Bausen

municipi de la Vall d'Aran

Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs. Fins al 1984 el nom oficial va ser Bausén, amb ortografia catalana. Limita amb els municipis aranesos de Les al sud, i Canejan a l'est; i amb les poblacions gascones de l'Estat francès de Luishon a l'oest, i Hòs al nord.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBausen
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 50′ 12″ N, 0° 43′ 03″ E / 42.836666666667°N,0.7175°E / 42.836666666667; 0.7175
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Entitat territorial singularVall d'Aran Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població70 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3,95 hab./km²)
Llars20 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialoccità
català Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície17,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGarona Modifica el valor a Wikidata
Altitud931 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAlidé Sans Mas (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25549 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25045 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250450 Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC335 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbausen.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Símbols modifica

L'escut de Bausen no ha estat oficialitzat fins ara. Segons Armand de Fluvià, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, tindria el següent blasonament: Escut caironat: de gules, dues claus passades en sautor amb les dents a baix i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra. Per timbre, una corona mural de poble. Es tracta d'un escut usat ja al segle xix, amb les claus de sant Pere, patró de la localitat.

Entitats de població modifica

Entitat de població Habitants (2019)
Bausen 55
Pontaut 3
Font: Idescat

El municipi comprèn també el nucli de Pontaut.

Pontaut[1] tenia tres habitants el 2019. El poblet està situat al peu de la carretera N-230, tocant el riu Garona.

El pont de Rei[2] es troba a la vall del riu Bausen, afluent de la Garona. És el pas fronterer amb França. Va ser el punt d'entrada i sortida dels guerrillers antifranquistes durant la invasió de la Vall d'Aran.[3]

Geografia modifica

 
Bausen

Banyat pel riu Bausen es troba en una zona molt muntanyosa amb molta roca granítica i afloraments sil·lúrics; a la part més elevada s'hi troben estanys petits. També destaquen els seus boscos d'avets i faigs. Entre les muntanyes del municipi es troba el Tuc d'Angost de 2.130 metres.

Història modifica

 
Cases del poble de Bausen. Fotografia de Juli Soler i Santaló (entre 1890 i 1914)

En alguns documents medievals se la denomina Balsen o Bolson, el que significaria «territori de l'os».[4]

L'any 1823 va sofrir un gran incendi que va obligar els seus habitants a reconstruir el poble quasi totalment; de les runes de l'incendi resta en peu l'església parroquial actual de Sant Pèir, de començaments del segle xviii. L'antiga església, dedicada a Santa Eulàlia, estava situada sota el nucli de l'actual.

Economia modifica

Els principals sectors d'ocupació de la població són la ramaderia i l'explotació forestal, juntament amb el sector serveis. El municipi compta també amb una central hidroelèctrica.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 20 - 423 507 408 419 370 378

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
359 295 169 178 236 90 79 63 68 68

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
70 67 62 55 51 52 60
61
61
49

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
64
64
60
66 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política modifica

Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979[5]

  • Didac Toldrà Rodon (1979 - 1987)
  • José María Amiell Redonets (1987 - 1991)
  • Eugenio Ochoa de Alda Rodríguez (1991 - 2015)
  • Veronique Marie Noelle Fontan (2015 - 2019)
  • José Antonio Barés Martín (2019 - 2023)
  • Alidé Sans Mas (2023 -)

Llocs d'interès modifica

 
Cementiri de Teresa
  • L'església de Sant Pèir: va ser construïda al segle xviii, i al costat del portal renaixentista hi ha un fragment d'estela cinerària romana de marbre fosc.
  • La capella de Sant Roc, monument inventariat.[6]
  • Cementiri civil de Teresa. L'únic cementiri civil de la Vall d'Aran construït el 1916 en menys d'un dia per albergar la despulla de Teresa, una veïna del poble que –degut a l'impediment del seu matrimoni amb un seu cosí llunyà, segons la doctrina catòlica– l'intransigent mossèn d'aleshores va refusar enterrar al cementiri parroquial.[7]
  • Malh de Bessons, muntanya

Festes modifica

Referències modifica

  1. (42° 50′ 5.271″ N, 0° 43′ 48.37″ E / 42.83479750°N,0.7301028°E / 42.83479750; 0.7301028)
  2. (42° 50′ 53″ N, 0° 44′ 6″ E / 42.84806°N,0.73500°E / 42.84806; 0.73500)
  3. Rodríguez Marcos, Javier «El valle de la libertad» (en castellà). El País [Consulta: 19 agost 2015].
  4. «Bausen». Municipis catalans, 27-07-2014.
  5. «Historial d'alcaldes». municat.gencat.cat. [Consulta: 31 agost 2020].
  6. «Capella de Sant Roc». Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2016].
  7. «Era glèisa parroquiau de Sant Pèir e eth sòn cementèri, es capèles de Sant Ròc e de Santa Anna e eth cementèri civiu de Teresa en Bausen, declaradi coma Bens Culturaus d'Interès Locau» (en aranès). Aran Notícies, 24-09-2020.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bausen