Bel·lingerita

La bel·lingerita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1940 per Harry Berman i Caleb Wroe Wolfe en honor de Herman Carl Bellinger (1867-1941), metal·lúrgic alemany.

Bel·lingerita
Cristall de bellingerita amb guix (blanc) de Chuquicamata, Antofagasta, Xile
Fórmula química	Cu₃(IO₃)₆·2H₂O
Epònim	Herman Carl Bellinger (en)
Localitat tipus	mina Chuquicamata, Districte de Chuquicamata, Calama, El Loa, Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.KC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.KC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/L.02
Dana	21.1.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,22Å; b = 7,82Å; c = 7,94Å; α = 105°; β = 96,98°; γ = 92,94°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	verd, verd clar, verd blavós clar
Macles	en {101}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Color de la ratlla	verd molt calr
Densitat	4,88 a 4,9 g/cm³ (mesurada); 4,932 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,890 nβ = 1,900 nγ = 1,990
Birefringència	δ = 0,100
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 40°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1940
Símbol	Blg
Referències

Característiques

La bel·lingerita és un òxid de fórmula química Cu₃(IO₃)₆·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic formant complexos cristalls euèdrics. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bel·lingerita pertany a «04.KC: Iodats sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb la brüggenita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari rar que es troba en filons en dipòsits de coure porfíric. Sol trobar-se associada a altres minerals com la leightonita o el guix. Va ser descoberta l'any 1940 a la mina Chuquicamata, al districte de Chuquicamata (Calama, Xile) l'únic indret on s'ha trobat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bel·lingerita