Bauru

municipi brasiler de l'estat de São Paulo

Bauru és un municipi brasiler de l'Estat de São Paulo. Fundada el 1896, amb una altitud de 526 m, amb una extensió de 673,5 km², on viuen 350.492 habitants, sent la densitat demogràfica de 465,73 hab/km². El municipi té una gran activitat universitària. Allà hi ha:

  • Els Campus de la Universitat de São Paulo, on funcionen les Facultats d'Odontologia de Bauru (considerada una de les millors facultats d'Odontologia del Brasil i la tercera millor del món)
  • La Universitat Estatal Paulista - UNESP
  • La Universitat do Sagrado Coração - USC
  • La Instituição Toledo de Ensino (ITE),
  • La Universidade Paulista (UNIP),
  • Les Faculdades Integradas de Bauru (Fib), entre d'altres.
Plantilla:Infotaula geografia políticaBauru
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 22° 18′ 53″ S, 49° 03′ 38″ O / 22.314722222222°S,49.060555555556°O / -22.314722222222; -49.060555555556
EstatBrasil

Unitat FederativaSão Paulo Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població366.992 (2015) Modifica el valor a Wikidata (549,65 hab./km²)
Geografia
Superfície667,684 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud537 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1826 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiumunicipal chamber of Bauru (en) Tradueix Circumscripció: 0, (Escó: 17) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic014 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil3506003 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webbauru.sp.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Personatges il·lustres

modifica

Història

modifica

Aproximadament el 1850, es produeix una nova ocupació i colonització de terres, exploradors paulistes i miners comencen a explorar una vasta regió situada entre la Serra de Botucatu, riu Tietê, riu Paranapanema i riu Paranà, que estaven habitats per grups indígenes, els Káingang.

El 1856 Felícissimo Antonio Pereira, arribat de Mines Gerais, adquireix terres i s'estableix a prop de l'actual centre de Bauru (en la Hisenda de les Flors). En anys posteriors, el 1884, l'esmentada hisenda (també que es diu Campos Nous de Bauru) seria segregada per a la formació de San Sebastià de Bauru.

La zona prospera, malgrat l'atac dels nadius Kaingang i de l'aïllament de la resta de l'Estat, convertint-se en un districte de Pederneiras el 1888. L'arribada d'immigrants de l'est paulista i de Minas Gerais va portar a l'emancipació de la ciutat l'1 d'agost de 1896.

El nou municipi viu del cultiu del cafè, malgrat tenir terres menys productives i fèrtils que la resta de l'Estat, així el 1906 és escollit com a punt de partida del Ferrocarril Nord-oest del Brasil, unint la ciutat de Corumbá i Bolívia.

Durant la primera meitat del segle XX Bauru es converteix en el principal nucli econòmic d'una extensa regió compresa entre l'Oest Paulista, nord de Paraná i Mato Grosso do Sul.

Bauru rep en les primeres dècades del segle XX immigrants de diverses parts del món, destacant els italians, espanyols, portuguesos i japonesos. La creació de la línia ferrea va atreure immigrants sirians, libanesos, alemanys, francesos, xinesos i jueus de diverses nacionalitats. Més recentment ha passat a rebre bolivians, argentins, xilens, palestins i nord-americans, convertint-se en una de les ciutats més cosmopolites de l'Interior Paulista.