Batalla de la Berre
La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la Berre[nota 1] i de l'estany de l'Ull de Ca, al sud d'Arbuna (Narbona), on actualment hi ha el comú de Portèl, lliurada entre francs i musulmans el 737.
| Campanyes de Carles Martell | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de la Berre Batalla de la Berre | |||
 Localització de la batalla de la Berre | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 737 | ||
| Coordenades | 43° 03′ 02″ N, 2° 55′ 27″ E / 43.0506°N,2.9242°E | ||
| Lloc | Portèl | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria franca | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Context històric modifica
Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle[1] obligaren als francs a promoure una nova expedició contra ells. Carles Martell aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó i travessant el Roine, assetja Arbuna, on es tancà el general musulmà Athima responsable de la defensa la ciutat. El valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí del valiat d'Arbuna devia estar fora de la Septimània perquè no en parla cap crònica.
Desenvolupament de la batalla modifica
Mentre Carles Martell dirigia vigorosament el setge, el governador de l'Àndalus, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí, advertit del perill que corria la ciutat, va comprendre que de la seva salvació depenia la sort de Septimània i va decidir enviar ajuda; immediatament va enviar un contingent sota comandament d'Amir ibn Ailet per socórrer la ciutat.[2] Amir, per accelerar la seva marxa i evitar les passes dels Pirineus sens dubte vigilats, hi va anar per mar. Va arribar al Port Nou i va remuntar el riu però es va trobar amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors va desembarcar i va decidir anar a Narbona per terra. Carles no va tenir temps i, quan va saber de la seva arribada (un diumenge) va deixar una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es va dirigir contra els que arribaven. Es van trobar en una vall de les Corberes, prop d'un antic palau visigot que portava aquest mateix nom. Amir va agafar posicions avantatjoses prop del rierol de la Berre, entre Salses i Sijan, a uns 2 km de la mar i a uns 10 km al sud de Narbona, i fou atacat amb fúria pels francs sense temps de reconèixer el terreny. Els sarraïns, sorpresos, van resistir el primer atac, però Carles en persona va avançar i va matar de pròpia mà al general Amir, cosa que va comportar que les seves forces es van desbandar, encalçats pels francs, els quals van fer una carnisseria: els que es van tirar a l'aigua de l'estany foren perseguits en bots que els francs van aconseguir, i van continuar matant musulmans. Els que no van morir per les armes franques, van morir anegats o foren fets presoners, i pocs van aconseguir arribar als seus vaixells.
Després de la victòria dels francs van perseguir els àrabs a les llacunes pròximes al mar, i així obtingueren molt de botí i de presoners.
Conseqüències de la batalla modifica
Carles Martell va devastar les forces de la majoria dels principals assentaments de Septimània, incloses Nimes, Agde, Besiers i Magalona. Malgrat aquestes victòries, va caldre una segona expedició aquell any per recuperar el control de la Provença després que les forces àrabs retornessin; i només es van retirar quan es van assabentar que Martell havia format una aliança amb els llombards.[3]
Notes modifica
- ↑ En català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents. La Berre, està perfectament documentat com per exemple a:
- Regió 7: La Reserva de Sigean, al sud de França, estudia traslladar-se a Catalunya del 4 de desembre de 2014 (consultat 14 d'octubre de 2016) diu: "del dic de contenció per frenar les aigües del riu la Berre "no es va fer com calia"
- Diari de Girona: La reserva d´animals de Sigean estudia traslladar-se a terres gironines Arxivat 2016-10-19 a Wayback Machine. del 4 de desembre de 2014 (consultat 14 d'octubre de 2016).
Referències modifica
- ↑ Codera, Francisco. Estudios críticos de Historia Árabe Española (en castellà). Maxtor, 2005, p. 324-325. ISBN 978-84-9761-205-0.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 340.
- ↑ Fouracre, Paul. The Age of Charles Martel (en anglès). Longman, p. 97. ISBN 0582064767.