Obre el menú principal

Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (italià) (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà.

Infotaula de personaBeatriu d'Este
Ambrogio de Predis - Ritratto di una dama.jpg
Pintura de Beatriu d'Este realitzada vers el 1490 per Ambrogio de Predis o per Leonardo da Vinci (Pinacoteca Ambrosiana).
Biografia
Naixement 29 juny 1475 (Gregorià)
Ferrara
Mort 3 gener 1497 (21 anys)
Milà
Causa de mort Trastorn puerperal
Lloc d'enterrament Santa Maria delle Grazie
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc i duquesa
Família Este i Sforza
Cònjuge Lluís Maria Sforza
Fills Maximilià Sforza
Francesc II Sforza
Pares Hèrcules I d'EsteElionor de Nàpols
Germans Isabel d'Este, Alfons I d'Este, Ferrante d'Este Tradueix, Giulio d'Este Tradueix, Sigismondo d'Este Tradueix i Hipòlit d'Este

Escut d'armes Beatriu d'Este
Modifica les dades a Wikidata

Era filla del duc Erculi I d'Este i Elionor de Nàpols. Fou néta per línia paterna de Nicolau III d'Este i Ricarda de Saluzzo, i per línia materna del rei Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte. Fou germana d'Alfons I d'Este i d'Isabel d'Este i cunyada de Francesc II Gonzaga.

Va rebre una gran educació gràcies al mecenatge que el seu espòs va exercir damunt artistes, poetes i intel·lectuals com Niccolò da Correggio, Baldassare Castiglione, Bramante o Leonardo da Vinci.

Fou promesa als quinze anys amb Lluís Maria Sforza, realitzant-se el casament el 18 de setembre de 1491. D'aquesta unió nasqueren: Maximilià Sforza (1493-1530), duc de Milà; i Francesc II Sforza (1495-1535), duc de Milà.

El 1492 va visitar la República de Venècia com a ambaixadora en representació del seu marit, tasca en la qual intentà el reconeixement del seu espòs com a legítim i autèntic duc de Milà.

A la mort de Joan Galeàs Sforza, la usurpació de Lluís Maria va ser legalitzada, i després de la Batalla de Fornovo de 1495 tant ell com la seva esposa van intervenir en l'anomenada Pau de Vercelli entre Carles VIII de França i els prínceps italians, esdeveniment en el qual Beatriu va mostrar gran habilitat política.

Beatriu va morir de part el 1497 a la ciutat de Milà.

Enllaços externsModifica