Battista Sforza

Battista Sforza (Pesaro, 1446 - Gubbio (Úmbria), 6 de juliol, 1472) era filla d'Alessandro Sforza, senyor de Pesaro i Costanza da Varano.

Infotaula de personaBattista Sforza
Francesco Laurana Ritratto di Battista Sforza Museo Bargello.jpg
Bust de Battista Sforza per Francesco Laurana.
Biografia
Naixement1446 Modifica el valor a Wikidata
Pesaro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1472 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
Gubbio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
OcupacióDuquesa d'Urbino
Orde religiósOrde Franciscà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSforza Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFederico da Montefeltro (1460 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGuidobald I Montefeltro
Agnès de Montefeltro
Giovanna Felicita Feltria della Rovere (en) Tradueix
Elisabetta of Montefeltro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlessandro Sforza Modifica el valor a Wikidata  i Constanza da Varano Modifica el valor a Wikidata
GermansCostanzo I Sforza (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsGiovanni della Rovere (en) Tradueix (gendre)
Fabrizio Colonna (gendre)
Francesc I Sforza (oncle)
Galeàs Maria Sforza (cosí germà)
Lluís Maria Sforza (cosí germà)
Joan Galeàs Sforza (nebot)
Blanca Maria Sforza (neboda)
Caterina Sforza (neboda)
Sveva da Montefeltro (madrastra, cunyada) Modifica el valor a Wikidata

Coat of arms of the House of Sforza.svg Modifica el valor a Wikidata

Als catorze anys casà amb Federico da Montefeltro (1422-1482), convertint-se en duquessa d'Urbino. D'aquest matrimoni nasqueren:

Es distingí tant per les seves virtuts com pel seu talent i il·lustració i bondat, pel qual fou molt estimada i plorada -(morí amb 26 anys)- pels seus súbdits i quants la tractaren. La seva fama es va estendre arreu del país i molts personatges visitaren la vila d'Urbino per conèixer la duquessa, que morí en la flor de la vida.

Gran protectora de les arts i les lletres, ella mateixa fou escriptora distingida, i es citen diversos treballs seus en llatí, idioma que parlava i escrivia com el seu propi. En el Museu Bargello de Florència es conserva un bust de la duquessa Battista de Sforza obra de Francesco Laurana.

Díptic dels ducs d'UrbinoModifica

 
Galeria dels Uffizi (Florència)

El doble retrat dels ducs d'Urbino és considerat un dels primers retrats del Renaixement. Són, a més, les primeres obres que Piero della Francesca realitzava amb la tècnica de pintura a l'oli, que havia après dels pintors flamencs de la cort d'Urbino. Sobten aquests perfils absoluts, habituals en les monedes i els medallons, però insòlits en les pintures. Hieràtics, solemnes, marquen la distinció de la parella.

Della Francesca, que era expert en miniatures, s'esforça a representar fidelment les joies i fins i tot les arrugues i les pigues del duc. evita, en canvi, mostrar-li el costat dolent, ja que Federico da Montefeltro era borni, a causa d'una de les seves primeres campanyes, i a més tenia una gran cicatriu. Battista Sforza, en canvi, és idealitzada segons els cànons de l'època, amb la pell llissa i blanca. Va ser un retrat pòstum que es va acabar gairebé deu anys més que el del marit—ella va morir a conseqüència del part a 27 anys: havia tingut sis filles i quan, a la fi, va néixer el nen, li va sobrevenir la mort—i es diu que, per fer el retrat, es va utilitzar la seva màscara mortuòria. Per l'aspecte del bust de Francesco Laurana, quasi es podria assegurar que es va fer servir el mateix sistema.

La gosadia de la composició, a més s'emfasitza per la posició sobtada, en plans molt diferents, dels retrats sobre un paisatge. Un paisatge que té una continuïtat perfecta en tots dos quadres, i que forma un fons extraordinari, llunyà i profund, de perspectiva infinita. El matrimoni s'hi sobreposa per remarcar que aquells territoris tan extensos que tenen al darrere són de la seva propietat. El duc és en un món de llacs, rius i vaixells; en canvi, la duquessa està situada davant d'un paisatge fortificat. Eren les muralles simbòliques que constrenyien la dona, que van fer que el quadre també es titulés El triomf de la castedat.

BibliografiaModifica