Obre el menú principal

Beatriu de Borbó i de Battenberg (en castellà: Beatriz de Borbón y Battenberg) (Palau ReialReal Sitio de San Ildefonso22 de juny de 1909 - Roma, Itàlia, 22 de novembre de 2002), infanta d'Espanya, era la tercera filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Infotaula de personaSa Altesa Reial
Beatriu de Borbó i de Battenberg
Infanta d'Espanya i princesa vídua de Civitelli-Cessi
Infanta Beatriz of Spain.jpg
Nom original Beatriu Isabel Frederica Alfonsa Eugènia Cristina Maria Teresa Benvinguda Ladislava de Borbó i de Battenberg
Biografia
Naixement (es) Beatriz de Borbón y Battenberg
22 de juny de 1909
Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, Regne d'Espanya
Mort 22 de novembre de 2002(2002-11-22) (als 93 anys)
Roma, Itàlia
Lloc d'enterrament Cementiri Campo Verano, Roma 
Religió Catòlica
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Família
Casa Reial Casa de Borbó
Cònjuge Alessandro Torlonia (1935-86)
Fills

Alessandra Torlonia (1936-2014)
Marco Antonio Torlonia (1937-2014)
Marino Torlonia (1939-95)

Olimpia Torlonia (1943)
Pares Alfons XIII d'Espanya
Victòria Eugènia de Battenberg
Germans Maria Cristina de Borbó i de Battenberg, Gonçal de Borbó i Battemberg, Joan de Borbó i Battenberg, Alfons de Borbó i de Battemberg i Jaume de Borbó i de Battemberg
Parents

Joan de Borbó, comte de Barcelona (germà)

Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa Dama del Reial Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
Premis

Escut d'armes Beatriu de Borbó i de Battenberg
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, va néixer amb la dignitat d'infanta d'Espanya al Palau Reial del Real Sitio de San Ildefonso el 22 de juny de 1909.[1][2]

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, va abandonar Espanya juntament amb la resta de la Família Reial.[3]

Va fixar la seva residència a Roma on es casà l'any 1935 amb el noble italià Alessandro Torlonia, príncep de Civitella-Cessi, amb qui tingué quatre fills: Alessandra (1935), Marco (1937), Marino (1939) i Olimpia (1943). Atès que es va casar amb un noble membre d'una dinastia no regnant, va haver de renunciar els seus drets a la successió de la Corona espanyola a l'exili tal com es va recollir a les capitulacions matrimonials.[3][4]

Va morir a la seva residència, el Palau Torlonia de Roma, el 22 de novembre de 2002 i va ser enterrada a la capital italiana. El funeral, celebrat a l'Església de Santa Maria de Montserrat, va comptar amb l'assistència dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya.[3][4][5]

AscendentsModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc de Paula de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons XIII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles Lluís d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Josep Antoni d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet Francesca d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Dorotea de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
1. Beatriu de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís II de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
12. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Guillermina de Baden
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hans Moritz von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
13. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Sophie Lafontaine
 
 
 
 
 
 
 
3. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg
 
 
 
 
 
 
 
7. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Eduard del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria I del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
 
 
 
 
 
 

DescendènciaModifica

Fruit del seu matrimoni amb Alessandro Torlonia van néixer quatre fills:

  • Alessandra Torlonia i de Borbó (1936-2014).[6]
  • Marco Torlonia i de Borbó, príncep de Civitella-Cessi (1937-2014).[7]
  • Marino Torlonia i de Borbó (1939-1995).[8]
  • Olimpia Torlonia i de Borbó, nascuda el 1943.[4]

Tractaments i títolsModifica

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Altesa Reial l'infanta Beatriu d'Espanya (22 de juny 1909 - 14 de gener de 1935).[1][2]
  • Sa Altesa Reial l'infanta Beatriu, princesa consort de Civitelli-Cessi (14 de gener de 1935 - 11 de maig de 1986).[3][8]
  • Sa Altesa Reial l'infanta Beatriu, princesa vídua de Civitelli-Cessi (11 de maig de 1986 - 22 de novembre de 2002).[8]

DistincionsModifica

Distincions honorífiques espanyolesModifica

Distincions honorífiques estrangeresModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu de Borbó i de Battenberg  
  1. 1,0 1,1 «Comunicación Oficial» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-1909, pàg. 7.
  2. 2,0 2,1 «Madrid al Día» (en castellà). ABC, 23-06-1909, pàg. 4.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Agències «Mor a Roma la infanta Beatriu de Bobró, tia del Rei» (en castellà). La Vanguardia. Vivir, 23-11-2002, pàg. 12.
  4. 4,0 4,1 4,2 Boo, Juan Antonio «Mor a Roma als 93 anys la infanta Beatriu, filla d'Alfons XIIIi tia del Rei» (en castellà). ABC, 23-11-2002, pàg. 21.
  5. «La Família Reial acomiada amb tristesa la infanta Beatriu de Borbó» (en castellà). ¡Hola!, 26-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
  6. Temprano, Miguel. «Sandra Torlonia, la major confident de Joan Carles» (en castellà). La Razón, 10-01-2015. [Consulta: 2 novembre 2016].
  7. Font, Consuelo. «Adéu a Marco Torlonia, el cosí polèmic del rei Joan Carles» (en castellà). El Mundo, 10-12-2014. [Consulta: 2 novembre 2016].
  8. 8,0 8,1 8,2 Schwartz, Fernando. «Infanta Beatriu de Borbó, última supervivent dels fills d'Alfons XIII» (en castellà). El País, 23-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
  9. «Dames del Reial Orde de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). Geneall. [Consulta: 3 novembre 2016].
  10. «Necrologies (from 1969)» (en anglès i italià). Sacro Militare Ordine Constantiniano di San Giorgio. [Consulta: 3 novembre 2016].