Becquerelita
La becquerelita és un mineral de la classe dels minerals òxids. Va ser descoberta l'any 1922 a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo), sent nomenada així en honor de Henri Becquerel, físic francès que va descobrir la radioactivitat.[1]
 Becquerelita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Ca (UO₂)₆O₄(OH)₆ ·8H₂O |
| Epònim | Antoine Henri Becquerel  |
| Any descobriment | 1922 |
| Localitat tipus | Shinkolobwe mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/H.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, piramidal |
| Hàbit cristal·lí | Cristall normalment tabular, també prismàtic o allargat prim amb estriació paral·lela, també crostes granulars |
| Color | Groc-ambre, daurat a groc-llimona, taronja-groc, groc-marró |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 2,5 (Mohs) |
| Lluïssor | Adamantina, gras, resinós |
| Color de la ratlla | Groga |
| Densitat | 5,09 - 5,20 g/cm³ |
| Pleocroisme | Incolor a groc pàl·lid |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Molt forta |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bqr |
Un sinònim poc usat és beckerelita.
Característiques químiques modifica
És un òxid-hidròxid d'urani amb cations addicionals de calci, amb estructura molecular de poliedres pentagonals de UO2(O,OH)5.[2] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa plom.
Formació i jaciments modifica
Es forma com a producte de l'alteració a la intempèrie de la uraninita a les zones d'oxidació de dipòsits d'urani sedimentaris i, més rarament, en roques pegmatites.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: uraninita, schoepita, soddyita, curita, fourmarierita, dewindtita, iantinita, wölsendorfita, rutherfordina, masuyita, kasolita, johannita, uranopilita o zippeíta.
Referències modifica
- ↑ Schoep, A. «Sur la becquerélite, nouveau minéral radioactif» (en francès). Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences, 174, 1922, pàg. 1240-1242.
- ↑ Piret-Meunier, J. «Nouvelle détermination de la structure cristalline de la bequerelite» (en francès). Bulletin de Minéralogie, 105, 1982, pàg. 606-610.
Enllaços externs modifica
- Becquerelita, mindat.org.
- Becquerelita, webmineral.com.
- Manual de becquerelita, Mineral Data Publishing.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Becquerelita |