Benitandús
Benitandús és un poble situat al terme municipal de l'Alcúdia de Veo, a la comarca de la Plana Baixa, i que comptava el 2015 amb una població de 18 habitants.[1]
 Benitandús | ||||
|---|---|---|---|---|
 Església de Benitandús  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Població | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | |||
| Festa patronal | Mare de Déu dels Desemparats al maig | |||
GeografiaModifica
Benitandús se situa al marge dret del riu de Veo, separat per aquest de la carretera CV-223. Al cor de la serra d'Espadà, està ubicat a la vall que forma el riu entre les imponents altures dels Òrguens, al nord, i de la Llosa, al sud.
HistòriaModifica
L'origen de Benitandús es remunta a l'època musulmana, on sovint se l'esmenta junt a Alfara, un poble abandonat del qual desconeixem la seua localització exacta.[2] Després de la conquesta cristiana encapçalada per Jaume I i de la incorporació al Regne de València, el poble continuà habitat per sarraïns fins que, després de la revolta de l'Espadà de 1526 i la consegüent evangelització forçosa dels moriscos valencians, el Rei Felip II de València en decretà la seua expulsió el 1609.[3] Fou aleshores quan el valencià Pere Escolano repoblà el lloc amb cristians.[4]
Llocs d'interèsModifica
- Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Temple de planta rectangular construït al segle xviii. L'altar major està presidit pel Crist crucificat i per un bust del Crist de Limpias.[5] A un costat està la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, la titular. Als laterals hi ha fornícules amb les imatges, d'entre altres, Jesús de Medinaceli, la Puríssima Concepció o santa Apol·lònia, copatrona del poble.
- Embassament de Benitandús. Se situa a l'est del poble, en direcció a Tales. Construït a la dècada del 1950 sobre el llit del riu de Veo, la seua cua engolí un antic molí i arriba fins pràcticament el nucli.
- Els Òrguens. Emplaçats al nord-est del poble, són unes imponents formacions rocoses que recorden la forma d'un orgue de tubs d'església, i d'ací el seu nom. Al seu cim es conserven trinxeres i altres formacions defensives de la Guerra Civil espanyola.
DemografiaModifica
El primer registre de població es remunta al 1488, quan es comptaren 37 focs entre els del mateix Benitandús i els d'Alfara.[6] Aquesta xifra, que s'incrementà a 39 focs el 1490, no deixà de minvar des d'aleshores, doncs el 1510 es comptabilitzaren 31 cases i el 1563, 19 famílies.[7][8] L'any 1609 hi havien 35 habitatges.[9]
Durant el segle xx Benitandús va patir l'èxode rural i, a l'entrada del XXI, estava pràcticament despoblat. Tot i això, en els darrers anys el nombre de veïns ha augmentat notablement.
| Evolució demogràfica en els darrers anys[10] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | |||
| Població | 2 | 2 | 2 | 6 | 6 | 7 | 16 | 16 | 16 | 18 | 18 | 16 | 12 | 13 | 14 | 18 | |||
ReferènciesModifica
- ↑ «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de enero» (en castellà). INE, 2015. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Chiva, Ismael. «Calaix d'interior: Quatre despoblats moriscos de la serra d'Espadà». Camins en la natura, 10-05-2016. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Costa, Pasqual «Els moriscos, de la conversió a l'expulsió». Sarrià: revista d'investigació i d'assaig de la Marina Baixa, 2010, pàg. 22-31.
- ↑ Ardit, Manuel; Guinot, Enric. Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). València: Publicacions de la Universitat de València, 2015.
- ↑ «Ermita de Benitandús (Virgen de los Desamparados)» (en castellà). Ermitas Comunidad Valenciana. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ Chiva, Ismael. «Quatre despoblats moriscos de la serra d'Espadà». Camins en la natura, 10-05-2016. [Consulta: 10 juliol 2016].
- ↑ Valldecabres, Rafael. El cens de 1510: relació de focs valencians ordenada per les Corts de Montsó. València: Publicacions de la Universitat de València, 2002.
- ↑ Danvila, Manuel «Desarme de los moriscos en 1563». Boletín de la Real Academia de Historia, 1887, pàg. 273-305.
- ↑ Chiva, Ismael. «Quatre despoblats moriscos de la serra d'Espadà». Camins en la natura, 10-08-2016. [Consulta: 10 agost 2016].
- ↑ «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de enero» (en castellà). INE. [Consulta: 10 agost 2016].