de qualsevol mena de provisions pel seu governador, Fiódor Rostoptxín, pare de la cèlebre comtessa de Ségur. Van començar dos focs a Moscou, i destruïren la ciutat del 14 al 18 de setembre del calendari gregorià (2 al 6 de setembre del calendari julià). Moscou, construïda bàsicament amb fusta, cremà gairebé del tot,[1] la qual cosa privà els francesos de llocs on posar-se a raser dins de la ciutat. El 18 d'octubre Napoleó començà la retirada. Assegut en una ciutat en ruïnes, sense haver rebut la capitulació de Rússia, i davant d'una maniobra de Rússia que l'obligava a sortir de Moscou, Napoleó va començar la seva llarga retirada.

La batallaModifica

El dia 26 de novembre, l'exèrcit francès començà a travessar el riu Berézina, però l'operació progressà massa a poc a poc. El general francès Jean-Baptiste Eblé va exhortar les tropes a accelerar el pas del riu en anunciar que els ponts serien incendiats el dia 29 al matí, per a bloquejar el pas a les tropes russes. Al moment d'incendiar-los, milers de persones, moltes malaltes i afeblides, van romandre abandonades del costat rus.

Els cossos dels mariscals Louis-Nicolas Davout i Eugeni de Beauharnais van creuar, deixant al IX cos del mariscal Claude Victor Perrin a retenir l'enemic a la riba est.[2]

ConseqüènciesModifica

Tot i que els francesos van considerar la batalla com un èxit militar, el cost humà per la Grande Armée, estimat en més de 30.000 baixes, va ser enorme: un terç va caure sota les armes russes i la resta va morir de fam i de fred. En francès, el mot bérézina va esdevenir un sinònim de fracàs total amb massa desgast.

La batalla del Berézina a les artsModifica

La batalla va inspirar moltes obres d'art, com les pintures de January Suchodolski, les novel·les Guerra i pau de Tolstoi i Adieu! de Balzac, el Lied Beresinalied del compositor Friedrich Wilke amb lletra del poeta Ludwig Giseke, l'Obertura 1812 del compositor Piotr Ilitx Txaikovski

ReferènciesModifica

  1. Tarle, 1959, p. 653.
  2. Hugh, Chisholm. «Victor-Perrin, Claude». A: Encyclopædia Britannica. vol.28. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

BibliografiaModifica