Belén Funes
Belén Funes (Barcelona, 1984) és una directora cinematogràfica catalana.[1]
.jpg) (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1984 (39/40 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista |
   | |
Va créixer a Ripollet i, després d'estudiar cinema i audiovisuals a l'ESCAC i fer un màster de guió a Cuba, a l'escola de San Antonio de los Baños, es va dedicar durant uns anys a treballar d'ajudant de direcció en pel·lícules com Blog, Mientras duermes, Rec 3: Genesis, Tengo ganas de ti i Animals. Va començar a treballar de script en pel·lícules com Tots volem el millor per a ella i El niño. El 2015 va dirigir Sara a la fuga, guanyador de la Biznaga de Plata al Millor Curtmetratge al Festival de Màlaga. La Inútil, el seu segon curtmetratge, va ser guanyador de 5 premis al Festival de Medina del Camp i nominat als premis Gaudí.
La seva òpera prima, La hija de un ladrón es va estrenar a la 67 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià alçant-se amb el premi a la Millor Interpretació Femenina per a la protagonista del film, Greta Fernández. L'estrena als cinemes va ser el 29 de novembre de 2019.
El 2020, va guanyar amb La hija de un ladrón, protagonitzada per Eduard Fernández i la seva filla Greta, tres premis Gaudí: millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió, compartit amb Marçal Cebrián, que també és la seva parella.[2][3] Pocs dies després va guanyar el Premi Goya a la millor direcció novella per l'obra La hija de un ladrón.[4]
Filmografia modifica
Com a cineasta modifica
| Any | Títol | Directora | Guionista | Annotacions |
|---|---|---|---|---|
| 2011 | Buenos Aires Bicentenario | Sí | Pel·lícula antològica. Funes en dirigeix només un segment. | |
| 2015 | Sara a la fuga | Sí | Sí | Curtmetratge. |
| 2017 | La inútil | Sí | Sí | Curtmetratge |
| 2019 | La hija de un ladrón | Sí | Sí | Inspirat com a continuació de Sara a la fuga. |
| 2023 | La Ruta | Sí | Sèrie de televisió. Directora dels episodis quatre i cinc de la primera temporada. |
Altres rols modifica
| Any | Títol | Script (continuista) | Ajudant de direcció | Annotacions |
|---|---|---|---|---|
| 2009 | Tres dies amb la família | Sí | ||
| 2010 | Blog | Sí | ||
| 2011 | Mentre dorms | Sí | ||
| 2012 | REC 3: Gènesi | Sí | ||
| 2012 | Tengo ganas de ti | Sí | ||
| 2012 | Animals | Sí | ||
| 2013 | Gran Nord | Sí | Sèrie de televisió- | |
| 2013 | Ayer no termina nunca | Sí | ||
| 2013 | Frontera | Sí | ||
| 2013 | Family Tour | Sí | ||
| 2013 | Tots volem el millor per a ella | Sí | ||
| 2014 | El Niño | Sí | ||
| 2014 | Murieron por encima de sus posibilidades | Sí | ||
| 2015 | Ningú no vol la nit | Sí | ||
| 2016 | María (y los demás) | Sí | ||
| 2017 | La llibreria | Sí | ||
| 2017 | Bajo la piel de lobo | Sí | ||
| 2018 | El Círculo | Sí | Curtmetratge | |
| 2018 | Matar al padre | Sí | Sèrie de televisió de 4 episodis. | |
| 2021 | Libertad | Sí |
Referències modifica
- ↑ «Belén Funes». Mostra Films Dones. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ Serra, Xavi. «Belén Funes, la filla de Ripollet que va tenyir els Gaudí de realitat». Ara, 20-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ Bettonica, Toni Polo. «La debutant Belén Funes s'emporta tres Gaudí per ‘La hija de un ladrón'». El País.cat, 20-01-2020. [Consulta: 20 gener 2020].
- ↑ «Belén Funes gana el Goya a mejor dirección novel» (en castellà), 25-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].