Beguinatge de Bruges

El beguinatge de Bruges és una comunitat de beguines fundada el 1245 per Margarida de Constantinoble, comtessa de Flandes, a Bruges (Flandes). Ha acollit beguines fins al 1928, però actualment són germanes benedictines les que viuen a la comunitat. Els beguinatges flamencs estan inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1998.[1]

Infotaula d'edifici
Beguinatges flamencs
Imatge
Dues monges benedictines s'encaminen cap a l'església (Bruges)
Nom en la llengua original(nl) Ten Wijngaerde Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia i Beguines Modifica el valor a Wikidata
Part deBeguinatges flamencs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície60 ha
Patrimoni
  • Fundats al segle xiii són conjunts de cases, esglésies, dependències i zones verdes organitzades en un tramat urbà o rural.
  • Estil arquitectònics típic de Flandes
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
 51° 12′ N, 3° 13′ E / 51.2°N,3.22°E / 51.2; 3.22Coord.: 51° 12′ N, 3° 13′ E / 51.2°N,3.22°E / 51.2; 3.22
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998
Plànol
Begijnhof di bruges, interno chiesa.JPG
Interior de l'església
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Les petites cases nòrdiques i blanques envolten un jardí amb arbres. Les cases, amb el seu jardinet, tenen entre un i cinc segles. Era un veritable poble a la ciutat, amb la seva església. La comunitat de beguines es tancava quan queia la nit. Les dones hi vivien en comunitat sense pronunciar tanmateix els estrictes vots monàstics. Eren, així, lliures de tornar a la seva vida anterior.

Les beguines sabien llegir i escriure, i les seves pràctiques no eren apreciades per les autoritats eclesials. Des de la fi del segle xiii, les beguines es convertiren en sospitoses i la seva relació directa amb Déu qüestionava la utilitat del clergat i dels sagraments.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguinatge de Bruges
  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Flemish Béguinages» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 31 desembre 2020].