Beatriu de Suàbia (Elisabet)

Beatriu de Suàbia (de jove Elisabet de Hohenstaufen) (Nuremberg, 1205 - Toro, 5 de novembre de 1235) fou reina consort de Castella i Lleó (1220-1235). Filla de Felip I Hohenstaufen, duc de Suàbia i rei germànic, i d'Irene d'Atenes, filla d'Isaac II Àngel, emperador romà d'Orient.[1]

Plantilla:Infotaula personaBeatriu de Suàbia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Elisabeth von Schwaben Modifica el valor a Wikidata
1205 Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1235 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Toro (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHohenstaufen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFerran III de Castella (1219 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons X el Savi, Frederic de Castella, Ferran de Castella, Elionor de Castella, Berenguera de Castella, Enric de Castella el Senador, Felip de Castella, Sanç de Castella, Manuel de Borgonya, Maria de Castella Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip de Suàbia Modifica el valor a Wikidata  i Irene Àngel Modifica el valor a Wikidata
GermansCunegunda de Suàbia
Beatriu de Suàbia
Maria de Suabia Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8080858 Modifica el valor a Wikidata
Beatriu de Suàbia

Després de la mort de Felip, va restar sota la tutela del seu cosí Federic II, Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest va donar la seva autorització pel seu matrimoni amb Ferran III, el Sant, rei de Castella i de Lleó, unió que es va realitzar el 30 de novembre de 1219. Un cop a Castella, Elisabet adoptà el nom de Beatriu, probablement en honor de la seva germana gran, morta el 1212.[2] D'aquesta unió van néixer:

Beatriu de Suàbia va morir el 5 de novembre de 1235 i fou sepultada al Reial Monestir de Santa Maria de Las Huelgas, a Burgos, al costat del Rei Enric I. El 1279 el seu fill Alfons va traslladar el cos a la Catedral de Sevilla, on hi reposava el marit, Ferran III.

Referències

modifica