Becket (pel·lícula)

pel·lícula de 1964 dirigida per Peter Glenville

Becket és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Peter Glenville, estrenada el 1964. Es tracta de la recuperació a la pantalla de l'obra teatral "Becket" de Jean Anouilh, del 1959. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaBecket
Fitxa
DireccióPeter Glenville Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis Modifica el valor a Wikidata
GuióEdward Anhalt i Jean Anouilh Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLaurence Rosenthal Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeoffrey Unsworth Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne V. Coates Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 març 1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada148 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació149.327 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBecket ou l'Honneur de Dieu Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema biogràfic, drama i pel·lícula medieval Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0057877 Filmaffinity: 633298 Allocine: 51002 Rottentomatoes: m/becket Letterboxd: becket Allmovie: v4550 TCM: 68316 Metacritic: movie/becket-re-release TV.com: movies/becket AFI: 22971 TMDB.org: 15421 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Al segle xii, Thomas Becket és el canceller del regne i l'amic d'Enric II d'Anglaterra. Aquest l'ha de promoure a Arquebisbe de Canterbury a la seva mort. Becket se sent llavors investit per totes les tasques que li incumbeixen, però les seves activitats fan aviat d'ell un rival per al rei.

Crítica modifica

Peter Glenville va dirigir aquesta esplèndida mostra de cinema històric, estructurat mitjançant salts en el temps, que adapta la peça teatral l'autor francès Jean Anouilh. Presenta, a més, un magnífic duel interpretatiu entre Peter O'Toole i Richard Burton. L'actor irlandès protagonista de Lawrence d'Aràbia és un Enric II capritxós i mesquí però també vulnerable. La interpretació del gal·lès, que acabava d'encarnar Marc Antoni de Cleòpatra (1963), és igualment antològica. Becket té una cruïlla que l'obliga a decidir entre ser lleial al seu rei o ser lleial a Déu. Tots dos van optar a l'Oscar al millor intèrpret principal, però es van quedar sense estatueta, ja que va anar a parar a Rex Harrison per My Fair Lady. El film tampoc va tenir molta més sort en les altres nou categories en què va ser nominada, ja que només va aconseguir un Oscar al millor guió adaptat, premiant el treball d'Edward Anhalt.

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Rebuda modifica

Digna i fidedigna adaptació cinematogràfica del drama teatral d'Anouilh. De nul interès per la seva posada en escena, de la que queden només els focs artificials de la histriònica parella protagonista, amb la proverbial sobreactuació de Peter O’Toole.[2]

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.