República de Palau

(S'ha redirigit des de: Belau)

Palau (Belau en palauès) és un estat pluriinsular de Micronèsia, a l'oceà Pacífic, situat a uns 500 km a l'est de Filipines. Està constituït per un arxipèlag de 26 illes i 300 illots.

Infotaula de geografia políticaRepública de Palau
Republic of Palau

Beluu er a Belau

パラオ共和国
Bandera de Palau Escut de Palau
Bandera de Palau Modifica el valor a Wikidata Escut de Palau Modifica el valor a Wikidata

HimneBelau rekid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lema«cap valor»
«Pristime Paradise Palau» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Palau on the globe (Southeast Asia centered) (small islands magnified).svg Modifica el valor a Wikidata
 7° 28′ 00″ N, 134° 33′ 00″ E / 7.46667°N,134.55°E / 7.46667; 134.55

CapitalNgerulmud Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granKoror
Població
Total21.729 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat46,67 hab/km²
Idiomaanglès
palauès
japonès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deMicronèsia i llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Superfície465,550362 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Ngerchelchuus (en) Tradueix (242 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Pacífic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Independència 
Creació1994
Organització política
Forma de governrepública parlamentària
Òrgan executiuGovernment of Palau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCongrés Nacional de Palau Modifica el valor a Wikidata
• PresidentTommy Remengesau (oc) Tradueix (17 gener 2013) Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataTommy Remengesau (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialSupreme Court of Palau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Economia
PIB nominal291.544.300 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita13.338 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.pw Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+680 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències911 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísPW Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpalaugov.org Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Palau, pintura en un llibre del 1908

Els primers habitants de Palau provenien probablement d'Indonèsia, Austràlia i Polinèsia, els quals van poblar les illes a partir del 1000 aC, aproximadament. El primer explorador europeu a albirar les illes fou l'espanyol Ruy López de Villalobos el 1543; les annexionà a l'Imperi espanyol. Després de la conquesta de les Filipines el 1565, les Palau van passar a integrar el territori de la Capitania General de les Filipines, creada el 1574, dependent del virregnat de Nova Espanya, però l'evangelització de l'arxipèlag no va començar fins al 1710, a càrrec del missioner Padilla. No obstant això, els intents europeus per establir-se o comerciar amb les illes no van començar fins al segle xviii, pels britànics. Espanya va colonitzar les illes fins a finals del segle xix, fins que les va vendre a Alemanya el 1899 juntament amb la resta de les Carolines per 25 milions de marcs alemanys, segons el tractat hispanoalemany[1] després de la derrota en la Guerra hispanoestatunidenca de 1898.

Japó va capturar les illes en començar la Primera Guerra mundial, el 1914, i hi va aconseguir un mandat després de la signatura del tractat de Versalles de 1919, que es va estendre fins a la Segona Guerra mundial. El 20 de setembre de 1944 les tropes nord-americanes envaïren el territori. Durant la tardor de 1944 les illes van ser testimoni de la Batalla de Peleliu entre les forces de l'Imperi del Japó i els Estats Units. La victòria estatunidenca va posar fi al mandat japonès sobre l'arxipèlag. Des de 1947, Palau i les Carolines van ser posades sota tutela de l'ONU que, a la vegada, van confiar la seva administració als Estats Units com a part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic, on s'integrà el 1951.

Els palauans van votar el 1979 per no unir-se als Estats Federats de Micronèsia i van triar la independència el 1981, tenint com a primer president Haruo Remeliik. Aquell mateix any es va aprovar la primera constitució. El 1986 els governs de Palau i els Estats Units acordaren els termes per a una lliure associació. No obstant això, el tractat no se signà, ja que la Constitució de Palau prohibeix la presència de vaixells nuclears a les illes, i Estats Units no accepta aquesta clàusula.

PolíticaModifica

El país té un govern constitucional, en associació lliure amb els Estats Units, mitjançant el tractat de Lliure Associació. Aquest tractat va entrar en vigor l'1 d'octubre de 1994, i implica l'ajuda financera dels Estats Units per períodes de 15 anys, a canvi de certs drets de defensa.

El president de Palau, que és cap d'estat i cap de govern, és triat pels palauans cada quatre anys. El govern que encapçala consisteix en un parlament bicameral, anomenat Olbiil Era Kelulau. Els membres d'ambdues cambres són triats pel poble; 16 són part del Senat, i 18 de la Cambra de Delegats. Existeix un Consell de Caps que actua com a cos assessor presidencial. Té un sistema judicial fonamentat en una Cort Suprema. Des del 2009 el president és Johnson Toribiong.

GeografiaModifica

 
Mapa de Palau (en anglès)

Comprèn un conjunt d'illes d'origen volcànic i coral·lí, com Babelthuap (la més gran), Koror (on hi ha la capital, Koror), Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, i d'altres.

Subdivisió administrativaModifica

Palau està dividit en setze províncies administratives (estats):

DemografiaModifica

La majoria de la població és palauana, indígenes micronèsics; pel que fa a religions, són majoritàriament cristians (41% catòlics, 25% protestants), bé que subsisteixen cultes indígenes.

EconomiaModifica

Article principal: Economia de Palau

Es basa principalment en el turisme. Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els EUA i el Japó.

Patrimoni de la HumanitatModifica

Les Illes Rock estan inscrites en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

ReferènciesModifica

  1. Jover Zamora, José María. España en la política internacional: siglos XVIII-XX (en castellà). Marcial Pons Historia, 1999, p. 170. ISBN 849537904X. 


Vegeu tambéModifica