Beguda destil·lada

tipus de beguda alcohòlica

Una beguda destil·lada és la beguda que conté alcohol etanol, el qual és el producte de la destil·lació de productes fermentats: cereals, fruits o altres vegetals.[1] Aquesta definició exclou begudes alcohòliques obtingudes per fermentació sense destil·lació com són, entre d'altres, la cervesa, el vi i la sidra.

Un vell aparell per a fer whiskey.
Disposició de begudes destil·lades en un supermercat.
17-05-06-Miniaturen RR79033.jpg

Entre les begudes destil·lades més populars, sense sucre afegit, es troben el brandi, l'schnapps, la ginebra, el rom, el tequila, el vodka i el whisky.

Entre les begudes destil·lades amb sucre afegit i saboritzant es troba el Grand Marnier, el Frangelico i l'schnapps a l'estil americà.

Història de les begudes destil·ladesModifica

A Àsia Central i concretament a Mongòlia s'incrementava el percentatge d'alcohol de les begudes fermentades amb el sistema de congelar-les (durant l'hivern), però amb l'inconvenient que això només era possible fer-ho en climes amb hivern molt fred i també que incrementava el contingut d'alcohols tòxics com ara el metanol.

Encara que els grecs i àrabs antics coneixien el sistema de la destil·lació, la primera evidència d'obtenció d'alcohol per destil·lació prové de l'Escola de Salerno al segle xii.[2] El 1437, el brandi ja es menciona al comtat alemany de Katzenelnbogen.[3] Paracels va donar a l'alcohol el seu nom modern manllevat d'una paraula àrab que significa "finament dividit". A l'època medieval les begudes destil·lades es consideraven medicinals i van ser usades contra la pesta negra. Cap a 1400 es va descobrir com destil·lar a partir de cereals.

La destil·lació moderna empra un procés que bàsicament no ha canviat des del segle VIII però ara s'hi incorporen mesures sanitàries i llevats industrials, i s'hi han afegit productes d'origen no euroasiàtic com el blat de moro i la patata.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Blue, Anthony Dias. The Complete Book of Spirits: A Guide to Their History, Production, and Enjoyment. New York: HarperCollins Publishers, 2004, p. 324. ISBN 0-06-054218-7. 
  • Forbes, Robert. Short History of the Art of Distillation from the Beginnings up to the Death of Cellier Blumenthal. Brill Academic Publishers, 1997. ISBN 90-04-00617-6.  (hardcover)
  • Multhauf, Robert. The Origins of Chemistry. Gordon & Breach Science Publishers, 1993. ISBN 2-88124-594-3.  (paperback)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda destil·lada