Binyamín Netanyahu

(S'ha redirigit des de: Benjamin Netanyahu)

Binyamín Netanyahu,[1] de vegades transcrit com a Benjamin Netanyahu, (hebreu: בִּנְיָמִין נְתַנְיָהוּ‎) (Tel Aviv, 21 d'octubre de 1949) és un polític israelià, Primer Ministre d’Israel d'ençà del 2009, succeint Ehud Olmert.

Infotaula de personaBinyamín Netanyahu
Benjamin Netanyahu 2018.jpg
(2018)
Nom original(he) בנימין נתניהו
Biografia
Naixement21 octubre 1949 (70 anys)
Tel Aviv (Israel)
  Membre de la Kenésset 

3 octubre 2019 – sense valor
  Membre de la Kenésset 

30 abril 2019 – 3 octubre 2019
  Ministre de Desenvolupament Regional d'Israel 

14 maig 2015 – 26 desembre 2016
  Membre de la Kenésset 

31 març 2015 – 30 abril 2019
  Ministre de Comunicacions d'Israel 

5 novembre 2014 – 21 febrer 2017
  Membre de la Kenésset 

9 juliol 2014 – 31 març 2015
  Membre de la Kenésset 

5 febrer 2013 – 9 juliol 2014
  Ministre d'Afers Exteriors d'Israel 

18 desembre 2012 – 11 novembre 2013
  Ministre de Sanitat d'Israel 

31 març 2009 – 18 març 2013
 9è Primer ministre d'Israel 

31 març 2009 –
← Ehud Olmert

  Membre de la Kenésset 

24 febrer 2009 – 5 febrer 2013
  Líder de l'Oposició 

4 maig 2006 – 31 març 2009
← Amir PeretzTsippi Livni →
  Membre de la Kenésset 

17 abril 2006 – 24 febrer 2009
  Ministre de Finances 

28 febrer 2003 – 9 agost 2005
  Membre de la Kenésset 

17 febrer 2003 – 17 abril 2006
  Ministre d'Afers Exteriors d'Israel 

6 novembre 2002 – 28 febrer 2003
← Avigdor LiebermanAvigdor Lieberman →
  Membre de la Kenésset 

7 juny 1999 – 6 juliol 1999 – Yuval Steinitz →
  Membre de la Kenésset 

4 març 1999 – 7 juny 1999
  Ministre de Finances 

18 desembre 1998 – 23 febrer 1999
  Ministre de Finances 

20 juny 1997 – 9 juliol 1997
← Silvan ShalomEhud Olmert →
  Primer ministre d'Israel 

18 juny 1996 – 6 juliol 1999
← Shimon PeresEhud Barak →

  Membre de la Kenésset 

17 juny 1996 – 4 març 1999
  Membre de la Kenésset 

13 juliol 1992 – 17 juny 1996
  Viceministre d'Afers Estrangers 

25 juny 1990 – 11 novembre 1991
  Viceministre d'Afers Estrangers 

26 desembre 1988 – 11 juny 1990
  Membre de la Kenésset 

21 novembre 1988 – 13 juliol 1992
  Ambaixadors d'Israel davant les Nacions Unides 

1984 – 1988
← Yehuda Zvi Blum
  Ambaixador 

Dades personals
Altres nomsBen Nitay
Grup ètnicJueus
ReligióJudaisme
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts . enginyeria de la construcció (1972–1975)
MIT Sloan School of Management . Master of Science (–1977)
Universitat Harvard . ciències polítiques
Cheltenham High School (–1967)
Alçada1,84 m
LateralitatEsquerrà
Color dels ullsMarró
Color de cabellCabell marró
Activitat
Camp de treballGovern i política d'Israel
OcupacióPolític, diplomàtic, escriptor polític, estadista, militar i politòleg
OcupadorBoston Consulting Group (1976–1978)
PartitLikud (dècada del 1980–)
Carrera militar
Branca militarForces especials
Rang militarcapità
ConflicteGuerra de desgast, Guerra del Yom Kippur, Operació Regal, batalla de Karameh i vol 571 de Sabena
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMiki Haran (1972–1978), divorci
Fleur Cates (1981–1989), divorci
Sara Netanyahou (1991–)
FillsYair Netanyahu
Avner Netanyahu
Noa Roth
PareBension Netanyahou
GermansYonatan Netanyahu i Iddo Netanyahu
ParentsNathan Mileikowsky (avi patern)
Shmuel Ben-Artzi (sogre)
Elisha Netanyahu (tia paterna)
Nathan Netanyahu (cosí germà)
Shoshana Netanyahu (oncle polític)
Cronologia
3 març 2015 discurs de Benjamin Netanhayu a la sessió conjunta del Congrés de 2015 (Capitoli dels Estats Units)
Premis
Signatura

Lloc webnetanyahu.org.il
IMDB: nm1386592 Allocine: 35314 Rottentomatoes: celebrity/benjamin_netanyahu Allmovie: p368257 TV.com: people/benjamin-netanyahu
Facebook: Netanyahu Twitter: netanyahu Instagram: b.netanyahu Youtube: UCzuhZvXZVi7KQAPbOQfBIgw
Modifica les dades a Wikidata

Carrera políticaModifica

Binyamín Netanyahu ja va ser Primer Ministre d’Israel entre 1996 i 1999, L'arribada de Binyamín Netanyahu significà la ruptura de fet del procés de pau amb els palestins.[2] Ehud Barak el va succeir el 1999. En les eleccions del 10 de febrer de 2009, el Likud, el seu partit, va obtenir 27 escons per la Kenésset. Creant una coalició amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas, així obtenint majoria absoluta va jurar el seu càrrec com Primer Ministre d’Israel al març de 2009.

A les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 tornà a ser el candidat més votat i, tot i empatar en nombre d'escons (35) amb la nova coalició centrista Blau i Blanc liderada per Benny Gantz, els partits de la seva coalició de govern continuen tenint majoria absoluta a la Knesset.[3] Tot i això, fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria absoluta del parlament i formar govern perquè no arribà a un acord amb el partit Israel Beitenu que volia tirar endavant un projecte de llei que estableix quotes anuals per al reclutament d’ultraortodoxos, que estan exclosos del servei militar. Els partits ultraortodoxos que donaven suport a Netanyahu estaven totalment en contra d'aquesta llei. [4] El juliol de 2019 es convertí en la persona que durant més temps havia ocupat el càrrec de primer ministre.[5] A la repetició de les eleccions del setembre de 2019 el seu partit quedà en segona posició a poca distància del primer i se li encarregà provar de formar govern per ser el candidat que tenia més suports però altra vegada fracassà i no ho aconseguí i l'encarrec recaigué en el seu rival Benny Gantz que tampoc ho aconseguí.[6][7]

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binyamín Netanyahu