Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)

nucli de població del municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)
(S'ha redirigit des de: Bell-lloc (Santa Cristina d'Aro))

Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis[1]) és una de les quatre antigues parròquies integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el segle xix per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).

Infotaula de geografia físicaBell-lloc
Imatge
TipusEntitat singular de població i assentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSanta Cristina d'Aro (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 50′ 07″ N, 2° 59′ 04″ E / 41.835377°N,2.984424°E / 41.835377; 2.984424
Dades i xifres
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata

Aquesta va ser sempre la parròquia menys poblada de les quatre de Santa Cristina d'Aro. Estava formada per masies escampades pel terme. Hi ha dos elements rellevants: l'església de Santa Maria de Bell-lloc, i el baixador de la línia de ferrocarril que enllaçava Sant Feliu de Guíxols i Girona (Bell-lloc - Font Picant).

Transport

modifica

La carretera provincial que travessa aquest terme, apta per a carruatges, va ser acabada el 1870. El camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols passava a prop, al cantó del Ridaura.

El baixador de Bell-lloc (inaugurat el 1892) disposava de vies en tots dos sentits i una via morta per a càrrega i descàrrega. L'edifici de viatgers es va reforma i se'n va fer un restaurant. Al baixador hi confluïen els camins de Solius, Romanyà i Santa Cristina d'Aro.[1]

Fonts picants

modifica

En aquests paratges hi brollaven aigües minerals, a les fonts picants de Bell-lloc, Penedes i Salenys. L'empresa comercialitzadora d'aquesta darrera aigua va fer aixecar un edifici davant de l'estació de tren, el 1914.[1]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bell-lloc
  1. 1,0 1,1 1,2 Gaitx, Jordi Santa Cristina d'Aro, Llocs d'història, 2015, pàg. 8-9.