Beniure
Beniure és un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, molt proper, i a llevant, del cap de municipi. És un dels pobles de la Feixa, i havia format part de la baronia de Castellnou de Montsec.
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Sant Esteve de la Sarga  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 857 m | |||
Havia tingut ajuntament propi, creat el 1812 com a desplegament dels preceptes de la Constitució de Cadis. El febrer del 1847 desaparegué com a districte municipal, quan foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (caps de família). En aquell moment fou agregat a Alsamora, que després del 1920 s'anomenà ja Sant Esteve de la Sarga.
El lloc havia estat de la pabordia de Mur, però posteriorment passà a mans de la baronia de Castellnou de Montsec.
Té la capella de Sant Roc per a l'assistència religiosa del lloc. És moderna, i a penes s'utilitza, ja que els de Beniure acuden a Moror, per als serveis religiosos.
El 1718 hi consten 22 habitants, i el 1981 en tornava a tenir 22. En l'actualitat (2006), en té només 6.
El Diccionario geográfico... de Pascual Madoz té un article per a Beniure. L'eminent geògraf ens hi informa que Beniure és en el vessant d'un turó que arrecera el poble dels vents de ponent, i el clima hi és saludable. Beniure té un alcalde nomenat directament pels veïns, i el poble està format per 5 cases agrupades, on viuen els 4 veïns (caps de família) i 22 ànimes (habitants). El terreny del terme és en part pla i en part muntanyós, format per terra argilosa i calcària, té bosc que comparteix amb Castellnou, tota la cara nord del montsec va ser replantada de pins fa uns 50 anys, té arbres fruiters i molt bona energia per fer salut i descans.
Vers el 1900, Francesc Carreras Candi, en la seva Geografia informa que Beniure, juntament amb Mont-rebei i el poblament dispers del terme, compta amb 29 cases o albergs (masies). En molts dels censos, Beniure no hi apareix, ja que se'l solia agrupar amb el cap del municipi, atesa la seva proximitat.
El 1900 el senyoriu sobre Beniure corresponia a Ferrer i de Farràs.
Actualment celebra la Festa Major per la Mare de Déu d'Agost, el 15 i 16 d'aquell mes.
Bibliografia modifica
- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Beniure", a Pallars Jussà, I. Lleida: Pagès Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies; 8). ISBN 84-85180-25-9
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
- PAGÈS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniure |