Benimàmet
Benimàmet és una pedania de València, inclosa en el barri dels Poblats de l'Oest, que limita pel nord i junt amb el camí vell de Llíria amb el municipi de Burjassot per mitjà dels carrers Dr. Bon, Alpont i Ramón Juan; i per l'Oest a través de l'Horta amb el barri de Beniferri (Camí Fondo). Al sud fins a la séquia de Mestalla, amb el barri de Campanar, i a l'oest amb el municipi de Paterna pel barranc d'Endolça, el que fa un total de 300 hectàrees.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarques | Comarca de València | ||||
Municipi | València | ||||
Districte | Pobles de l'Oest ![]() | ||||
Població | |||||
Gentilici | Benimamer, benimamera | ||||
Predomini lingüístic | Valencià | ||||
Geografia | |||||
Altitud | 43 m ![]() |
Fins a l'any 1882 va ser un poble independent, moment en què va ser annexionat per València d'acord amb una llei que permetia a les ciutats annexionar-se municipis limítrofs amb menys de 2000 habitants; a causa d'açò, en l'actualitat, el col·lectiu Benimàmet Poble va iniciar als anys 1990 un procés de segregació del Cap i Casal del País Valencià. Durant la Guerra Civil espanyola fou la base del XIV Cos d'Exèrcit Guerriller.[1]
En el seu territori està ubicada part de la Fira de Mostres de València i el Velòdrom Municipal Lluis Puig. És a més el lloc de naixement de l'arquitecte Santiago Calatrava.
ReferènciesModifica
- ↑ Romero, José Miguel L. «Guerrilleros: aguerridos pero torpes criptógrafos». 23/11/2015 [Consulta: 24 novembre 2018].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benimàmet |
- Informació sobre Benimàmet (castellà)
- Benimàmet poble (castellà)