Agulla prima
L'agulla o mula (Belone belone) és una espècie de peix beloniforme de la família Belonidae, distribuïda per aigües temperades de l'oceà Atlàntic, mar Mediterrani, mar Negre i el mar del Nord.[1] El nom popular té molts variants: agulla prima,[2] agullot, ast, passamà, aguïa (als Balears), agua (Menorca) aülla, ahulla, aullat, guya, aguya (València)…[3] Una diferenciació entre agulla i agulla prima per a distingir subespècies, és lingüísticament dubtosa.[4]
Belone belone  | |
|---|---|
 Gravat de 1795 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198573 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Beloniformes |
| Família | Belonidae |
| Gènere | Belone |
| Espècie | Belone belone Linnaeus, 1761 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Anatomia modifica
Cos similar a la resta de la família, amb una longitud màxima normal d'uns 45 cm, encara que s'han descrit grandàries màximes de fins a 93 cm. No té espines en les aletes. L'aleta anal és una mica més llarga que la dorsal; les dents de la mandíbula són relativament grans i espaiats, amb una mandíbula inferior una mica més llarga que la superior, molt allargades ambdues en els individus joves.[5]
Hàbitat i biologia modifica
És una espècie oceanódroma marina d'aigües temperades que viu prop de la superfície, amb patrons de migració similars als de l'areng. S'alimenten de petits peixos, especialment d'aladrocs; poden donar grans salts fos de l'aigua quan es veuen assetjats.[5] És ovípar.[6]
Subespècies[6] modifica
Ús econòmic i gastronòmic modifica
La seua talla mínima legal de captura és de 25 cm. Se sol considerar com captura accessòria.[7] Se'l ven tant fresc com a congelat, per ser preparat preferentment fregit, a la graella o al forn. Nogensmenys, la varietat pescada a la Costa Brava, l'agulla prima (Belone bellone gracilis (Lowe, 1839) no té gaire interès comercial.[8] És cobejat en la pesca esportiva.[6] Les seves espines tenen un color verdós inusual (a causa de la presència de biliverdina) el que desanima molta gent a consumir-ho, encara que aquest color és innocu.
Referències modifica
- ↑ «Agulla prima». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana (pdf). Barcelona: Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992, p. 20.
- ↑ «Agulla prima». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Duran i Ordinyana, Miquel «Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins». Estudis Romànics, 2005, pàg. 129. «Llamentablement les denominacions catalanes supèrflues introduïdes per causa d'aquestes interpretacions, han estat recollides a la Nomenclatura Oficial Catalana»
- ↑ 5,0 5,1 Whithead, P.J.P.. «Belonidae». A: Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean (en anglès). París: Unesco, 1984 (1986), p. 604-609. ISBN 92-3-002215-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Froese, Rainer; Bailly, Nicolas. «Belone belone (Linnaeus, 1760) Garfish» (en anglès). Fishbase.
- ↑ «Aguja» (pdf) (en castellà). Peces óseos. Ministeri d'agricultura, pesca i alimentació, s.d.
- ↑ «Agulla prima». Catàleg de peixos de la Costa Brava. [Consulta: 26 octubre 2020].
Bibliografia complementària modifica
- Lloris, Domènec; Meseguer, Sergi. Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, octubre 2000, p. Plana 38. ISBN 84-393-5244-.
- Riera, F.; Oliver, J.; Terrassa, J. Peixos de les Balears. Palma: Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral, 1998.
- Mercader i Bravo, Lluís. Peixos de la Costa Brava. Ajuntament de Palamós, 1993, p. 97 (Volum 2 El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural). ISBN 9788460611820.
- Huguet i Sesma, Alícia. Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, 1991, p. 282. ISBN 84-393-1604-6.