Battlestar Galactica (sèrie de televisió de 2003)

sèrie de televisió estatunidenca de 2003
(S'ha redirigit des de: Battlestar Galactica (2003))

Battlestar Galactica (que vol dir "Estrella de combat galàctica", en anglès) és una sèrie de televisió estatunidenca formada per 63 episodis, 17 webisodis i un telefilm.[1]

Infotaula de sèrie de televisióBattlestar Galactica
Gènereciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
CreadorGlen A. Larson Modifica el valor a Wikidata
DirectorMichael Rymer Modifica el valor a Wikidata
Actors
PaísCanadà Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Canal originalSky One i Syfy Modifica el valor a Wikidata
Durada dels capítols180 min Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi2003 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi9 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis2 Modifica el valor a Wikidata
33 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Web oficialsyfy.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0314979 Filmaffinity: 671916 Allocine: 261 Letterboxd: battlestar-galactica-2003 Allmovie: v306905 TV.com: shows/battlestar-galactica TMDB.org: 71365 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Aquesta sèrie és una nova versió d'una anterior, del mateix nom feta en la dècada de 1970,[2] encara que incorpora grans i importants diferències en l'argument i el desenvolupament de la sèrie que han fet que cada cop esdevingui més diferent de la predecessora.[3]

Sinopsi

modifica

La sèrie s'ubica en un indret imprecís de l'univers on viu una avançada civilització humana que habita en dotze planetes anomenades colònies.

Segon la seva mitologia els éssers humans van ésser creats en un mític planeta anomenat Kobol, el bressol de la humanitat, i on visqueren durant temps tots junts. Els creadors foren un grup de déus, coneguts com els "Senyors de Kobol", que conviurien amb els humans fins que la humanitat es dividí en diferents tribus.

Dotze d'aquestes tribus partiren a l'espai on colonitzaren els 12 planetes que a la llarga formaren una República Presidencialista Federal.

La seva civilització dominava els viatges espacials amb tecnologia avançada amb viatges comercials i militars d'anys llum i amb robots (coneguts com a cylons) emprats com a obrers i servents dels humans.

Les diferents temporades transcorren principalment centrades en la guerra entre els humans sobrevivents i els cylons que els persegueixen, però també hi dedica un bon espai argumental a les intrigues polítiques que succeeixen a les naus. La presidenta Roslin s'ha d'enfrontar a molts enemics polítics que volen destituir-la per no considerar-la apta per dirigir el destí de l'espècie humana encara que molts d'ells simplement desitgen el poder.

Els anomenats cylons començaren a tenir pensament propi i sentiren que eren explotats com a esclaus per éssers corruptes i decadents que no mereixien viure, i entraren en guerra.

Al final de la primera guerra, ni humans ni cylons aconseguiren la victòria, ja que ambdós bàndols eren força igualats militarment, per aquest motiu se signà un tractat de pau entre el govern federal de les Dotze Colònies de Kobol i els representants dels cylons, on s'estipulava per una banda que els cylons s'havien de retirar dels planetes colonials i allunyar-s'hi, i per l'altra que els humans no s'acostarien a la zona d'influència Cylon, així com s'aturaven tot tipus d'atac bel·ligerant.[4]

En aquest sentit es construí una estació espacial en un sector de l'espai on "passa la línia imaginària" que separava ambdós dominis, i on segons el tractat se celebraria anualment una reunió entre diplomàtics d'ambdues civilitzacions per verificar el compliment de les condicions de l'acord de pau i negociar assumptes pendents. El cylons no van acudir a cap reunió anual durant 40 anys però la pau es mantingué sense incidents.

Durant aquest període els humans es recuperaven de la guerra i vivien una etapa de progrés econòmic i satisfacció social, i mentre els cylons es dedicaren a construir una arma secreta, els ciborgs (organismes cibernètics, en part humans i en part màquines) que eren idèntics als humans (sang, pell, sistema alimentari, òrgans reproductors i sexuals…) i que s'infiltraren durant anys arreu de la civilització humana per dur a terme les seves missions, alguns d'ells sense coneixement previ, ja que estaven reprogramats amb records falsos de vides humanes i que només actuarien en ésser activats expressament.

 
Fotograma del bombardeig Cylon de Caprica

Una espia Cylon aconseguí accedir al sistema informàtic del Ministeri de Defensa dels humans aprofitant una relació sentimental amb un famós científic, el doctor Gaius Baltar, que treballava en projectes de defensa, i així es va desactivar la majoria de sistemes d'armament i quasi totes les naus de combat dels humans que acompanyaren un devastador atac per sorpresa amb armes de destrucció massiva (principalment armes nuclears) contra totes dotze colònies.[5]

Milers de milions d'éssers humans moriren en aquest atac, sobrevivint només uns quants milers que estaven en òrbita en naus civils comercials, de turisme i, entre d'altres, i per casualitat en la celebració de desincorporació del servei actiu de l'antiga, i convertida en museu flotant, nau pesant de combat espacial anomenada Galàctica.

Atesa la seva tecnologia obsoleta, la Galàctica no estava connectada en línia amb els ordinadors del Ministeri de Defensa i per això els seus sistemes d'armes se'n salvaren. Aquesta nau era dirigida pel Comandant William Adama, un veterà de la primera guerra contra els cylons i lliura la primera batalla de la nova guerra contra els cylons amb els caça bombarders estacionats tant a Galàctica com en un portaavions.[6]

La Secretària d'Educació (Ministra d'Educació) de la federació de les 12 colònies, Laura Roslin s'assabenta de l'atac en tornar, en una nau civil, després d'assistir a la cerimònia a bord de la Galàctica, moment en el qual també s'assabenta de la mort de tot el govern federal (President, vicepresident i la resta de l'equip) essent, segons les lleis de les colònies, la nova presidenta, càrrec que jura a la seva nau i reclama l'autoritat política sobre els sobrevivents de la tragèdia.

Amb estires i arronses Roslin i Adama arriben a un acord per compartir el poder, un, l'Adama, com a autoritat suprema en assumptes militars, i l'altra, la Roslin, en assumptes civils i administratius. Ambdós reuneixen les naus amb els sobrevivents i inicien una fugida desesperada davant la implacable persecució dels cylons. Llavors l'almirall Adama aprofita una llegenda mitològica religiosa dels humans de les 12 colònies per lluitar contra la creixent desmoralització dels supervivents que explica que va existir una 13a tribu humana que emigrà a un llunyà, mític i misteriós planeta anomenat Terra.[6]

Referències

modifica
  1. Adam B. Vary «The Beginning of the End: A 'Battlestar Galactica' Oral History». Entertainment Weekly. Time Inc., 12-03-2009 [Consulta: 16 març 2009]. Arxivat 16 de març 2009 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-03-16. [Consulta: 12 desembre 2018].
  2. Hagelin, Sarah. Reel Vulnerability: Power, Pain, and Gender in Contemporary American Film and Television (en anglès). Rutgers University Press, 2013, p. 124. ISBN 0813561051. 
  3. «NBC Spotlights Sci Fi Channel Miniseries Hit 'Battlestar Galactica' in Special Presentation on Saturday, January 8». NBC, 06-12-2004 [Consulta: 11 novembre 2007].
  4. «Heavy-Duty VFX Management for Battlestar Galactica».
  5. «"Battlestar Galactica" Artists Recognized with 2008 Emmy for Outstanding Special Visual Effects for a Series». Arxivat de l'original el 2012-02-24. [Consulta: 12 desembre 2018].
  6. 6,0 6,1 «Battlestar Galactica». Amazon.com. [Consulta: 21 juny 2011].