Benet XIII

religiós i antipapa
Aquest article tracta sobre el papa no canònic. Si cerqueu el papa canònic, vegeu «Papa Benet XIII».


Pero Martines de Luna[1][2] (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna,[1] (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409). Avui dia és considerat antipapa en la línia canònica de monarques de la Santa Seu, havent-hi un papa homònim que també regnà amb el nom de Benet XIII al segle xviii. Anteriorment també fou bisbe d'Urgell entre 1365 - 1370.

Plantilla:Infotaula personaBenet XIII
Papa Luna

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Benedictus XIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPero Martines de Luna y Peres de Gotor
25 novembre 1328 Modifica el valor a Wikidata
Papa Luna palace (Regne d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 maig 1423 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
castell de Peníscola (Regne de València) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
11 octubre 1394 –
Antipapa Papat d'Avinyó
28 setembre 1394 – 23 maig 1423
← Climent VII d'AvinyóCliment VIII de Peníscola, Benet XIV de Rodés →
Cardenal diaca Santa Maria in Cosmedin
20 desembre 1375 –  (Excommunication in the Catholic Church (en) Tradueix)
Nomenat per: Gregori XI
Cardenal
20 desembre 1375 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsPapa Luna Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic romà (1394–), prevere catòlic de ritu romà (1394–), professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Consagració11 d'octubre de 1394
Participà en
1415Conferència de Perpinyà
5 novembre 1414Concili de Constança
15 novembre 1408Concili de Perpinyà
26 setembre 1394Conclave of Avignon 1394 (en) Tradueix
7 abril 1378conclave de 1378 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLuna Modifica el valor a Wikidata
ParesJuan Martinez de Luna, Senor Illueca Modifica el valor a Wikidata  i Maria Teresa Pérez de Gotor y Zapata Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Martinez de Luna, Señor de Illueca Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
5 novembre 1414-22 abril 1418Concili de Constança
26 setembre 1394-28 setembre 1394Conclave of Avignon 1394 (en) Tradueix
1378-1417Cisma d'Occident Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontNordisk familjebok
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Find a Grave: 7478141 Modifica els identificadors a Wikidata

Orígens

modifica

Pero Martines de Luna era fill de Joan Martines de Luna i Maria Peres de Gotor, senyora de Gotor i Illueca.[3] El seu nom és normalitzat en castellà com a Pedro Martínez de Luna y Pérez de Gotor.

Senyor de Reus

modifica

El 1387 va ser nomenat per Climent VII canonge i cambrer de la catedral de Tarragona, càrrec que comportava una part del senyoriu de Reus, on va succeir en el càrrec a Felip d'Alençon i on residí en diverses ocasions. Residia a Reus, al Castell del Cambrer, quan va assabentar-se de la mort del papa Climent. El 1397, quan era a Avinyó, davant dels deutes del castlà Joan d'Olzinelles, l'altre senyor de Reus, va comprar la castlania per 50.000 sous, i va quedar com a senyor únic de la vila. El 1402 va autoritzar la creació d'un cos armat al Camp de Tarragona per tal de repel·lir les incursions dels pirates a aquelles costes. Va seguir amb la senyoria de Reus, a la qual no va renunciar mai, fins que el nou papa Martí V va donar la cambreria a Pere de Frías l'any 1417.[4][5]

Elecció

modifica

Durant la seua trajectòria eclesiàstica va donar suport a Robert de Ginebra, motiu pel qual va ser elegit pontífex pels cardenals francesos a la mort de Climent VII, el 28 de setembre de 1394.

A la mort del papa Urbà VI, a l'any 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecció de Pero de Luna va continuar el cisma de l'Església Catòlica.

La major part de l'Església no va reconèixer Benet XIII. La Corona d'Aragó va ser la que va donar-li un més gran suport, en particular encoratjats per sant Vicent Ferrer, i comptà amb el reconeixement d'Escòcia, Castella i Navarra. A l'any 1397, l'Església francesa, que inicialment li havia donat suport, refusà decantar-se per cap dels dos papes i l'any 1398 es manifestà contrària a Benet XIII, es posà sota el control del poder reial i el rei de França retirà l'obediència al papa.[6] De fet, l'any 1398 Benet va ser assetjat per Boucicaut en el seu palau d'AvinyóSetge d'Avinyó (1398-1403)—, i Martí l'Humà va fer que l'expedició que es va dirigir a Tedelis, a continuació anés a Avinyó per mirar d'alliberar Benet XIII del setge. La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats.[7]

 
Estàtua del Papa Luna a Peníscola

Deposició i fugida a Peníscola

modifica

El 1409 fou deposat i excomunicat pel concili de Pisa, que derivà en l'elecció d'un tercer papa. La conferència de Perpinyà (1415) desembocà en la fugida de Benet XIII a Peníscola, i es va fer fort durant molts anys al seu castell. Tanta va ser la seua tossuderia que va donar peu a les expressions catalanes "algú es manté tretze són tretze" en una cosa o que "hi està entretzenat", o l'expressió ara gairebé obsoleta en català "mantenir-se en els nostres tretze", més corrent en espanyol "seguir en sus trece", en referència al seu nom Benet XIII.[8]

Durant aquest temps va seguir atorgant butlles papals, com les sis butlles del 28 d'agost de 1413 que autoritzaren la fundació de la Universitat de Saint Andrews, la universitat més antiga d'Escòcia. Actualment hi ha una placa commemorativa d'aquest fet a la capella dels templers del castell de Peníscola.

Finalment, Benet fou deposat pel Concili de Constança, l'any 1417, tot i que ell sempre refusà l'elecció del nou papa Martí V i cada any fulminà l'excomunió contra ell i contra tots els que l'havien elegit i li donaven suport. No obstant això, Benet va mantenir el reconeixement d'algunes diòcesis d'Escòcia, Castella, Navarra i Aragó fins a la seua mort.

En morir, alguns cardenals creats per ell van elegir un successor en la persona de Climent VIII de Peníscola, tot i que un altre cardenal dissident va nomenar successor Benet XIV.

Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Aragó, donant un suport tàcit al candidat Ferran de Trastàmara. Fou Benet XIII qui va proposar de fer un compromís, que els parlaments van convocar a Casp el 1412.

Al castell de Peníscola hi ha un museu dedicat a la seua història i als anys que passà en el castell d'aquesta vila.

Bibliografia

modifica
  • Baltasar Porcel, Cavalls cap a la fosca
  • Vicent Blasco Ibáñez, El papa del mar, València, Prometeo, 1925 (en espanyol).
  • Christian Murciaux, Pedro de Luna: roman, París, Plon, 1963 (en francès).
  • Alec Glasfurd,The Anti-pope (Peter de Luna, 1342–1423): A study in obstinacy, Nova York, Roy Publishers, 1965, sobre la seva vida (en anglès).
  • Jaume Cabré, Pluja seca: carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa, 2001, obra de teatre sobre la seva mort i successió (en català).
  • Jesús Maeso de la Torre, El Papa Luna: Benedictus XIII y el Cisma de Occidente, Barcelona, Planeta, 2002 (en espanyol).
  • Vicent Melià i Bomboí, El corazón del Papa Luna, Peníscola, Peníscola Màgica, 2009² (en espanyol).
  • Jesús Caudevila, Los silencios del Papa Luna, Barcelona, Styria, 2009 (en espanyol).

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Benet XIII». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "Personajes ilustres del castillo de Peñíscola. Benedicto XIII" Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine., a Domus Templi, Dominios del Temple, Corona de Aragón (castellà). Accedit el 6 de desembre del 2016.
  3. "Interregne i bandositats a Aragó", de Josep-David Garrido i Valls, dins Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'Interregne i el Compromís de Casp, EIC, Bcn, Nota 30, p. 803
  4. Besora Barbarà, Joan «Don Pedro de Luna Señor de Reus». Revista del Centro de Lectura, 4a. època, núm. 47, V-1956, pàg. 55-56.
  5. Gort, Ezequiel. Els senyors feudals de Reus. Reus: Carrutxa, 1989, p. 60. 
  6. Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 (en anglès). Methuen & co, 1932, p. 138. 
  7. Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 67. ISBN 8472830888. 
  8. Article de Maria Rodríguez Mariné al diari ARA, 17.11.2019, p. 49. Cita el treball lexicogràfic del professor Josep Capdeferro, expert del català del segle xvii

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
seu vacant, abans Guillem Arnau i Patau
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

13651370
Succeït per:
seu vacant, després Berenguer d'Erill i de Pallars
Precedit per:
seu vacant, abans Guillem Arnau i Patau
 
Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

13651370
Succeït per:
seu vacant, després Berenguer d'Erill i de Pallars
Precedit per:
Climent VII
Antipapa
Papa de la línia d'Avinyó

1394-1423
Succeït per:
Benet XIV


Papes del Cisma d'Occident
Antipapa Benet XIVCliment VIII de PeníscolaBenet XIII d'AvinyóBenet XIII d'AvinyóJoan XXIII de PisaJoan XXIII de PisaAlexandre VGregori XIIInnocenci VIIInnocenci VIIBonifaci IXUrbà VIBenet XIII d'AvinyóCliment VII d'AvinyóMartí VGregori XI