Batalla del golf de Nàpols

una de les batalles de la Guerra de Sicília

La batalla del golf de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorreguda el 5 de juny de 1284.

Infotaula de conflicte militarBatalla del golf de Nàpols
Guerra de Sicília
Batalla del golf de Nàpols (Mediterrani central)
Batalla del golf de Nàpols
Batalla del golf de Nàpols
Batalla del golf de Nàpols

Carles de Salerno es rendeix a Roger de Llúria
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data5 de juny de 1284
Coordenades40° 42′ N, 14° 30′ E / 40.7°N,14.5°E / 40.7; 14.5
LlocCastellammare
ResultatVictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Regne de Nàpols Regne de Nàpols
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Roger de Llúria Regne de Nàpols Carles II d'Anjou
Forces
29 galeres 28 galeres

Antecedents modifica

Després de la victòria al combat de Malta, Roger de Llúria, amb les galeres pròpies i les capturades, va provocar els angevins tot atacant la costa calabresa, Nàpols i Posilipo.[1] Finalment, en absència de Carles I d'Anjou, el príncep de Salerno va armar un estol i va anar al combat.

Batalla modifica

El 5 de juny de 1284[2] l'estol de Roger de Llúria fou atacat prop de Nàpols per l'angeví sota el comandament de Carles de Salerno el coix, i després d'un primer contacte Roger va fingir retirar-se cap a Castellammare però es va aturar en sec per iniciar el combat en mig de les aigües del golf de Nàpols.

L'estol català, armat de soldats acostumats al combat i més destres en maniobres navals que els cortesans i cavallers francesos va envestir les galeres enemigues, tret de les deu comandades per Enric de Mar, que va escapar per ser finalment capturat pels catalans i preses les naus. Mentrestant es combatia ferotgement a la Galera de Capua, comandada per Carles de Salerno, fins que Roger de Llúria feu berrenar la galera per enfonsar-la i els francesos es van rendir.

Conseqüències modifica

A començaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el Coix va ser proclamat successor; com que encara era presoner dels catalans, però, van exercir la regència el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo. Carles II va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el títol de Carles de Palerm i el de rei de Sicília, i es va signar una treva per dos anys.

Referències modifica

  1. (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo «Roger de Lauria. Personajes. Aragón. exposición Arte Mudéjar, Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura España. Spain.».
  2. Històries de Catalunya, Roger de Llúria «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-02-26. [Consulta: 17 juny 2008].

Bibliografia modifica