Bava de caragol

(S'ha redirigit des de: Bava de cargol)

La bava de caragol és una secreció produïda tant pels caragols terrestres com pels marins. Aquesta bava té diverses funcions entre les quals hi ha la d'enganxament i la lubricant, que permet que els caragols escalin diverses superfícies sense caure.[1]

Infotaula de fàrmacBava de caragol
Dades clíniques
Grup farmacològicmucositat Modifica el valor a Wikidata
El caragol bover (Helix aspersa sinònim Cryptomphalus aspersus), és el més usat per aprofitar-ne la seva secreció

Totes les mucositats són gels consistents en una xarxa de polímers que funciona com a capa protectora d'integument i superfícies mucoses tant en animals senzills com en mamífers[2]

El mucus secretat pels gastròpodes es fa servir sovint com una ajuda per a adherir-se i per a la formació de la pista per on llisca el cargol.[3] Aquest mucus és produït per glàndules del peu del cargol, específicament una gran glàndula situada sota la boca.[4]

El peu dels gastròpodes està cobert per una fina capa d'aquest mucus, que es fa servir per diverses funcions, incloent l'adherència, la lubricació, repulsió dels depredadors i per l'aparellament reproductiu. La descàrrega de mucus sembla un gel amb un 91 a 98% del seu pes que és aigua segons les espècies de cargols, combinat amb una petita quantitat de glucoproteïnes d'alt pes molecular (Denny, 1984), Helix aspersa amb 82, 97 i 175 kDa.

Molts mol·luscs, tant marins com terrestres, quan estan inactiu, fan servir la secreció com a cinta de gran capacitat per adherir-se a diverses superfícies. Tanmateix resulta estrany que un gel tan diluït, normalment usat com lubricant, tingui unes propietats adherents tan grans [5]

Al cargol bover (Helix aspersa Müller), hi ha dos tipus de secreció: un tipus translúcid "no adherent", que permet l'animal viu desplaçar-se i una altra que serveix per enganxar-se, les dues estan clarament diferenciades en els tipus de proteïnes que contenen.[6]

La naturalesa de l'estimulació de la còclea determina el tipus de descàrrega de la secreció que s'allibera que varia d'una descàrrega viscosa produïda sota condicions normals a una de més escumosa que es produeix sota una estimulació contínua o fins i tot violenta.

En el cas d'Helix aspersa, aquesta descàrrega es compon de productes sintetitzats per diferents tipus de glàndules secretores. Totes són glàndules de cèl·lules simples que es troben al teixit connectiu i secreten els seus productes a través de porus que passen entre les cèl·lules epidèrmiques. N'hi ha diversos formes i normalment tenen un llarg conducte excretor. Hi ha 8 tipus de glàndules secretores. Quatre d'elles secreten en el mucus proteïnes, calci, pigments i lípids.[7]

El mecanisme molecular que controla l'emmagatzemament d'aquesta secreció, dins les cèl·lules glandular, no està encara dilucidat del tot.

Cosmètica modifica

La bava dels cargols, molt anunciada en televisió, es percep per alguns com un engany i per altres, al contrari com la panacea per la pell.

Comercialment la secreció s'obté del cargol bover que produeix una secreció rica en proteïnes d'alt i baix pes molecular àcid hialurònic i antioxidants. Segons la dermatòloga de l'Hospital del Mar de Barcelona, M. J. Tribó-Boixareu, "la secreció del cargol exerceix una doble funció: d'una banda estimula la formació del col·lagen, elastina i del component dèrmic que reparen els signes del fotoenvelliment i, d'altra banda, minimitza el dany generat pels radicals lliures, responsables de l'envelliment prematur de la pell"[8]

La secreció de cargol està molt buscada pels laboratoris cosmètics i farmacèutics, les propietats i composició de la bava de cargol depenen de molts factors, entre ells els de l'alimentació del cargol.[9]

Composició de la secreció segons un dels fabricants del cosmètic:[10]

Usos modifica

Es fa servir en cosmètica en forma de cremes amb un 10% a 15% de secreció de cargol

Referències modifica

  1. RSC Publishing - Substitutes_for_snail_slime.asp
  2. [ Verdugo, P., Deyrup-Olsen, I., Aitken, M., Villalon, M. and Johnson, D. (1987). Molecular mechanism of Mucin Secretion: The role of intragranular charge shielding. J Dent Res. 66 (2): 506-508]
  3. [ Hickman, C., Roberts, L. and Larson, A. (2002). Principios integrales de Zoología. 11°. Ed. McGraw- Hill Interamericana. España. Pp 328, 329, 330, 333. 98 ]
  4. [ Ruppert, E. and Barnes, R. (1996). Zoología de los Invertebrados. 6°. Ed. McGraw-Hill Interamericana. México. Pp 396, 397. ]
  5. [ Pawlicki, J.M., Pease, L.B., Pierce, C.M., Startz, T.P., Zhang. Y. and Smith, M. (2003). The effect of molluscan glue proteins on gel mechanics. The Journal of Experimental Biology. 207: 1127-1135]
  6. [ Pawlicki, J.M., Pease, L.B., Pierce, C.M., Startz, T.P., Zhang. Y. and Smith, M.(2003). The effect of molluscan glue proteins on gel mechanics. The Journal of Experimental Biology. 207: 1127-1135]
  7. [ Campion, M. (1961). The structure and function of the cutaneous glands in Helix aspersa. Journal of Microscopical Science. 102(2): 195-216]
  8. Maria José Tribó-Bixareu et al, Resultados preliminares de la eficacia del tratamiento intensivo con la secreción de Crypthophalus aspersa en la terapéutica del envejecimiento cutáneo Med. cutan. iber. Lat. Am. 2004; 32 (6) 265 270
  9. Paulina del Pilar Mediavilla (2008)
  10. [enllaç sense format] http://www.vitalityhealth.es/timg/36/prod/154744/f3_DOSIER%20T%C3%89CNICO%20BABA%20DE%20CARACOL1.pdf Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine.
  • Paulina del Pilar Lagos Mediavilla (2008)"Implementación y validación de una metodología por

cromatografía líquida d'alta eficiencia para determinar y cuantificar ácido glicólico en secreción de caracol (Helix aspersa Müller). estudio de la influencia de la alimentación y período estacional en su concentración” Universidad Austral de Chile,Facultad de Ciencias Escuela de Química y Farmacia. «PDF». -Ph D thesis about glycolic acid in snail secretion.