Benito García de la Parra

compositor espanyol

Benito García de la Parra (Bargas, Toledo, 1884 - 1953) fou un compositor i musicògraf castellà.

Infotaula de personaBenito García de la Parra
Biografia
Naixement1884 Modifica el valor a Wikidata
Bargas (Província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Mort1953 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5215b8e9-142b-4300-be1f-1dfd99eb7e4d Modifica el valor a Wikidata

Estudià al Real Conservatorio de Madrid amb gran brillantor. S'hi va distingir especialment en les ensenyances d'harmonia i composició, en les quals aconseguí el primer premi. Dedicat preferentment a l'ensenyança, fou catedràtic numerari d'harmonia i sots-director del Real Conservatorio de Música i Declamación, on entre d'altres alumnes reconeguts, tingué Roberto Pla Sales,[1] José Moreno Bascuñana,[2] i ostentant, des de 1948, el deganat dels catedràtics de tots els conservatoris espanyols. Malgrat de la seva laboriosa tasca didàctica, va compondre gran nombre d'obres musicals de gèneres diferents, que mereixerien totes elles figurar entre les principals produccions dels compositors representatius espanyols.

Obres escritesModifica

  • Colección de Bajos y Tiples melódico armónicos,
  • Tratado de Armonia, en col·laboració amb Bartolomé Pérez Casas i Conrado del Campo,
  • Cancionero español, obra premiada en concurs entre compositors espanyols,
  • Versión coral de 60 cantigas de Alfonso el Sabio, segons la transcripció monàdica d'Higini Anglès,
  • Cantos populares gallegos, per a cant i piano, a una o més veus,

Obres simfòniquesModifica

  • Andante lento,
  • Tríptico gallego,
  • Bocetos románticos,
  • Castellanas,
  • Siete canciones populares,
  • Christus, per a cor a quatre veus mixtes,

entre el seu gran nombre de deixebles es compten compositors, directors, catedràtics, musicògrafs, etc., a Espanya i Amèrica espanyola, havent merescut per la seva autoritat i saber figurar com a jurat en els concursos nacionals de compositors, oposició a càtedres i altres certàmens musicals de diferents classes. Fou president de la Societat Didàctica Musical i de la Societat Artística Musical de Socors Mutus, ambdues de Madrid.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1001. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 871. (ISBN 84-7291-226-4)