Beatrice Webb
Beatrice Webb (1858 – 1943) fou una sociòloga i economista anglesa cèlebre per haver encunyat el terme de negociació col·lectiva i haver estat una de les cofundadores de la London School of Economics.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Martha Beatrice Potter 22 gener 1858 ![]() Gloucestershire (Anglaterra) ![]() |
Mort | 30 abril 1943 ![]() Liphook (Anglaterra) (en) ![]() ![]() |
Sepultura | abadia de Westminster ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | Anglesa |
Conegut per | Fundació de la London School of Economics |
Activitat | |
Camp de treball | Economia i política ![]() |
Ocupació | Economista, sociòloga, política, historiadora, sufragista i reformador social ![]() |
Partit | Partit Laborista ![]() |
Alumnes | Edith Abbott ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Sidney Webb |
Pares | Richard Potter i Laurencina Heyworth |
Germans | Catherine Courtney, Richard Potter (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Parents | Kitty Muggeridge (neboda) Stafford Cripps (nebot) ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Membre de la Societat fabiana, com el seu marit Sidney James Webb, des de ben jove es va interessar pel benestar de les classes treballadores i va començar la seva recerca sobre les condicions de vida dels suburbis anglesos. Pensava que la cooperativa era una associació que permetia que els consumidors guanyessin enfront del poder de les empreses i va proposar que aquestes unions fossin autogestionades. També va fer campanya política per assegurar que el govern intervingués en ajuda dels més desafavorits: contribuí així a la idea de l'estat del benestar que s'imposaria al nord d'Europa dècades després.
Va ajudar a fundar el New Statesman el 1913, un setmanari progressista en què escrivien pensadors com George Bernard Shaw o John Maynard Keynes, entre d'altres, i que va esdevenir força influent entre cercles acadèmics i polítics. Després de viatjar a l'URSS amb el seu marit, va convertir-se en defensora del model comunista amb un control central de l'economia, alternativa que va difondre en nombroses publicacions, entre aquestes diversos llibres que van suscitar força escàndol per la manca de crítiques cap a Stalin.[1]
Beatrice va declarar que no tenia fills carnals, però que la London School of Economics era un fill simbòlic del qual se sentia orgullosa. L'objectiu de la institució era educar economistes crítics que poguessin aportar beneficis per a tot el país i no solament als més rics.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatrice Webb |
- ↑ Al Richardson, "Introduction" to C. L. R. James, World Revolution 1917–1936: The Rise and Fall of the Communist International. Humanities Press, 1937 ISBN 0391037900