Beatriu I de Provença

Reina de Nàpols i Sicília

Beatriu I de Provença (vers el 1229[1] - Nocera, Itàlia 1267 ), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

Infotaula de personaBeatriu I de Provença
Statue de Béatrice de Provence..jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Béatrice de Provence Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1229 Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1267 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Nocera Inferiore (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Joan de Malta d'Ais de Provença Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFeudatària Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei consort de Sicília (1266–1267)
Count of Provence and Forcalquier (en) Tradueix (1245–1267) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles I d'Anjou (1246 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBéatrice de Sicile
Felip d'Anjou-Nàpols
Louis d'Anjou (en) Tradueix
Blanche of Anjou (en) Tradueix
Carles II d'Anjou
Elizabeth of Sicily (en) Tradueix
Robert d'Anjou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon Berenguer V de Provença Modifica el valor a Wikidata i Beatriu de Savoia Modifica el valor a Wikidata
GermansElionor de Provença, Margarida de Provença i Sança de Provença Modifica el valor a Wikidata
ParentsLluís IX de França (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

Royal arms of Aragon.svg Modifica el valor a Wikidata
Segell de Beatriu de Provença, filla de Ramon Berenguer V de Provença

Va ser la quarta i més jove filla de Ramon Berenguer V, Comte de Provença i Forcalquer[2] i sa esposa Beatriu, al seu torn filla de Tomàs I de Savoia[3] i Margarida de Ginebra.[4]

BiografiaModifica

Herència de Provença i ForcalquerModifica

Beatriu, com les seues germanes, mare, i àvia eren conegudes per la seua bellesa. Una descripció seua deia que:

« "feia bategar el cor dels barons i tremolar els dits dels trobadors fent vibrar les cordes de les seues lires. Dos dels baladistes de la cort provençal van ser temporalment privats de raó per l'amor que sentien per la fascinant Beatriu." »

Les tres filles grans de Ramon Berenguer V es van casar amb gent d'estatus: La major, Margarida, va ser Reina de França gràcies a casar-se amb Lluís IX; la segona, Elionor, va ser reina d'Anglaterra gràcies al seu casament amb Enric III, i la tercera, Sança, va ser reina titular d'Alemanya gràcies al casament amb el germà d'Enric, Ricard de Cornualla.[5] El casament de Margarida amb Lluís IX havia estat arreglat per sa mare, Blanca de Castella, amb l'esperança que ella heretaria Provença i Forcalquier quan el pare morira.

No obstant, en la seua voluntat signada el 20 de juny de 1238 a Sisteron,[6] Ramon Berenguer V inesperadament va deixar els comtats de Provença i Forcalquier a la seua filla més jove i encara fadrina, Beatriu.[7][8]

Núpcies i descendentsModifica

El 31 de gener de 1246 es casà amb Carles I de Nàpols, iniciant-se així un nou casal a Provença, el casal d'Anjou. Del matrimoni en nasqueren set fills:

Beatriu va morir el 23 de setembre de 1267.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu I de Provença


Precedida per:
Ramon Berenguer V
Comtessa de Provença
12451267
Succeïda per:
Carles I d'Anjou