Batievaïta-(Y)

La batievaïta-(Y) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom en honor del geòleg rus Iya Dmitrievna Batieva (1922-2007) per la seva notable contribució a la geologia i la petrologia de roques metamòrfiques i alcalines de la península de Kola.

Batievaïta-(Y)
Fórmula química	Y₂Ca₂Ti(Si₂O₇)₂(OH)₂(H₂O)₄
Epònim	Iya Dmitrievna Batieva (en)
Localitat tipus	Massís de Sakharjok, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,4024(8) Å; b = 5,5623(5) Å; c = 7,3784(6) Å; α = 89,919(2)°; β = 101,408(2)°; γ = 96,621(2)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	grup espacial 1
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA2015-016
Símbol	Bvt-Y
Referències

Característiques

La batievaïta-(Y) és un sorosilicat de fórmula química Y₂Ca₂Ti(Si₂O₇)₂(OH)₂(H₂O)₄. Presenta una combinació d'elements única. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es tracta de l'anàleg d'itri i pobre en sodi de la hainita. És semblant a la fogoïta-(Y).

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu geològic i mineral·lògic de l'Institut del Centre de les Ciències de Kola, amb el número GIM 7389.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís de Sakharjok, situat a la península de Kola, dins l'óblast de Múrmansk, Rússia. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.